Estàs caminant pel carrer, et dol el cap, i penses “necessito paracetamol”. Mires al teu voltant i veus, al lluny, una creu il·luminada que t’assenyala el camí al paracetamol. Però com i quan ens vam posar d’acord que una creu significa “Farmàcia”? Quins símbols associem amb les farmàcies i per què?
El cartell amb forma de creu
La història es remunta a l’any 1859. Abans d’aquesta època no hi havia un símbol que unís a tots els cossos mèdics, sinó que cadascun s’identificava com volia. Però en aquest any el suís Henri Dunant va ser testimoni de les seqüeles que va deixar la batalla de Solferino, una de les grans batalles de la Segona Guerra Italiana per la independència.
Més de 4.000 morts i 22.000 ferits i mutilats jeien en el camp de batalla, sense ningú que els ajudés. Mogut pel sofriment aliè va treballar perquè es creés un cos mèdic neutral, internacional, voluntari, que cuidés als ferits de qualsevol bàndol i que fora mundialment reconegut com a tal. Les seves accions van portar al fet que en 1863 es reunís per primera vegada el Comitè Internacional de la Creu Roja.
L’any 1964 es va decidir que el símbol del nou Moviment Internacional seria una creu vermella sobre fons blanc, no per implicacions religioses sinó perquè és el “negatiu” de la bandera suïssa, país neutral i bressol del Moviment: creu grega blanca sobre fons vermell. A més, una creu vermella sobre fons blanc és un símbol molt visible i fàcilment recognoscible a distància.
La idea va prendre en el món occidental, amb el que els cossos mèdics van començar a ser reconeguts amb una creu. Les farmàcies també ho van adoptar, per la seva facilitat per a ser reconegut. Avui dia el color de la creu a Espanya depèn de la normativa legal aplicable en cada lloc: a vegades és vermella, altres vegades és verda, i alguns llocs permeten certa llibertat mentre sigui una creu i es vegi bé.
La creu de Malta
Una variació de la creu grega és la creu de Malta. Se l’associa amb la curació, ja que és la creu que distingia a l’orde de cavallers templers que atenia en la Primera Croada als Hospitals de Jerusalem, però no va arribar a tenir l’impacte que té la creu de la Creu Roja Internacional.
La copa de Higía
La copa amb una serp enroscada en un símbol molt antic, originat en l’antiga Grècia. Hygea (o Higía) era la deessa de la curació, la sanitat i la neteja. Era la filla d’Asclepio, el déu de la medicina, i germana de Panacea, deessa menor de la salut. Encara que tota la família d’Asclepio tenia alguna habilitat relacionada amb la curació, aquests tres són els més famosos, ja que estan inclosos en el Jurament Hipocràtic:
“Juro per Apol·lo mèdic, per Asclepio, Higía i Panacea i poso per testimonis a tots els déus i deesses, que haig d’observar el següent jurament, que m’obligo a complir quan ofereixo, posant en tal obstinació totes les meves forces i la meva intel·ligència…”
El Jurament Hipocràtic encara avui es pronuncia en algunes facultats de Farmàcia quan els estudiants es graduen.
A Higía se la coneixia per portar una copa en la qual hi havia una beguda («posis») que, en ser sotmesa al poder de la serp («dynamis») es transformava en un producte curatiu («pharmakon»). En essència, aquesta és la màgia del treball farmacèutic: transformar les matèries primeres potencialment actives en una cosa curativa. La copa d’Higía s’utilitza com a símbol de la farmàcia professional almenys des de l’any 1796, any en què es va gravar el símbol de la copa i la serp en una moneda de la Societé Parisienne de Pharmacie.
El morter i el pistil
El morter i la mà s’utilitzen com a símbol de la farmàcia, ja que serveixen per a polvoritzar i barrejar substàncies, i s’utilitza per farmacèutics i apotecaris per a fabricar medicaments des de fa segles. El papir d’Ebers, un papir amb informació sobre herbes medicinals escrit al voltant de l’any 1500 AC, té referències a l’ús de morter, i en el segle I el poeta romà Dècim Julio Juvenal va utilitzar el morter com a símbol dels medicaments.
