Àcid fòlic: per què és important?

L’àcid fòlic i les molècules estructuralment relacionades van ser una de les vitamines més complexes en descobrir.

En les primeres dècades del segle XX es van trobar molècules que ajudaven a prevenir l’anèmia en animals i van ser anomenades vitamina B9, vitamina M, vitamina Bc, factor R, factor O, rizopterina i altres noms més, però fins a la dècada de 1940 no es va descobrir que eren totes la mateixa substància.

Avui el dia el nom acceptat oficialment és folats, ja que sota aquest paraigües designem a totes les molècules que actuen de la mateixa manera que l’àcid fòlic (poden arribar a ser més de 100 entre les diferents espècies d’animals).

On trobem àcid fòlic?

Els folats es troben sobretot en el fetge de vaca i pollastre, en els vegetals de fulla verda i en el llevat. També la soia i els ous són aliments rics en folat. És una vitamina hidrosoluble que es perd amb l’aigua de cocció dels aliments, podent perdre’s entre el 50-70% del contingut total de l’aliment.

A causa de la importància de l’àcid fòlic en la salut de la dona en edat reproductiva, és freqüent trobar aliments fortificats en el mercat; la mateixa Organització Mundial de la Salut recomana aquesta pràctica, sobretot en països on l’anèmia és freqüent.Els adults necessitem entre 0,080-0,400 mg de folats diàriament, depenent d’edat i sexe.

És igual d’important prendre quantitats adequades d’aquesta vitamina que no combinar els aliments rics en folat amb altres aliments que continguin antifolats. Els antifolats són molècules que impedeixen la correcta absorció del folat, sigui unint-se a l’aliment o evitant que l’intestí l’absorbeixi correctament. Alguns aliments capaços d’inhibir l’absorció del folat són les bananes, el suc de taronja, i alguns grans.
Existeixen medicaments capaços de dificultar l’absorció de folat. Entre ells comptem la colestiramina, l’aspirina, i la difenilhidantoïna. El consum crònic d’alcohol també porta a problemes amb els folats per causar una mala absorció intestinal i un mal aprofitament del folat en el fetge.

Què succeeix si hi ha manca d’àcid fòlic?

La manca d’àcid fòlic té diferents conseqüències en diferents poblacions. En la població general apareix un tipus d’anèmia especial anomenada anèmia megaloblàstica o anèmia perniciosa, que sol resoldre’s amb altes dosis de folat. També pot aparèixer cansament, depressió, i polineuropatia.

En els casos de manques menys greus, que no arriben a aquests símptomes, pot veure’s homocistinèmia, és a dir, un augment anormal d’un aminoàcid anomenat homocisteïna. Això succeeix perquè el folat és necessari per a transformar l’homocisteïna en un altre aminoàcid, movent un carboni des del folat cap a l’homocisteïna. L’acumulació d’homocisteïna està relacionada amb problemes cardiovasculars, problemes del desenvolupament ossi en nens, disminució de l’estat físic, i neurotoxicitat.

Les embarassades necessiten assegurar l’aportació de folat perquè el fetus pugui desenvolupar-se correctament: sense folat no es poden generar les noves cèl·lules que permeten que el fetus creixi (recordem que sense folat no es pot fer ADN nou) pel que, en casos de dèficit greus, pot haver-hi avortaments espontanis. La falta de folat també es tradueix com a defectes en el tub neural, que és l’estructura fetal que dóna origen al sistema nerviós central. Els nadons que han patit dèficit de folat durant la seva gestació poden néixer amb greus problemes neurològics com l’anencefàlia (problemes en els ossos del crani que porten a una falta parcial o total de cervell, crani i cuir cabellut) o l’espina bífida (problemes durant el desenvolupament de la columna vertebral).

Suplementació amb folat

L’embaràs és el gran demandant d’àcid fòlic. Quan una dona està planificant un embaràs se li recomana començar a prendre àcid fòlic encara abans de concebre, per a assegurar la quantitat adequada de folat al nadó des del primer moment. Usualment 0,4 mg diaris són suficients, però el metge pot valorar utilitzar fins a 5 mg diaris. Aquesta suplementació es manté des de la concepció fins a la setmana 12 de l’embaràs.

Hi ha algunes patologies que poden requerir suplementació amb folat. Entre elles comptem a la malaltia celíaca, la síndrome del còlon irritable, o l’alcoholisme. Els dos primers casos tenen problemes d’absorció d’àcid fòlic pels canvis que es donen en l’intestí. En canvi, l’alcoholisme altera el metabolisme del folat a diversos nivells: dificulta la seva absorció, disminueix l’aprofitament del folat pel fetge, i augmenta la seva eliminació pel ronyó.

Respecte a l’homocistinèmia, no hi ha proves de la suplementació amb folat eviti problemes. De fet, hi ha estudis amb resultats contradictoris: un estudi va mostrar que la suplementació amb folat, vitamina b6 i b12 va augmentar el risc d’infart de miocardi en la població estudiada, mentre que un altre estudi va mostrar que una combinació similar va disminuir la progressió de l’ateroesclerosi en el grup de pacients seleccionat. Ara com ara no hi ha evidència científica que sostingui la suplementació amb folat per a prevenir problemes cardiovasculars.

Quan he de prendre àcid fòlic?

Finalment, és important saber que, encara que el folat no és tòxic, no convé utilitzar-ho sense una raó mèdica per a fer-ho. D’una banda, l’àcid fòlic pot interaccionar amb alguns medicaments i disminuir el seu efecte, amb el que està contraindicat en alguns casos. A més, a causa d’una «pirueta metabòlica» (el parany de folat) l’àcid fòlic en altes quantitats pot emmascarar l’anèmia causada per manca de vitamina B12. Sembla bo evitar l’anèmia, oi? Perquè en realitat no ho és, perquè com que no es veu l’anèmia, no s’inicia la suplementació amb vitamina B12, i el següent símptoma de manca de vitamina B12 és el mal neurològic.

Amb l’àcid fòlic que hi ha en els aliments, o fins i tot en els multivitamínicos d’ús diari, ja hi ha més que suficient; si creus que t’està fent falta un «extra» d’àcid fòlic comenta-ho amb el teu farmacèutic de confiança, que sabrà recomanar-te un producte adaptat a les teves necessitats.