Els medicaments a base d’ibuprofèn s’utilitzen per a calmar dolor. Ja sigui sol o en combinació, és un dels medicaments més receptats en el nostre sistema de salut. L’ibuprofèn a més és considerat un de les antiinflamatoris més segurs dels quals disposem avui dia. La majoria de les persones sofreixen efectes adversos lleus i transitoris quan utilitzen ibuprofèn però, és possible abusar de l’ibuprofèn? quins són els riscos d’abusar de l’ibuprofèn? T’ho expliquem en aquest article.
Comencem pel principi: si entenem com funciona l’ibuprofèn, entendrem per què no és bo prendre-ho en excés. L’ibuprofèn actua impedint que un enzim anomenat ciclooxigenasa iniciï la síntesi de dos grups de molècules: les prostaglandines i els tromboxans. Simplificant molt el procés, podem dir que les prostaglandines són molècules que “avisen” al cos que hi ha una situació de mal en procés. Seran les encarregades d’estimular a les neurones perquè manin un senyal de dolor al cervell i d’activar altres processos reparatius. Sense prostaglandines el senyal de dolor pot existir perquè existeixen altres vies per a senyalitzar dolor. Però el pacient nota que el dolor disminueix bastant o del tot en prendre *ibuprofeno.
L’ibuprofènno actua solament en el lloc del dolor: del sistema digestiu passa a la sang, que el distribuirà per tot el cos. Quan prenem *ibuprofeno per al dolor d’un queixal el *ibuprofeno va al queixal, a l’estómac, al ronyó, al fetge, al pulmó…a tots els nostres òrgans.
Les prostaglandines i els tromboxans no actuen solament activant vies del dolor. En diferents òrgans aquestes molècules compleixen diferents funcions: per exemple, les prostaglandines participen en la síntesi de moc gàstric protector, moc que impedeix que l’estómac es danyi i es generin úlceres. També estan implicades en el bon reg sanguini del ronyó, en la correcta funcionalitat pulmonar, en la salut cardiovascular i en la bona salut fetal. Els tromboxans actuen fonamentalment en els processos d’hemostàsia, és a dir, en la coagulació de la sang quan hi ha una ferida.
Bona part dels efectes adversos del *ibuprofeno es relacionen amb la falta de prostaglandines i tromboxans en el nostre organisme.
La comunitat científica accepta que una dosi màxima de 1200 mg/dia en adults, o 40mg/kg/dia en nens. Durant el menor temps possible necessari per a controlar el dolor o la febre, és una forma raonable de prendre ibuprofèn. Per a un adult, això significa prendre comprimits de 400 mg, 3 vegades al dia, durant uns 7 dies. Aquesta pauta és més que suficient per a problemes menors com un mal de cap, una mica de dolor després d’una caiguda, o el dolor associat a la menstruació. Si passat aquest temps el dolor no s’ha anat és important parlar amb el metge per a buscar la causa i tractar-lo correctament.
A Espanya la dosi més alta que es comercialitza és de 600 mg per unitat de dosi però requereix recepta mèdica. La dosi més alta que es considera raonable baix control mèdic arriba fins a 2400 mg/dia en adults. Però és el metge el que valora si el dolor que sofreix la persona necessita aquesta quantitat, per quant temps ha de prendre-la per a notar alleujament i si el seu cos pot acceptar aquesta dosi sense problemes.
Per exemple, hem vist receptat ibuprofèn de 600 mg cada vuit hores durant diverses setmanes a una persona amb artritis, però tant el metge com el farmacèutic li avisem al pacient quins símptomes poden indicar un problema associat a l’ibuprofèn i quan cal tornar a parlar amb el metge.
En alguns casos ni tan sols es considera que hi hagi una dosi clarament segura i s’evita el seu ús. Per exemple: l’ibuprofèn està contraindicat per als pacients amb insuficiència hepàtica o renal molt severa, per a les dones embarassades (particularment en el tercer trimestre), per als pacients amb insuficiència cardíaca greu o per a pacients que no poden combinar algun dels seus medicaments habituals amb l’ibuprofèn.
Els riscos d’abusar de l’ibuprofèn augmenta a mesura que prenem més ibuprofèn. A major dosi, més fàcilment apareixeran alguns d’aquests efectes adversos:
Per sort, en dosi de 1200 mg/dia aquests efectes gairebé no es presenten en els pacients adults sans.
En les persones majors, amb malalties que afecten el fetge o al ronyó, o amb problemes cardiovasculars, cal vigilar una mica més el consum de *ibuprofeno.
L’ibuprofèn no genera una addicció o dependència física com poden generar un altre tipus de medicaments. S’han reportat alguns casos de dependència psicològica per por del dolor o per tenir ganes de “sentir-se millor” en prendre ibuprofèn, però són casos excepcionals (no la regla).
Com vam dir abans, l’ibuprofèn es considera un dels antiinflamatoris més segurs que existeixen. Quan s’utilitza a dosi de “venda lliure” (menys de 3 comprimits de 400 mg al dia per pocs dies) no és d’esperar problemes més enllà dels efectes adversos transitoris i lleus que marca el prospecte.
Però per sobre d’aquestes dosis o per temps més llargs, és important parlar amb un professional de la salut abans d’utilitzar ibuprofèn d’una altra manera. Recorda que en la teva farmàcia de confiança sabran aconsellar-te per a controlar el teu dolor utilitzant productes i tècniques més enllà de l’ús d’ibuprofèn.
Si t’ha agradat aquest article sobre els “Riscos d’abusar de l’ibuprofèn” no dubtis a llegir les altres entrades del nostre blog.
Els tests ràpids permeten obtenir informació sobre l'estat de salut d'una persona en un temps…
Què és la sarna? La sarna és la infestació de la pell causada per l'àcar…
Eucerin revoluciona el cuidat antiedat amb el llançament de Hyaluron Filler Epigenetics Serum capaç de…
La humanitat ha tractat de separar la sexualitat de la reproducció des de temps molt…
Els medicaments a Espanya (i en molts altres països) es diferencien en dos tipus: aquells…
La conjuntivitis és la inflamació de la conjuntiva, aquesta membrana transparent que recobreix la part…