La dieta mediterrània és molt més que una combinació d’aliments saludables. És una herència cultural passada de generació en generació durant milers d’anys que no solament ensenya a menjar, sinó que també cuida el medi ambient. I a més és saborosa! T’expliquem alguns elements clau de la dieta mediterrània en aquest article.
Què és la dieta mediterrània?
La dieta mediterrània és un tipus d’alimentació que es basa en la cuina tradicional dels països que es troben al voltant de la Mar Mediterrània. Inclou plats de països com Espanya, Itàlia, Grècia, Turquia, Xipre o Croàcia i, encara que hi ha variacions regionals, el punt comú és que és una dieta rica en productes de proximitat. Acaba sent una dieta rica en verdures, fruites, grans sencers, fruita seca, llavors i olis vegetals com a oliva o argània, que pren proteïna del peix, d’animals petits i d’ous i que limita el consum de lactis i de carn vermella. L’estil de vida mediterrani és un estil de vida en el qual es realitza exercici, s’allunya al sedentarisme i es menja en família o amb amics, la qual cosa ajuda a mantenir les tradicions culinàries.
L’interès de la comunitat científica en la dieta mediterrània data dels anys ’50, quan es va començar a associar la diferent dieta i forma de vida entre americans i europeus amb els diferents índexs de salut que tenien totes dues poblacions.
Per què és tan bona la dieta mediterrània?
D’una banda, perquè aporta les suficients calories i nutrients essencials que les persones necessitem per a funcionar bé i mantenir la nostra salut. Les vitamines i minerals que aporten els vegetals, fruites, cereals integrals, nous, oli d’oliva verge i peix són tan completes i variades que és molt molt estrany veure malalties relacionades amb manques de nutrients en la població que segueix la dieta mediterrània. Les malalties de carència apareixen a mesura que ens allunyem de la dieta mediterrània estricta i comencem a menjar més «a l’occidental» (menjar industrial, excés de sal i sucre, més carn vermella, sedentarisme).
D’altra banda, perquè s’han vist diversos beneficis de salut més enllà de la dieta completa, com el seu impacte en la salut cardiovascular i metabòlica.
Quins beneficis per a la salut té la dieta mediterrània?
Els diferents estudis científics han vist que una bona adherència a la dieta mediterrània es tradueix en:
- Millor estat de l’endoteli vascular (la capa interna de les artèries) prevenint problemes vasculars (infarts, ictus, etc.).
- Menor resistència a la insulina (protegeix contra la diabetis)
- Més capacitat antioxidant del nostre organisme, sobretot en consumir oli d’oliva verge extra.
- Reducció de casos de Parkinson i Alzheimer en poblacions que adhereixen a la dieta mediterrània.
I com més ens allunyem de la dieta mediterrània i més ens acostem als patrons moderns occidentals més ens acostem als problemes cardiovasculars, a la diabetis i a altres malalties.
Quins altres beneficis aporta la dieta mediterrània?
La dieta mediterrània també cuida de la nostra llar. Diversos estudis han comprovat que, com més ens allunyem de la dieta mediterrània, major és l’impacte en el planeta i major és la nostra petjada de carboni. Això és perquè la dieta mediterrània presenta diversos avantatges ecològics:
- Menor consum d’aigua, pel tipus de reg i cultiu que requereixen les plantes pròpies de la dieta mediterrània.
- Menor despesa d’energia per a produir aliments. Per exemple, els aliments de la dieta mediterrània requereixen menys hivernacles i requereixen menys transport dins d’Europa per ser un aliment local.
- Menor emissió de gasos d’efecte d’hivernacle. Per exemple, el consum de peix com a font de proteïna animal genera menys gasos d’efecte d’hivernacle que el consum de carn vermella a causa de menors despeses de transport, menor utilització de terra, menor emissió de gasos dels propis animals, etc.
- Menor demanda de sòl. La dieta mediterrània creix bé en els nostres sòls, sense necessitat d’aplicar grans quantitats de fertilitzants, i no esgoten tant la terra com una altra mena de cultius.
Com veus, la dieta mediterrània és bona per a nosaltres i és bona per al planeta.
Per què ens allunyem de la dieta mediterrània?
La forma de vida que portem ens arrossega a buscar aliments de preparació ràpida, saborosos, i econòmics. La dieta mediterrània, en canvi, està associada a una certa inversió de temps en la cuina: no podem pretendre cuinar un bon salmorejo ni un saborós sofregit en dos minuts obrint un envàs i la porta del microones. A més, la dieta mediterrània s’associa a un desemborsament econòmic major: diversos països han constatat que les famílies que més adhereixen a una dieta tipus mediterrània tenen un pressupost major en menjar.
Però el canvi cap a la dieta occidental, encara que sigui barata i ràpida, ens està «passant factura» en termes de salut; potser no és possible deixar-la d’un dia per a l’altre, però sí que val la pena intentar acostar-se dia a dia a la dieta mediterrània. Canviar el berenar a base de brioixeria industrial per la fruita, intentar fer a casa alguns aliments en comptes de comprar-los precuinats o ultracongelats, canviar un plat de carn per un de peix (encara que sigui un peix dels baratets) pot fer molt per la nostra salut cardiovascular.
Com puc valorar la meva dieta?
El primer seria parlar amb un professional perquè t’ajudi a fer canvis en la teva dieta. Existeixen eines, com el qüestionari MEDAS-14 per a adults i el qüestionari KIDMED per a nens i adolescents, que ajuden a veure que tan a prop o quins tan lluny està la teva dieta actual de la dieta mediterrània. En funció dels resultats i del teu estat de salut poden aconsellar-te els canvis més adequats per a la teva dieta. I en la teva farmàcia de confiança també poden donar-te consells nutricionals, per la qual cosa si vols tenir més informació sobre la dieta mediterrània i com acostar-te a ella, pots comptar amb nosaltres.
Lorena Crosa és llicenciada en Química i Farmàcia en la Universitat de la República (2000 – 2004). S’ha format com a professora tècnica de Química en l’Institut Normal d’Educació Tècnica (2004-2005). Compta amb estudis de postgrau en Ciències en la Universitat Camilo José Cela (2009) i posteriorment ha realitzat un segon grau de carrera de Farmàcia en la Universitat de Barcelona (2010 – 2013).
La seva experiència laboral s’ha centrat en el camp de la ciència, dins d’hospitals com a científica de laboratoris clínics (2005 – 2007), així com docent d’educació química en diferents universitats com el CEPRODIH i la Universitat de la República.
Després de llicenciar-se en la seva segona carrera de Farmàcia, va centrar la seva experiència en les oficines de farmàcia, a més de treballar com a consultora tècnica en empreses de la indústria farmacèutica.
En Farmàcies Ecoceutics, Lorena Crosa ha estat un membre actiu i de gran valor des de 2018 fins a l’actualitat, sent la responsable de continguts de l’empresa fent ús del seu expertise.