La vitamina K és una vitamina liposoluble que té diverses formes diferents, encara que totes elles comparteixen una estructura similar i posseeixen la propietat d’evitar hemorràgies en major o menor grau.
L’origen de la vitamina K
La vitamina K pot ser sintetitzada per plantes i bacteris, però no pels éssers humans. La nomenclatura oficial estableix el nom de vitamines Kn (K1, K2) quan l’estructura se sembli a una molècula anomenada «fil·loquinona» i de vitamines MKn (MK6, MK10, etc.) quan l’estructura se sembli a una molècula anomenada «menaquinona».
Però abans d’existir aquesta classificació es parlava de «vitamina K1-n» quan la molècula era una fil·loquinona i de «vitamina K2-n» quan era una menaquinona, sent «n» un número que les diferencia. Sense entrar en més detall, aquesta és la raó per la qual els complements alimentaris posen en l’etiqueta nomenis com a «Vitamina K2 – menaquinona 7»: estan usant totes dues nomenclatures.
Les fil·loquinones són d’origen vegetal, mentre que les menaquinones són sintetitzades per bacteris. Les diferents formes de vitamina K tenen diferents potències en l’organisme, sent les menoquinones més potents que les fil·loquinones.
Encara que els nostres bacteris intestinals siguin capaços de sintetitzar vitamina K aquesta activitat no és suficient, per la qual cosa necessitarem obtenir vitamina K de la dieta.
En quins aliments trobem la vitamina K?
Els aliments rics en vitamina K, sobretot rics en fil·loquinona, són:
- El bròcoli
- La col
- El kale
- L’enciam
- Els espinacs
- L’oli d’oliva
- L’oli de soia
Els aliments rics en vitamina K, sobretot rics en menaquinones, es troben en productes fermentats per bacteris com:
- El formatge
- La xucrut
- Productes porcins
- Productes aviaris
Pots trobar més informació sobre els aliments més rics en vitamina K al nostre article: Aliments rics en vitamina K.
Quins efectes té la falta de vitamina K?
La falta de vitamina K cursa amb coagulopaties, és a dir, dificultat per a coagular la sang. Això pot causar hemorràgies subcutànies i fins i tot anèmia en casos més seriosos.
En els humans el risc de falta de vitamina K augmenta en adults majors, en adults amb problemes renals crònics, i en nadons.
El problema amb els nadons és que no tenen reserves de vitamina K, no tenen una flora intestinal que la sintetitzi, i la llet materna no és molt rica en vitamina K, per la qual cosa en els primers tres mesos de vida pot haver-hi risc de patir la malaltia hemorràgica del nadó.
Si vols saber les funcions de la vitamina K, pots llegir el nostre article: Les funcions de la vitamina K.
Com evitar els problemes de la falta de vitamina K?
Per a evitar la falta de vitamina K en nadons, s’ha optat en molts països, per donar una dosi de vitamina K via intramuscular al nadó, augmentant ràpidament les seves reserves.
Hi ha situacions mèdiques, com en el cas d’alguns problemes cardíacs o tromboembòlies venoses, en els quals és necessari controlar la coagulació sanguínia. Per a això, es poden utilitzar medicaments anomenats «antagonistes de la vitamina K», és a dir, medicaments que no deixaran que la vitamina K actuï, evitant la coagulació. Entre ells estan la warfarina i l’acenocumarol (Sintrom®).
En aquests casos és de vital importància controlar la quantitat de vitamina K en la dieta, ja que canvis en la dosi diària o setmanal de vitamina K pot causar que calgui canviar la quantitat de medicament que es pren.
Exceptuant en els bebès, en pocs casos és necessària la suplementació amb vitamina K, ja que és estrany que la dieta no contingui les quantitats mínimes que es necessiten per dia.
Quantitat recomanada de vitamina K recomanada en un adult
Un adult necessita entre 50 i 120 micrograms diaris de vitamina K, segons edat i sexe, i és fàcil d’obtenir amb una dieta balancejada.
No hi ha establert un límit superior de consum de vitamina K, encara que hi ha algun cas reportat de risc de malaltia renal amb ús continuat i abusiu de fil·loquinones.
Tret que s’estigui en un grup de risc, o el metge l’indiqui, no és necessària la suplementació de rutina amb vitamina K.
Lorena Crosa és llicenciada en Química i Farmàcia en la Universitat de la República (2000 – 2004). S’ha format com a professora tècnica de Química en l’Institut Normal d’Educació Tècnica (2004-2005). Compta amb estudis de postgrau en Ciències en la Universitat Camilo José Cela (2009) i posteriorment ha realitzat un segon grau de carrera de Farmàcia en la Universitat de Barcelona (2010 – 2013).
La seva experiència laboral s’ha centrat en el camp de la ciència, dins d’hospitals com a científica de laboratoris clínics (2005 – 2007), així com docent d’educació química en diferents universitats com el CEPRODIH i la Universitat de la República.
Després de llicenciar-se en la seva segona carrera de Farmàcia, va centrar la seva experiència en les oficines de farmàcia, a més de treballar com a consultora tècnica en empreses de la indústria farmacèutica.
En Farmàcies Ecoceutics, Lorena Crosa ha estat un membre actiu i de gran valor des de 2018 fins a l’actualitat, sent la responsable de continguts de l’empresa fent ús del seu expertise.