La riboflavina és un coenzim que participa en la transformació de les vitamines B9 i B6 en la seva forma activa, té activitat antioxidant i té una funció important en el metabolisme de lípids, aminoàcids i carbohidrats. Està formada per una base nitrogenada anomenada flavina i per una pentosa anomenada ribosa, d’aquí el seu nom. També se la coneix pels noms més antics de vitamina B2, vitamina G o lactoflavina. La seva estructura química li dóna un color groc i fluorescent sota la llum ultraviolada, propietats que li permeten ser d’utilitat a la indústria. És a més responsable del color groc intens que presenta l’orina quan es prenen quantitats altes de vitamina B2.
La riboflavina apareix en molts aliments. Els vegetals de fulla verda com l’espinac, els espàrrecs i el bròcoli són rics en vitamina B2. El blat integral, el blat de moro i la civada estan entre els cereals més rics en riboflavina. La carn, el fetge i els làctics també tenen altes quantitats de vitamina B2.
La cocció per calor no sol afectar la vitamina B2, encara que l’exposició al sol pot destruir-la. Això significa que els aliments cuinats, esterilitzats o enllaunats conserven molt bona part del seu contingut de vitamina B2, però els aliments envasats en vidre transparent com la llet embotellada o algunes conserves poden perdre més de la meitat de la riboflavina original. Part de la vitamina B2 pot perdre’s en l’aigua de cocció o en descongelar-se un aliment, ja que la seva estructura li permet dissoldre’s en aigua.
La riboflavina es combina amb altres molècules per a formar altres dues molècules d’interès: el dinucleòtid de flavina i adenina (FAD) i el mononucleòtid de flavina (FMN). Aquests dos són els veritables coenzims, és a dir, són les dues estructures que es combinen amb altres proteïnes per a poder complir funcions en el nostre metabolisme. Bàsicament el FAD i el FMN són capaços de transportar electrons a través del sistema respiratori d’una cèl·lula i al llarg d’altres diverses cadenes de reaccions metabòliques… sense entrar en bioquímica profunda, els electrons són una moneda de canvi que es pot traduir en energia quan s’utilitzen adequadament en la cèl·lula. És per això que el FAD i el FMN són fonamentals per a la nostra vida: sense ells, són moltes les cèl·lules que veuen afectat el seu procés d’obtenció d’energia.
Necessitem al voltant d’1,0-1,8 mg diaris de riboflavina per a cobrir les necessitats d’un cos adult. La raó més important perquè ens falti la vitamina B2 és la mala dieta, però no és l’única. L’alcoholisme dificulta l’absorció de riboflavina, l’exercici vigorós augmenta les necessitats, i els diürètics o l’hemodiàlisi poden augmentar la seva eliminació.
La manca de vitamina B2 es nota primer en cèl·lules amb un alt nivell de recanvi, com la pell i les mucoses, però si no es resol la manca el problema, es pot estendre a altres sistemes. En la nostra època és molt possible veure una deficiència subclínica de riboflavina, és a dir, nivells baixos en sang que impedeixen el funcionament ideal del metabolisme però que no es tradueixen en símptomes.
Els signes clínics de la manca de vitamina B2 són molt menys freqüents, ja que solament apareixen després de 3 o 4 mesos de manca sostinguda de la vitamina. Poden incloure lesions en la pell com la quilitis angular (lesions a la comissura de la boca), glossitis (inflamació de la llengua), edema en la mucosa oral, dermatitis en la zona genital, anèmia (per la inflamació de la mucosa intestinal que no deixa absorbir ferro) i signes neurològics a causa de la pèrdua de mielina en els nervis com a dolor i pèrdua de sensibilitat. En casos més severs poden aparèixer cataractes, condició que no és reversible amb la suplementació de vitamina B2.
La vitamina B2 es comercialitza com riboflavina lliure o com FMN; en aquests casos pots veure que l’etiqueta posa «FMN», «riboflavina-5-fosfat» o fins i tot «Mononucleòtid de flavina». La toxicitat de la riboflavina és molt baixa i no és d’esperar veure problemes de sobredosis amb aquesta vitamina, però consulta amb el teu farmacèutic abans de prendre dosis altes de riboflavina.
Un cas especial de suplementació amb vitamina B2 és el cas dels nounats amb hiperbilirubinèmia, és a dir, excés de bilirubina en sang. Com la bilirubina és fotosensible el tractament d’aquesta condició consisteix a exposar als nounats a llum ultraviolada perquè la bilirubina extra que tenen es destrueixi. Però com la riboflavina també és sensible a la llum UV aquest tractament pot aparellar una manca de vitamina B2 en el nadó; per a compensar aquesta pèrdua i mantenir la seva salut es suplementa la seva alimentació amb vitamina B2 en quantitats concordes al seu pes.
Un altre cas interessant de suplementació amb vitamina B2 consisteix en la seva utilització per a disminuir la freqüència d’atacs de migranya. Alguns adults sofreixen menys migranyes al mes quan utilitzen dosis diàries de vitamina B2 de 200-400 mg durant unes setmanes. Ha demostrat ser més eficaç que placebo en algunes situacions però no és útil per a tots els pacients, per la qual cosa et recomanem parlar amb el teu metge abans de tractar les teves migranyes d’aquesta manera.
Els tests ràpids permeten obtenir informació sobre l'estat de salut d'una persona en un temps…
Què és la sarna? La sarna és la infestació de la pell causada per l'àcar…
Eucerin revoluciona el cuidat antiedat amb el llançament de Hyaluron Filler Epigenetics Serum capaç de…
La humanitat ha tractat de separar la sexualitat de la reproducció des de temps molt…
Els medicaments a Espanya (i en molts altres països) es diferencien en dos tipus: aquells…
La conjuntivitis és la inflamació de la conjuntiva, aquesta membrana transparent que recobreix la part…