Els antioxidants són un grup de molècules que protegeixen al nostre cos del mal oxidatiu. La vitamina E, els polifenols del raïm, la vitamina C, la luteïna, el licopè del tomàquet… moltes molècules pertanyen a la categoria dels antioxidants. Però què és exactament el mal oxidatiu? Per què hi ha tantes molècules antioxidants? Podem “passar-nos” d’antioxidants? Resolem els dubtes més freqüents respecte als antioxidants en aquest article.
El mal oxidatiu és el mal que sofreix una molècula per processos d’oxidació. La paraula òxid ens fa pensar en un metall corroït… però en química el concepte és més ampli. Oxidació és el que li passa a un àtom (molts àtoms, no solament un metall) quan perd electrons en una reacció química; aquests electrons que falten deixen a aquest àtom incapaç d’interactuar amb altres àtoms i molècules de la mateixa manera que ho feia abans, forçant canvis en la molècula original. Per exemple, quan un metall s’oxida passa de ser un material dur i resistent al pas del temps a ser un material que taca, que es desfà en tocar-lo i que no dona tant suport com un metall sense oxidar.
En els sistemes vius passa una cosa similar. Diverses reaccions químiques que es donen en el nostre organisme, ja sigui com a resultat del nostre propi metabolisme o després de l’exposició a factors com la llum solar, el fum de tabac o certes toxines, generen molècules anomenades radicals lliures. Els radicals lliures són molècules que poden robar un electró a les nostres molècules orgàniques amb molta facilitat, desestabilitzant-les, canviant la seva capacitat d’interaccionar amb altres molècules i impedint que compleixin la seva funció. Quan això passa diem que les molècules han sofert mal oxidatiu. El mal oxidatiu s’ha relacionat amb malalties cardíaques, càncer, malalties respiratòries o malaltia de Parkinson entre altres problemes de salut.
Els antioxidants són molècules que reaccionen amb molta facilitat amb els radicals lliures, desactivant la seva capacitat de mal. Són un veritable escut, perquè absorbeixen ells el mal per a evitar que les nostres molècules siguin afectades. Les seves estructures els permeten interactuar amb molts tipus de radicals lliures, evitant el mal oxidatiu allà on pugui aparèixer.
Molts! Alguns antioxidants són sintetitzats en el cos humà, mentre que uns altres són exògens i provenen de la dieta. La llista d’antioxidants és molt llarga:
Els enzims antioxidants solen tenir un àtom metàl·lic en el seu interior com el coure, el zinc o el seleni, àtom metàl·lic que resulta fonamental per a dur a terme la seva funció.
Sí, però sense passar-se. Molts antioxidants provenen naturalment de la nostra dieta, com les vitamines i els minerals. També es comercialitzen antioxidants per a prendre com a complement alimentari, perquè hem vist beneficis de salut prenent antioxidants (hem parlat més en articles sobre aquest tema, com el de la vitamina C, la vitamina E o el coenzim Q10). Però tampoc convé prendre antioxidants en quantitats majors a les recomanades per les autoritats sanitàries i alimentàries:
Si creus que els antioxidants et serien d’utilitat, comenta-ho amb el teu farmacèutic de confiança. A la teva farmàcia t’ajudaran a valorar si necessites o no afegir antioxidants a la teva dieta, sabran recomanar-te quin o quins poden beneficiar-te i t’indicaran com prendre’ls correctament.
En un article anterior esmentem el paper del magnesi (Mg) en l'organisme. Ara bé, en…
Les proantocianidinas oligoméricas, oligo-proantocianidines o OPC són un grup de molècules d'origen natural presents en…
La bromelina és un extracte vegetal que està guanyant cada vegada més atenció gràcies a…
El dolor de dents és una consulta relativament freqüent en l'oficina de farmàcia. A més…
Les oficines de farmàcia som ben conegudes per dispensar medicaments per a humans. Però ser…
La Biologia classifica les relacions entre els éssers vius en funció dels beneficis o perjudicis…