Sarna en humans: Què és, quins símptomes presenta i com tractar-la?

Contenido de la página

Què és la sarna?

La sarna és la infestació de la pell causada per l’àcar Sarcoptes scabiei var hominis. Aquest àcar és molt petitó i no és visible a simple vista, amb el que la infestació es reconeix a partir dels símptomes i signes que causa. Com es contreu la sarna? Com es tracta? Què es pot fer per a evitar el contagi? T’expliquem això i molt més en aquest article.

Què és l’àcar de la sarna?

L’àcar de la sarna és un ésser microscòpic: mesura menys de mig mil·límetre. Posseeix vuit potes i un cos rodó de color grisenc. És un paràsit obligat, perquè necessita sí o sí de l’humà per a sobreviure. Encara que hi ha Sarcoptes scabiei causants de sarna en moltes espècies diferents, les diferents varietats estan fortament adaptades a les diferents espècies animals que parasiten. Significa això que és impossible que la sarna d’un gos es contagiï a un adult? Impossible no és, però és difícil i és més probable que un humà es contagiï d’un altre humà al fet que es contagiï d’un gos o un cavall.

Com es contagia la sarna?

La sarna es contagia per dos mecanismes fonamentals:

contacte directe entre persones (relacions sexuals, compartir llit…)
contacte amb objectes contaminats d’escates de pell amb àcars (tovalloles, llençols, roba, etc).

És freqüent que es donin brots en famílies que viuen aglomerades, guarderies, hospitals o presons, a causa del contacte estret entre les persones. El contagi no depèn de la higiene de la persona, sinó que el contacte sigui prou prolongat com per a un àcar femella accedeixi a la superfície de la pell i cavi un túnel en el qual diposita els ous. Moltes vegades la persona no sap que s’ha contagiat de sarna, ja que la picor pot trigar fins a sis setmanes a aparèixer.

Com es diagnostica la sarna?

Hi ha tres punts claus que permeten al metge diagnosticar un cas de sarna:

Símptomes. Els símptomes de la sarna solen provocar picor intensa, particularment de nit. Les zones de cos més càlides (plecs de la pell, espais entre dits i mans, colzes, nines…) són els llocs preferits de l’àcar. Sol ser el primer símptoma que apareix, encara que pot ser que passin unes setmanes des del contagi fins que el pacient decideix consultar al metge per la intensitat de la picor.
Aspecte de la pell. Els túnels que cava l’àcar de la sarna són bastant característics. Són unes línies vermelles molt primes que es veuen amb molt bona il·luminació. També pot haver-hi descamacions o lesions infectades a causa del gratat. En alguns casos més rars pot haver-hi pell engrossida en forma de plaques, rica en ous i àcars adults. En els nens pot prendre aspecte vesiculós.
Entorn del pacient. Tenir un familiar ja diagnosticat de sarna, per exemple, ajuda a orientar la situació.

Si fes falta, el metge pot realitzar el Test de Muller: s’afegeix una gota d’oli a la pell, es grata amb un bisturí i s’observa l’obtingut al microscopi. La presència de l’àcar en forma d’ous, larves o adults confirma el diagnòstic de sarna.

Com es tracta la sarna?

La sarna es tracta en el nostre mitjà amb diversos medicaments diferents. Els principals són:

Permetrina en crema al 5%. La permetrina bloqueja el sistema nerviós central de l’àcar, que es queda sense poder-se moure, respirar, menjar o complir altres funcions biològiques. La permetrina no causa aquest efecte als humans, sent els efectes adversos més freqüents picor i enrogiment de la pell. En el nostre mitjà es comercialitza amb els noms Sarcop® o Perme-Curi®. La permetrina al 5% es considera molt segura i es pot utilitzar a partir dels dos mesos d’edat.
Ivermectina per via oral. La ivermectina es comercialitza en comprimits de 3 mg (Ivergalen®, Ivercare®). El metge pauta la dosi adequada per a cada persona segons el seu pes. Se sol utilitzar quan el tractament amb permetrina ha fracassat o quan se sospita que fracassarà, com en el cas de contagi a partir de contactes pròxims que van haver de recórrer a la ivermectina. Si desitges saber més sobre aquest medicament pots llegir aquest article.

Ara bé, si aquests tractaments no es poden o no s’han d’usar, es poden preparar fórmules magistrals. Les fórmules magistrals són medicaments que prepara un farmacèutic, sota indicació mèdica, especialment per a una persona. Alguns exemples de fórmules per a tractar la sarna són:

Vaselina azufrada. Útil en casos de resistència als medicaments anteriors, en nens petits, embarassades i dones que donen el pit.
Crema de benzoat de bencilo. Mateixa utilitat.
Ivermectina en xarop. Útil per als nens que no saben empassar comprimits.

Cada medicament té la seva forma correcta d’utilització, que la indica el metge en la consulta i el farmacèutic en el moment de la dispensació. És important recalcar que solen repetir-se les aplicacions o preses de medicaments, ja que alguns ous o àcars poden sobreviure a la primera aplicació.

Quines altres mesures cal prendre en tractar la sarna?

En instaurar un tractament contra la sarna és important tenir en compte aquests factors per a evitar el fracàs del tractament:

Tots els afectats de la unitat convivent han de fer el tractament junts. Si el tractament el fa la mare, però no el fa el fill, es pot produir un recontagi.
Cal higienitzar molt bé la casa. Roba de llit , tovalloles, cubresofás, roba, coixins, coixins… tot el que està en contacte prolongat amb la pell d’una persona ha de ser higienitzat quan s’instaura el tractament. Millor rentar les peces a temperatura alta (60 °C mínim) o, si no aguanten aquesta temperatura, posar-les en bosses ben tancades i no acostar-les a una persona durant almenys 3 dies.
Cal aplicar el tractament exactament com s’ha indicat. Per exemple, un error freqüent és aplicar la crema sol on pica, en comptes d’aplicar-la en tot el cos. Això deixa espais de fuita a l’àcar, perpetuant la infecció en el temps.

Els tractaments antisarna són molt efectius si s’utilitzen bé i es prenen aquestes mesures.

Em pica després de fer el tractament, ha fallat el tractament?

És important recordar que la picor pot mantenir-se fins a diverses setmanes després de l’aplicació o presa del tractament antisarna. Això succeeix per diversos motius:

reacció als components de la crema, que pot causar una mica de picor o irritació de la pell
els àcars morts poden desencadenar una reacció immune que fa que la picor sigui important. Això succeeix perquè el sistema immune reconeix les molècules que alliberen els àcars després de morir, independentment que l’àcar estigui viu o mort.

En aquestes situacions no és necessari reaplicar la crema o prendre més pastilles antisarna, sinó que s’utilitzen diferents estratègies per a calmar la picor. Entre elles comptem:

Antihistamínics per via oral. Cetirizina, loratadina o hidroxizina són productes que calmen molt bé la picor.
Loció de calamina. La loció de calamina s’aplica directament sobre la pell i calma la sensació de picor.
Cremes amb corticoides.
Cremes emol·lients. És fonamental que la pell estigui en bon estat perquè la picor no sigui tan intens. La crema de permetrina pot irritar la pell, cosa que els emol·lients repararan.
Ús de draps frescos sobre la pell.

Si la picor no es resol en un temps prudencial (2-4 setmanes) és important tornar al metge perquè valori si va haver-hi una fallada terapèutica.

Sospito que tinc sarna…

Si tens símptomes compatibles amb la sarna és recomanable demanar cita amb el metge. El correcte diagnòstic i tractament ha d’instaurar-ho el metge, tant per a tu com per a la teva família i els teus contactes estrets. Mentre arriba la teva cita pots comentar els teus símptomes en la teva farmàcia de confiança, que poden ajudar-te a controlar els símptomes fins que el metge actuï.