Encara que parlem del “càncer de mama” en general i com si fos un de sol, en realitat n’hi ha molts tipus. Es classifiquen en funció del lloc on s’inicien, segons quant s’han estès, i segons la bioquímica de les cèl·lules canceroses. Aquests tres factors influiran en el tractament que s’adaptarà a la situació de cada pacient.
La mama és un òrgan adaptat a la producció i emissió de llet. Bàsicament consta de lòbuls que generen llet, conductes que la transporten al mugró, teixit fibrós que sosté la mama al seu lloc i teixit adipós que dóna a la mama el seu volum i forma. Segons quin teixit dóna inici al càncer podem parlar de:
És un tipus de càncer que es dóna als conductes mamaris, però que no surt del seu lloc per envair teixit del voltant (d’aquí el llatí “in situ”).
És un creixement de cèl·lules anormals als lòbuls que fabriquen la llet i, encara que no és exactament un càncer, sí que és un indicador de possibilitat de càncer en el futur.
És un dels càncers de mama més comuns. A diferència de l’anterior, pot sortir del ducte i envair el teixit del voltant. Es pot produïr de diferents maneres:
És un càncer que comença als lòbuls que fabriquen la llet però és capaç de sortir cap a fora, podent fins i tot arribar als nòduls limfàtics propers i a altres àrees més llunyanes del cos.
És un càncer rar i agressiu, en què la mama s’infla, envermelleix i empitjora en dies o fins i tot hores.
És una forma poc freqüent de càncer de mama que comença al mugró i s’estén a l’arèola.
Són tumors del teixit connectiu (fibres i adipós) que solen ser benignes.
Els homes també poden patir càncer de si, ja que tenen teixit mamari (sense desenvolupar com les dones, però en tenen). Quan passa, sol ser un carcinoma ductal invasiu; els in situ són poc freqüents, i els lobulars són molt rars a causa de la manca de desenvolupament del lòbul a la mama masculina.
El càncer s’origina quan es forma un tumor, és a dir, quan les cèl·lules saludables pateixen canvis i proliferen sense control fins a crear un conglomerat o massa. Aquest tumor pot ser cancerós i per tant créixer i disseminar-se a altres parts del cos, o benigne, el qual pot créixer en grandària però sense propagació.
Per tant, així com es pot classificar el càncer de mama en base al teixit d’inici, també es pot distingir un càncer depenent de la disseminació que es presenti al cos.
Es parla de càncer de mama d’estadi inicial quan el càncer està limitat a la mama en si o a les regions dels ganglis limfàtics propers.
Si, per contra, es detecta un càncer de mama distant a l’àrea on es va fer el diagnòstic inicial, parlarem d’un càncer de mama metastàtic o d’estadi IV (4).
Les zones de disseminació seran denominades com a ”metàstasi” i el lloc on es va originar el càncer com a ”tumor primari”. Les zones del cos més freqüents de disseminació del càncer de mama són els pulmons, els ossos, el fetge i el cervell. No obstant això, si el càncer de mama es va propagar al cervell, els metges no es referiran a aquest com a càncer cerebral sinó com a càncer de mama metastàtic.
Per tant, els metges sovint diagnostiquen el càncer de mama metastàtic després que la pacient ja hagi rebut un tractament de càncer de mama d’estat inicial.
La immunohistoquímica és la paraula que defineix proves amb què es busquen determinades proteïnes en un teixit utilitzant anticossos específics (per això afegim l’immuno, per l’ús d’anticossos). Depenent dels gens que expressi un càncer, és a dir, de quines proteïnes és capaç de sintetitzar la cèl·lula alterada, hi ha 5 tipus diferents de subtipus moleculars de càncer de mama. Els elements que es cerquen són:
Cadascuna d’aquestes proteïnes es classifica com a “positiva” o “negativa” en un teixit tumoral. Hi ha panells que miren altres gens, però són més complexos i no en parlarem aquí. L’important és saber que, segons com es combinen els resultats positius i negatius, es parla d’un tipus o altre de cèl·lula, i s’associa a un pronòstic millor o pitjor de la malaltia.
Després de detectar un càncer de mama és important fer un anàlisi de laboratori del teixit cancerós per determinar quin és el tractament més adequat a seguir. Això és vital perquè cal ressaltar que dins del càncer de mama hi ha subtipus com veurem a continuació:
El tipus luminal A al càncer de mama significa que els tumors són positius per als receptors d’estrogen i negatiu per a HER2. A més, presenta nivells baixos de Ki-67 i és negatiu per a receptors de progesterona. Aquest tipus de càncer de mama creix més a poc a poc pel que fa a un grau menor i amb un bon pronòstic. Pacients que presentin aquest tipus de càncer es poden beneficiar de tractaments hormonals així com la quimioteràpia.
Al contrari del càncer luminal A, el càncer luminal B té tumors que són positius per a receptors d’estrogen, però negatius per als receptors de progesterona i HER2. A més, presenten nivells alts de la proteïna Ki-67, per la qual cosa el creixement de cèl·lules canceroses sol ser més ràpid. Pacients amb aquest tipus de càncer poden rebre tractaments de quimioteràpia i hormonals.
Hi ha càncers que necessiten un gen anomenat receptor del factor de creixement epidèrmic tipus 2, o HER2 com a abreviatura, per poder proliferar. Si aquest és el cas, el càncer serà anomenat com HER2-positiu. La proteïna HER2 són considerades com a “receptors” ja que són importants per al creixement de les cèl·lules tumorals ja que es troben en les cèl·lules canceroses. És per això que els càncers de mama d’aquesta tipologia solen créixer més ràpid.
Aquest tipus de càncer de mama es presenta quan la pacient no expressa HER2, RE o RP. Acostuma a créixer amb més rapidesa i és el més comú en dones amb mutacions del gen BRCA1 i dones joves, particularment en dones joves negres.
Tot això és informació, informació que permetrà definir el tractament més adequat per a cada cas en particular. Això és vital per poder incrementar la seva efectivitat i incrementar les possibilitats d’èxit a la batalla contra el càncer.
Per tant, com ja hem vist anteriorment, hi ha diferents factors a què prestar atenció. I encara amb tot això, hi ha més informació a considerar. Escollir un tractament també depèn de l’edat de la persona, si és pre o post menopàusica, si hi ha metàstasi o no… realment cada tractament s’adapta molt a cada persona, posant a disposició de cada pacient totes les eines possibles perquè el seu tipus de càncer freni el seu desenvolupament, sigui eliminat i se n’impedeixi el retorn en els propers anys.
Encara que els estudis i les eleccions de tractament no es fan a l’oficina de farmàcia, els farmacèutics entenem sobre medicaments, els seus efectes adversos, sobre la gestió de les molèsties dels tractaments, i sobre altres detalls que poden anar apareixent després que tinguis el teu diagnòstic. Així que, també en aquests moments, pots comptar amb el suport del teu farmacèutic de confiança per compartir els teus dubtes, acompanyar-te i ajudar-te a mantenir la teva qualitat de vida.
Altres articles sobre el càncer de mama:
Els tests ràpids permeten obtenir informació sobre l'estat de salut d'una persona en un temps…
Què és la sarna? La sarna és la infestació de la pell causada per l'àcar…
Eucerin revoluciona el cuidat antiedat amb el llançament de Hyaluron Filler Epigenetics Serum capaç de…
La humanitat ha tractat de separar la sexualitat de la reproducció des de temps molt…
Els medicaments a Espanya (i en molts altres països) es diferencien en dos tipus: aquells…
La conjuntivitis és la inflamació de la conjuntiva, aquesta membrana transparent que recobreix la part…