Que la vitamina E interfereix amb el correcte funcionament de la vitamina K és una cosa ben sabuda fa ja anys. Però el que no és tan conegut és per què succeeix; encara que hi ha teories sobre aquest tema, encara queda recerca per fer que confirmi el mecanisme d’interacció d’aquestes vitamines. Però alguna cosa sabem, i t’ho explicarem en aquest article.
La interacció no és senzilla, per la qual cosa et recomanem que llegeixis primer l’article que descriuen a la vitamina E i la vitamina K; si comprens la seva estructura i el seu funcionament per separat, entendre la seva interacció resultarà més fàcil que si l’intentes llegir «en fred».
Com ens assabentem de la interacció entre les vitamines E i K?
En els anys ’70 es va identificar una interacció entre la vitamina K i la vitamina E, coincidint amb la popularització de l’ús de la vitamina E com a complement alimentari en la població general. El primer cas reportat va ser el d’un pacient tractat amb l’anticoagulant warfarina, pacient que a més prenia vitamina E en dosis altes (800-1200 UI/dia). Aquest pacient va tenir hemorràgies majors a l’esperada per l’efecte de la warfarina, i també tenia disminuïts els valors de factors de coagulació dependents de la vitamina K; d’allí que es comencés a sospitar que la vitamina E impedia, d’alguna manera, el correcte funcionament de la vitamina K.
Posteriorment diversos estudis van confirmar la relació entre dosis altes de vitamina E i l’anticoagulació, tant en animals com en humans. Això té la seva part positiva, ja que pot actuar com a factor protector davant de tromboembolisme venós, però té la seva part negativa, ja que les dosis altes de vitamina E poden augmentar sagnats com el sagnat nasal.
Què tenen en comú les vitamines K i E?
Les vitamines K i E són dues vitamines liposolubles, és a dir, que químicament són més afins als olis i els greixos que a l’aigua. Estan compostes per un nucli central i per una «cua molecular»: els nuclis centrals són diferents, però les «cues» són semblants i, aparentment, el nostre cos les metabolitzaria de la mateixa manera. Les «cues» també poden canviar lleugerament dins de les famílies de la vitamina K: com ja comentem en l’article corresponent sobre la vitamina K, un tipus de cua dóna lloc a les filoquinones, i un altre tipus de cua dona lloc a les menaquinones, i el canvi de les cues transformaria a una forma de vitamina K en una altra. Això és fonamental pel fet que la forma que més usa el nostre cos fora del fetge és la menaquinona-4, i es necessita que aquest canvi es dugui a terme adequadament per a tenir la quantitat de menaquinona necessària.
Finalment, es postula que totes dues vitamines entren al nostre cos des dels aliments a través dels mateixos mecanismes de transport.
Com podria produir-se la interacció entre les vitamines K i E?
Al dia d’avui el mecanisme no està confirmat, però s’apunten les següents teories, sostingudes per diferents graus d’evidència experimental:
- Les vitamines K i E competirien pel mecanisme de transport, és a dir, molta vitamina E no deixaria entrar la suficient vitamina K.
- La vitamina E interferiria amb el mecanisme de metabolització de la «cua» de la vitamina K.
- L’excés de vitamina E estimula els mecanismes de metabolització i eliminació hepàtics per a evitar toxicitat per acumulació de vitamina E, i aquesta acceleració pot ser que també acceleri l’eliminació de la vitamina K.
- La vitamina E altera, d’alguna manera, redueix les concentracions extrahepàtiques de menaquinona-4.
Com ens afecta la interacció de les vitamines K i E?
En principi, aquesta interacció impacta la suplementació de vitamina E. És important respectar les dosis diàries recomanades, entre menjar i suplements, per a no tenir problemes de coagulació. Especial cura han de tenir els pacients que prenguin warfarina o acenocumarol, més coneguts per les seves marques Aldocumar ® o Sintrom®; si prens aquests medicaments no significa que no puguis prendre vitamina E, però sí que és millor que ho parlis amb el metge abans de començar a prendre-la.
Lorena Crosa és llicenciada en Química i Farmàcia en la Universitat de la República (2000 – 2004). S’ha format com a professora tècnica de Química en l’Institut Normal d’Educació Tècnica (2004-2005). Compta amb estudis de postgrau en Ciències en la Universitat Camilo José Cela (2009) i posteriorment ha realitzat un segon grau de carrera de Farmàcia en la Universitat de Barcelona (2010 – 2013).
La seva experiència laboral s’ha centrat en el camp de la ciència, dins d’hospitals com a científica de laboratoris clínics (2005 – 2007), així com docent d’educació química en diferents universitats com el CEPRODIH i la Universitat de la República.
Després de llicenciar-se en la seva segona carrera de Farmàcia, va centrar la seva experiència en les oficines de farmàcia, a més de treballar com a consultora tècnica en empreses de la indústria farmacèutica.
En Farmàcies Ecoceutics, Lorena Crosa ha estat un membre actiu i de gran valor des de 2018 fins a l’actualitat, sent la responsable de continguts de l’empresa fent ús del seu expertise.