Els tests ràpids permeten obtenir informació sobre l’estat de salut d’una persona en un temps breu i sense la necessitat de personal mèdic. Gràcies a un acurat disseny, desenvolupament i fabricació, els tests ràpids poden oferir informació valuosíssima sense la necessitat d’haver de recórrer a personal mèdic especialitzat. El més famós dels últims temps és el test d’antígens per a detectar una infecció per COVID-19, però no és l’únic del qual disposem en la farmàcia. En aquest article parlarem sobre el funcionament dels tests ràpids, quins tests estan disponibles en l’oficina de farmàcia i quina informació donen… o quina informació no donen.
Què és exactament un test ràpid?
Un test ràpid és una prova que es realitza en una mostra biològica, que dona un determinat resultat en un temps breu (normalment menys de 15 minuts) i que, realitzada correctament, permet treure unes certes conclusions respecte a l’estat de salut d’una persona. Perquè el resultat d’un test ràpid sigui vàlid hem d’estar atents a unes certes indicacions dels fabricants:
- Ha d’utilitzar-se la mostra que el test indica. Si és test de saliva no ha d’utilitzar-se orina, si és d’orina no ha d’utilitzar-se sang, etc. Els tests estan específicament adaptats a les condicions que cada mostra presenta (pH, sals, concentració de metabòlits, etc) i, en canviar-les, el resultat és invàlid. Compte: no diem que el test no llanci resultats; pot ser que algun resultat aparegui, però no ha de ser tingut en compte perquè no té cap valor.
- L’obtenció de mostra ha de realitzar-se exactament com la descriuen les instruccions. Una mala obtenció de mostra pot fer que la informació que dona el test no tingui valor. Típic cas: el pacient que no s’anima a tocar-se el nas amb el bastonet de la prova de covid, a penes frega i no recull suficient material, amb el que la prova dona un fals negatiu.
- Els passos i temps han de respectar-se. Saltar-se passos o impacientar-se i no esperar al final de la prova pot causar una interpretació errònia del test.
- Les condicions del pacient han de respectar-se. Per exemple, si un test d’embaràs indica “des del primer dia de la falta” llavors no és convenient usar-lo abans de la falta, ja que és molt probable que el resultat sigui falsament negatiu.
Si respectem aquests punts, la fiabilitat dels tests és molt alta; els tests passen diverses fases durant el seu disseny per a poder garantir la fabricació de tests robustos que minimitzin els falsos positius i els falsos negatius. La interpretació del resultat sol ser senzilla: un canvi de color, l’aparició d’una o dues ratlletes, fins i tot d’un text en els casos més sofisticats. Però a vegades fins a les proves més senzilles poden donar alguna dificultat: el color és molt clar, el temps d’espera ha estat una mica llarg… Enfront del dubte, comptes amb la teva farmàcia de confiança perquè t’indiquin com dur a terme correctament un test ràpid i com llegir el resultat obtingut.
Quins tipus de tests ràpids hi ha en la farmàcia?
Els tests ràpids funcionen a través de reaccions químiques que revelen la presència d’una substància d’interès, usualment a través d’un canvi de color. Alguns dels tests ràpids que pots comprar en una oficina de farmàcia són:
- Test d’embaràs: la substància que revela un embaràs és la gonadotropina coriònica humana. Hem descrit en aquest article detalladament el funcionament d’un test d’embaràs.
- Test d’ovulació. El test detecta el pic de LH (hormona luteïnitzant) per a detectar els dies més fèrtils d’una dona i facilitar un embaràs.
- Test d’antígens de covid. El test d’antígens busca una proteïna pròpia del virus. Hem descrit el funcionament d’aquest test en l’article sobre PCR i tests d’antígens.
- Tests de covid, grip i virus respiratori sincicial. Exactament, igual que el de covid, només que és un 3-en-1. Amb una única mostra nasal es poden fer els tres tests alhora.
- Test de drogues: el test indica si una persona ha utilitzat una certa droga o medicament recentment. Cocaïna, marihuana, benzodiazepines, heroïna, metadona… els tests més complets fan fins a deu proves a partir d’una única mostra d’orina, buscant drogues o metabòlits de les drogues en una mostra biològica que normalment és orina o saliva. I què és un metabòlit? És una molècula generada a partir de l’activitat dels nostres òrgans (usualment fetge i ronyó) sobre la droga original. La persona utilitza una droga o medicament, el fetge i el ronyó la transformen generant una molècula nova, i aquesta molècula és detectada pel test de drogues.
- Test d’infecció d’orina. Aquest test és més sofisticat que els anteriors. Cerca tres paràmetres que donen positiu quan hi ha una infecció d’orina: presència de leucòcits, presència de nitrits i presència de proteïnes en l’orina. S’utilitzen els tres paràmetres junts perquè, d’una banda, cap d’aquests paràmetres hauria de donar positiu en una mostra d’orina d’una persona sana. Per l’altre, cadascun d’ells pot donar positiu per diferents factors, mentre que els tres junts (sumat a uns certs símptomes) sí que són indicatius d’una infecció d’orina activa.
Hem indicat els tests ràpids que trobem amb més freqüència en les farmàcies espanyoles, però hi ha més. Si tens una necessitat de salut i creus que pot resoldre’s amb un test ràpid pregunta en la teva farmàcia de confiança: allí sabran dir-te si existeix el test que desitges, com realitzar-lo i què fer a partir dels resultats obtinguts.
Quina utilitat tenen els tests ràpids de la farmàcia?
Els tests ràpids poden donar informació molt valuosa que, interpretada adequadament, ajuda a prendre millors decisions per a millorar la salut d’un pacient. Però els positius o negatius han d’interpretar-se acuradament per a no arribar a conclusions errònies. Per esmentar alguns exemples:
- Una prova positiva de THC en orina indica que la persona va estar exposada a la marihuana, però a partir d’aquest positiu no es pot determinar si aquesta persona va fumar cànnabis voluntàriament, si va menjar involuntàriament alguna cosa amb cànnabis sense saber el que un “gracioset” li estava donant sense avisar-li (una cosa perillosa per cert) o si va inhalar el fum d’una altra persona que fumava marihuana al seu costat.
- Un autotest de VIH positiu pot servir com a estímul per a anar al metge i dur a terme proves diagnòstiques més fiables. Però un autotest negatiu no descarta que hi hagi una infecció desenvolupant-se, per la qual cosa aquest resultat no serveix per a decidir si s’usa o no s’usa un preservatiu durant una relació sexual.
- Una prova d’ovulació serveix per a saber que una dona està al voltant dels dies fèrtils i, si es tenen relacions en els dies que el test indica, és més fàcil concebre un fill. Però no pot utilitzar-se com a mètode anticonceptiu, ja que no estar en el dia que el test assenyala com a fèrtil no significa que sigui impossible quedar-se embarassada si es tenen relacions sexuals aquests dies.
I, encara que fallen poc, hem de recordar que alguns tests són solament orientatius i es requeriran proves de laboratori més sofisticades per a confirmar un diagnòstic. Si tens dubtes sobre la utilitat del test, o sobre les implicacions d’un resultat positiu o negatiu, pots comptar amb la teva farmàcia de confiança perquè t’ajudi a interpretar el resultat obtingut.