La síndrome de l’ull sec és una malaltia ocular en la qual hi ha problemes amb la pel·lícula llagrimal que recobreix la superfície de l’ull. Hi ha diverses causes possibles darrere d’una síndrome d’ull sec i els símptomes són variats. Alguns quadres són molt lleus, amb lleugeres molèsties, però uns altres poden cursar amb inflamació i mal ocular, arribant a ser veritablement incapacitants.
En aquest article parlarem de les causes de l’ull sec, dels símptomes i del tractament d’aquesta malaltia. Però començarem pel principi: si no sabem com és la llàgrima normal, ens costarà entendre què passa quan s’altera i com es repara.
Com és la pel·lícula llagrimal normal?
La superfície del nostre ull està recoberta per una capa de líquid, la pel·lícula llagrimal o llàgrima, que actua de barrera entre les nostres cèl·lules oculars i el medi ambient. Està composta de tres capes:
- Capa lipídica. És la més externa i està composta de productes oliosos. Evita l’evaporació de la pel·lícula lacrimal i lubrifica el frec entre ull i parpelles. És secretada principalment per les glàndules de Meibomi.
- Capa aquosa. És la capa intermèdia, compon el 90% de la pel·lícula llagrimal. És rica en sals, en proteïnes de defensa com la lisozima, la lactoferrina i anticossos, en pèptids i en metabòlits. És secretada sobretot per la glàndula lacrimal principal. Lubrifica l’ull, el nodreix i prevé infeccions.
- Capa de mucina. La mucina és una molècula orgànica capaç de gelificar en aigua. Està en contacte directe amb les cèl·lules de l’ull i és capaç de difondre des de les cèl·lules cap a la capa lipídica, «espessint» la capa aquosa intermèdia. És secretada per les cèl·lules caliciformes de la conjuntiva i per cèl·lules de la còrnia.
El parpelleig és el responsable de distribuir aquests productes des del seu lloc de producció per tota la superfície ocular.
Aquesta triple pel·lícula també és capaç de millorar la nostra visió, perquè corregeix els problemes visuals deguts a petites irregularitats de la còrnia. La correcta composició d’aquestes capes, en qualitat i quantitat de productes, és fonamental per al seu funcionament; quan l’equilibri d’alguna d’aquestes tres capes es trenca comencen els problemes.
Quina causa la síndrome de l’ull sec?
Hi ha dos grans grups de raons possibles darrere de la síndrome de l’ull sec:
- Menys producció de llàgrima. Aquí entren la Síndrome de Sjögren (una malaltia autoimmune amb inflamació i mort de les cèl·lules de la glàndula lacrimal), l’obstrucció de la glàndula lacrimal, l’envelliment normal d’una persona, danys en el nervi que controla la secreció de llàgrimes, infeccions víriques, problemes inflamatoris, l’ús de medicaments que baixen la producció de llàgrimes i algunes cirurgies (cataractes, còrnia o estètiques).
- Alteració de la llàgrima. Aquí podem comptar diverses causes possibles:
- Els problemes en la glàndula de Meibomi fan que es perdi la protecció de la capa lipídica i s’evapori l’aigua de la llàgrima. Pot passar per envelliment d’una persona (es produeix menys lípids), obstrucció de les glàndules, blefaritis, psoriasis o dermatitis seborreica.
- Els problemes amb el parpelleig com tancar malament els ulls o parpellejar menys del que és normal exposen la pel·lícula lacrimal a una major evaporació. Cirurgies, ús excessiu de pantalles o fins i tot la malaltia de Parkinson tenen aquest mecanisme darrere.
- Falta de vitamina A. La vitamina A és important per a mantenir l’estabilitat de la pel·lícula lacrimal, i el consum de poca vitamina A pot portar a la sequedat i fins i tot a la ceguesa.
- Ús de lents de contacte.
Els diferents problemes acaben generant una pel·lícula lacrimal discontínua i molt concentrada per la falta d’aigua (hiperosmolar). La llàgrima hiperosmolar resulta nociva per estar molt concentrada, danyant directament els teixits, i per iniciar un procés inflamatori que danya les cèl·lules de l’epiteli oftàlmic. I com les cèl·lules danyades o mortes no poden secretar mucina, la sequedat empitjora en un cicle que s’autoalimenta.
Quins símptomes causa l’ull sec?
Els símptomes més freqüents són la sensació de cos estrany o sorra a l’interior de l’ull, vermellor, irritació, llagrimeig sobtat i malestar que empitjora en ambients secs. Els quadres més lleus s’alleugen en parpellejar, mentre que els més severs cursen amb dolor i porten a una pèrdua de l’agudesa visual.
Parlem més dels símptomes d’ull sec en aquest article.
Com es tracta la síndrome d’ull sec?
Per a començar, amb gotes o gels hidratants. Són la base del tractament perquè permeten recuperar la integritat de la pel·lícula lacrimal, parant el cicle de mal de la superfície de l’ull. Un dels principis actius més receptat és l’àcid hialurònic, però també existeixen col·liris a base de trehalosa, polímers o liposomes. Parlem de les gotes per a l’ull sec llargament en aquest article.
La higiene ocular cobra importància en la síndrome de l’ull sec. Retirar la brutícia i impureses de la zona de les parpelles evita que s’obstrueixin les glàndules de Meibomi o que apareguin problemes com la blefaritis, problemes que poden desembocar en sequedat ocular. Existeixen tovalloletes dissenyades específicament per a aquesta fi, com per exemple les Lephanet® o Optiben®. Hi ha qui es neteja amb una tela humida o impregnada amb algun netejador suau, però aquestes tovalloletes tenen els avantatges de ser unidosi, estèrils i contenir productes calmants, sense irritar l’ull ni donar al·lèrgia. A més de ser excel·lents productes de neteja per a l’ull poden utilitzar-se per a massejar la zona ocular, estimulant la circulació i la secreció de llàgrima.
En els casos en els quals se sospiti que fa falta vitamina A o àcids grassos essencials, els complements alimentaris especialment dissenyats per a la sequedat ocular pot ser de gran ajuda.
Finalment, si hi ha una causa iatrogènica (és a dir, un medicament causa l’ull sec) cal revisar el tractament que causa sequedat; si es pot canviar, es canvia, i si no és possible cal aplicar les mesures prèviament esmentades.
Lorena Crosa és llicenciada en Química i Farmàcia en la Universitat de la República (2000 – 2004). S’ha format com a professora tècnica de Química en l’Institut Normal d’Educació Tècnica (2004-2005). Compta amb estudis de postgrau en Ciències en la Universitat Camilo José Cela (2009) i posteriorment ha realitzat un segon grau de carrera de Farmàcia en la Universitat de Barcelona (2010 – 2013).
La seva experiència laboral s’ha centrat en el camp de la ciència, dins d’hospitals com a científica de laboratoris clínics (2005 – 2007), així com docent d’educació química en diferents universitats com el CEPRODIH i la Universitat de la República.
Després de llicenciar-se en la seva segona carrera de Farmàcia, va centrar la seva experiència en les oficines de farmàcia, a més de treballar com a consultora tècnica en empreses de la indústria farmacèutica.
En Farmàcies Ecoceutics, Lorena Crosa ha estat un membre actiu i de gran valor des de 2018 fins a l’actualitat, sent la responsable de continguts de l’empresa fent ús del seu expertise.