En la història del descobriment de les vitamines van ser claus alguns experiments realitzats entre els anys 1913 i 1915. En aquest període es va produir la identificació de dos extractes, un capaç de dissoldre’s en oli i un altre capaç de dissoldre’s en aigua, que contenien substàncies necessàries per al creixement de les rates de laboratori. Van ser dites “Factor A” i “Factor B” respectivament, tenint cadascuna, propietats nutricionals diferents.
El que no sabies de la vitamina B
Es va creure que el «Factor B» contenia una única molècula, que va ser batejada inicialment com a «vitamina B». Però al cap de poc la comunitat científica es va adonar que, quan es procedia a extreure la vitamina B, en realitat hi havia més d’una molècula en el producte obtingut. La clau per a demostrar que hi havia més d’una vitamina en el factor B estava en l’escalfament de l’extracte: l’extracte sense escalfar era capaç de prevenir i curar dues malalties diferents, beri-beri i pel·lagra, però després de l’escalfament l’extracte només servia per a la pel·lagra. Això indicava que hi havia allí almenys dues molècules, una termolàbil (es destrueix amb calor) i una altra termoestable. Es va denominar Vitamina B1 o Tiamina al termolàbil, i Vitamina B2 al termoestable.
Els experiments amb la dieta dels animals i humans van continuar, i es va demostrar que la vitamina B2 no era una única substància estable a la calor, sinó vàries. Amb el temps els científics van descobrir que aquest “complex B2” contenia la Riboflavina, que va mantenir el nom de vitamina B2, l’Àcid Pantotènic (B3), la Niacina (B3 o B5 segons fonts) i la Piridoxina (B6).
I la resta de les vitamines B d’on van sortir?
Doncs de fonts diferents de la d’aquest complex vitamínic B, però com totes són solubles en aigua, quan se sospitava que un extracte aquós contenia una vitamina nova la hi batejava com a «B», fins que es van anar coneixent les seves estructures i batejant amb «nom propi». Com algunes vegades més d’un grup de recerca estava estudiant una mateixa vitamina sense saber-lo, hi ha hagut substàncies «batejades» més d’una vegada. Així, per a quan arribem als anys 50, ja es coneixien les següents vitamines B:
Al llarg d’aquest camí de descobriment va haver-hi molècules que van ser batejades com a «vitamines B» però després es van descobrir que no eren realment vitamines. Avui ja no se’n diu vitamines, perquè no compleixen les característiques que ha de complir una molècula per a ser considerada vitamina, però et deixem entre parèntesis el seu antic nomeni «B» perquè el coneguis. Entre elles comptem:
- Mio-inositol (B8): els seus metabòlits actius participen en la senyalització cel·lular, entre altres funcions.
- Carnitina (BT): està involucrada en el metabolisme energètic.
- Amigdalina (vitamina B17): és una molècula sense valor terapèutic que en quantitats importants pot portar a enverinament per cianur.
Lorena Crosa és llicenciada en Química i Farmàcia en la Universitat de la República (2000 – 2004). S’ha format com a professora tècnica de Química en l’Institut Normal d’Educació Tècnica (2004-2005). Compta amb estudis de postgrau en Ciències en la Universitat Camilo José Cela (2009) i posteriorment ha realitzat un segon grau de carrera de Farmàcia en la Universitat de Barcelona (2010 – 2013).
La seva experiència laboral s’ha centrat en el camp de la ciència, dins d’hospitals com a científica de laboratoris clínics (2005 – 2007), així com docent d’educació química en diferents universitats com el CEPRODIH i la Universitat de la República.
Després de llicenciar-se en la seva segona carrera de Farmàcia, va centrar la seva experiència en les oficines de farmàcia, a més de treballar com a consultora tècnica en empreses de la indústria farmacèutica.
En Farmàcies Ecoceutics, Lorena Crosa ha estat un membre actiu i de gran valor des de 2018 fins a l’actualitat, sent la responsable de continguts de l’empresa fent ús del seu expertise.