El manganès és un micronutrient, és a dir, un mineral que necessitem en relativament poca quantitat, però que ha d’estar en la nostra dieta. Aquest mineral, considerat com un metall, és vital per a diversos processos biològics, inclosa la funció del superòxid dismutasa, un enzim antioxidant. Per tant, està involucrat amb la capacitat antioxidant del nostre organisme, amb el bon funcionament del nostre metabolisme energètic i amb la cicatrització de ferides, entre altres funcions.
Malgrat la seva importància, quantitats altes de manganès a la sang poden tenir efectes adversos. L’exposició al manganès en entorns laborals o a través d’aigua que conté altes concentracions d’aquest element ha generat preocupació i estudis per part del govern i l’Institut Nacional.
Però d’on surt el manganès en la nostra dieta? Per a què serveix exactament? Què passa si ens falta manganès? Tot això i molt més ho responem en aquest article.
Què és el manganès?
El manganès és un metall, un element essencial que es troba en diverses formes de vida. Aquest mineral és vital per a diversos processos biològics i es troba en petites quantitats al cos, principalment en ossos, fetge, pàncrees i ronyons. La seva presència essencial s’estén al metabolisme de carbohidrats, proteïnes i colesterol.
Quines funcions compleix el manganès al nostre cos?
El manganès és un element que no actua sol, sinó que es combina amb proteïnes per formar enzims. Aquests enzims són els que duen a terme moltes reaccions diferents en el nostre organisme. Així, el manganès està involucrat en moltes funcions importants:
- Antioxidant. Forma part d’un enzim anomenat superòxid dismutasa, molt abundant en les mitocòndries (els organels cel·lulars involucrats en la producció d’energia). Les mitocòndries generen una quantitat important de radicals lliures que, si no es controlen, generen molt de dany oxidatiu. Els radicals lliures són transformats pel superòxid dismutasa en molècules molt menys danyoses que el cos processa sense problemes.
- Metabolisme energètic. Els enzims estan involucrats en la generació de glucosa per als teixits i en l’obtenció d’energia a partir de proteïnes.
- Comunicació neuronal. La síntesi de GABA, un neurotransmissor, depenen d’enzims que el continguin.
- Salut articular. Intervé en la síntesi de proteoglicans, fonamentals per a un bon funcionament dels cartílags.
- Síntesi de col·lagen. La síntesi de col·lagen requereix la intervenció d’enzims.
Juga un paper vital en el creixement dels nadons, contribuint a la formació òssia, el desenvolupament tissular i la coagulació sanguínia. A més, és clau per a funcions com la insulina i la síntesi del colesterol, i actua com a activador d’enzims essencials. El manganès és un mineral summament útil, que no ha de faltar ni sobrar en l’organisme. El nostre cos regula finament les quantitats de què disposem perquè no hi hagi problemes per falta ni per excés.
Beneficis del Manganès
Els investigadors estan explorant com el manganès impacta en la salut. En estudis, s’ha associat amb una bona salut òssia quan es combina amb altres vitamines i minerals. També es considera beneficiós en el maneig de la diabetis, ajudant a descompondre sucres i midons.
El consum natural de manganès rarament genera efectes secundaris. No obstant això, amb suplements, és crucial no excedir la dosi recomanada, ja que podrien provocar problemes després d’anys d’ús continuat.
Abans d’optar per suplements de manganès, és aconsellable consultar amb un metge. Si s’experimenten efectes adversos, se n’ha de suspendre l’ús.
Quant necessitem per dia?
L’Agència Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) considera adequat que infants, adolescents i adults aconsegueixin a través de la seva dieta les següents quantitats de manganès:
- Nadons: 0.02-0.05 mg/dia.
- Infants: 0.5-1.5 mg/dia. La quantitat augmenta a mesura que els anys passen.
- Adolescents: 2 mg/dia per a pre-adolescents, 3 mg per dia a partir dels 15 anys.
- Adults: 3 mg/dia, sense diferenciar per edat ni per sexe.
La falta de manganès no ha estat reportada en la literatura científica en casos d’humans menjant adequadament. S’ha informat sobre dèficit de manganès en casos de nutrició parenteral (és a dir, nutrició des d’una bossa amb fluid artificial que va directament a les venes) i en experiments controlats de laboratori, però no s’han vist problemes per dèficit de manganès en “la vida real” ni s’ha aconseguit demostrar causalitat entre malalties i una dieta baixa en manganès. Però encara falta investigació, ja que no hi ha tanta informació respecte al manganès com la que hi ha disponible per a nutrients com el calci o el magnesi.
En quins aliments trobem manganès?
Els següents aliments estan entre els que més manganès aporten per ració:
- Fruites com la pinya i els nabius.
- Alguns fruits secs (ametlles, cacauets).
- Ostres i musclos.
- Llegums (mongetes, soja).
- Els grans integrals (arròs, sègol, blat) i els seus derivats (pans, papilles).
- Vegetals de fulla verda com l’espinac i la col arrissada.
- Te (és ric, però és possible que els tanins del te dificultin la seva absorció).
En incloure aquests aliments en la dieta assegurem el consum de nivells adequats de manganès.
Cal afegir complements de manganès a la dieta?
En principi no cal afegir complements de manganès a la dieta. La majoria de les dietes ben plantejades, incloses les veganes, aconsegueixen l’aportació necessària per suplir les necessitats diàries.
Si desitges utilitzar suplements per assegurar el consum, pots fer-ho, però no és recomanable prendre quantitats altes (entenent altes com a superiors a 10 mg diaris) durant molt de temps. L’excés pot tenir efectes perjudicials, però, la sobredosi també és rara. En alguns casos reportats, la sobredosi va causar tremolors tipus Parkinson, pitjors resultats acadèmics en nens o canvis d’humor (irritabilitat, depressió).
Per tant, malgrat el seu paper crucial en el cos, altes concentracions de manganès poden produir efectes adversos en la salut, especialment en el sistema nerviós. I és per aquesta raó per la qual s’ha de consultar un farmacèutic abans d’incorporar suplements dietètics que continguin manganès.
Lorena Crosa és llicenciada en Química i Farmàcia en la Universitat de la República (2000 – 2004). S’ha format com a professora tècnica de Química en l’Institut Normal d’Educació Tècnica (2004-2005). Compta amb estudis de postgrau en Ciències en la Universitat Camilo José Cela (2009) i posteriorment ha realitzat un segon grau de carrera de Farmàcia en la Universitat de Barcelona (2010 – 2013).
La seva experiència laboral s’ha centrat en el camp de la ciència, dins d’hospitals com a científica de laboratoris clínics (2005 – 2007), així com docent d’educació química en diferents universitats com el CEPRODIH i la Universitat de la República.
Després de llicenciar-se en la seva segona carrera de Farmàcia, va centrar la seva experiència en les oficines de farmàcia, a més de treballar com a consultora tècnica en empreses de la indústria farmacèutica.
En Farmàcies Ecoceutics, Lorena Crosa ha estat un membre actiu i de gran valor des de 2018 fins a l’actualitat, sent la responsable de continguts de l’empresa fent ús del seu expertise.