La humanitat ha tractat de separar la sexualitat de la reproducció des de temps molt llunyans. Ja en el papir de Ebers, un text mèdic redactat al voltant d’any 1500 a.C., s’esmentava un mètode anticonceptiu després de les relacions sexuals (poc eficaç, cal dir). El coneixement mèdic i la tecnologia ha evolucionat de tal forma que ens ofereix una sexualitat amb la qual els nostres avantpassats somiarien: confiem en la píndola anticonceptiva, el preservatiu és de fàcil accés i, si tot falla, encara comptem amb la pastilla del dia de després.
Però és possible triar un mètode anticonceptiu i dir que és “el millor mètode”? Què fa que un mètode sigui millor que un altre? En aquest article parlarem dels mètodes anticonceptius disponibles avui dia i dels factors que influeixen en la seva elecció.
Quins tipus de mètodes anticonceptius existeixen?
Els anticonceptius dels quals disposem avui dia han permès separar, amb un cert nivell d’èxit, la reproducció del gaudi de les relacions sexuals. La gran revolució va ser causada per les pastilles anticonceptives i el DIU en la dècada de 1960: de fet, pocs medicaments han aconseguit impactar el rumb de la nostra espècie de la forma que el van fer les pastilles anticonceptives. Avui dia la tecnologia ha avançat una mica més i tenim disponibles diversos tipus d’anticonceptius molt efectius, entre els quals trobem:
- Mètodes de barrera. Són mètodes en els quals una barrera física amovible impedeix la trobada entre espermatozoide i òvul, evitant la concepció. També és l’únic mètode anticonceptiu que evita les infeccions o malalties de transmissió sexual (ITS/ MTS). Aquí trobem al preservatiu masculí, preservatiu femení, caputxó cervical o diafragma.
- Mètodes anticonceptius hormonals. Són mètodes que utilitzen hormones per a evitar l’ovulació. Pastilles, anells vaginals, DIU hormonal (dispositiu intrauterí), injeccions trimestrals… hi ha diverses opcions amb diferents tipus d’hormones, però en aquest moment només es comercialitzen mètodes dirigits a dones. Hi ha recerca respecte a l’anticoncepció hormonal masculina, però encara no ha cristal·litzat en medicaments comercialitzables. Els anticonceptius hormonals requereixen la intervenció del metge, ja que la dispensació dels medicaments anticonceptius requereix una acurada elecció prèvia realitzada conjuntament per professional mèdic i la pacient.
- Anticonceptius d’emergència. També anomenada “pastilla del dia de després”, és útil per a quan hi ha hagut algun problema amb l’anticoncepció regular, però no és adequada per a relacions sexuals planificades. Hem parlat més d’aquest medicament en el nostre article sobre aquest tema sobre la píndola del dia de després.
- Esterilització. Consisteix a realitzar una intervenció quirúrgica que crea una barrera física per a evitar el Moltes vegades aquesta barrera és irreversible, no sent possible recuperar la fertilitat natural. En aquesta categoria trobem la vasectomia masculina i la lligadura de trompes femenines.
- Mètodes naturals. Trobem aquí els mètodes basats en la durada del cicle menstrual i/o els canvis que es produeixen al llarg del cicle menstrual en la temperatura corporal o el moc cervical. Els dies en què hi ha canvis que indiquen fertilitat de la dona són dies per a abstenir-se de mantenir relacions sexuals, mentre que els dies que són infèrtils són dies en què es poden mantenir relacions.
Ara bé com triar entre tots ells? Vegem quins factors poden incidir en aquesta elecció.
Millor o pitjor mètode segons que comparativa?
Existeixen diferents factors que poden fer que una parella triï un mètode o l’altre anticonceptiu. Entre ells trobem:
- Efectivitat. L’efectivitat d’un mètode anticonceptiu es mesura segons l’índex de Pearl. Aquest índex indica el nombre d’embarassos no desitjats que es produeixen amb un determinat mètode anticonceptiu cada cent dones en un any que utilitzen habitualment aquest mètode. Per exemple, si l’índex de Pearl és de 12, això significa que si cent dones usen aquest mètode anticonceptiu al llarg d’un any, 12 quedaran embarassades. L’esterilització, el DIU hormonal i els implants estan entre els mètodes més efectius, amb un índex de Pearl menor a 1. Li segueixen els mètodes hormonals amb índexs entre 6-10, i el preservatiu masculí amb un índex de 18. Els mètodes naturals tenen un índex major a 24.
- Els mètodes esterilitzants són irreversibles, és a dir, qui s’ha sotmès a una lligadura de trompes o a una vasectomia difícilment podrà tenir fills en el futur. Pot ser que aquests mètodes siguin molt atractius per als qui ja tenen fills, però potser no ho són tant les persones que encara no han tingut fills.
- Accessibilitat. Poder accedir a un determinat mètode és fonamental per a poder utilitzar-ho. Per exemple, és molt més fàcil trobar preservatius masculins que preservatius femenins; si algú vol utilitzar preservatius femenins, haurà de planificar l’activitat sexual per a assegurar-se de comprar-los amb uns dies d’antelació. Hem vist casos també de persones joves sexualment actives que tenen les despeses o l’accés al metge relativament supervisats pels pares i, com prefereixen mantenir la seva privacitat, descarten les despeses en la farmàcia i prefereixen altres canals de venda (supermercat, grans superfícies…). Aquesta decisió tanca l’accés a tots els mètodes exclusius del canal farmàcia, independentment de la seva eficàcia.
- Factors de salut. L’edat, haver passat recentment per un part o per un avortament, tenir al·lèrgia al làtex, sofrir de migranyes sovint o quines hi hagi historial familiar de càncer de mama pot condicionar l’elecció del mètode anticonceptiu.
- Efectes adversos. Aquest apartat ha de ser acuradament valorat pels professionals de la salut perquè l’anticonceptiu triat sigui una solució i no un problema. Per exemple, el risc de malaltia tromboembòlica augmenta quan es prenen anticonceptius que contenen estrògens. De fet, pot ser que un metge descarti receptar anticonceptius hormonals amb estrògens a una pacient amb factors de risc afegit, com a sedentarisme o tabaquisme, per a evitar aquest risc.
- Protecció enfront de malalties de transmissió sexual (MTS). Els preservatius són els mètodes que millor protegeixen enfront de les MTS, amb el que són altament recomanables quan les relacions sexuals no són exclusives dins d’una parella. En canvi, si la relació és monògama, pot ser que aquest no sigui un factor tan important a tenir en compte en l’elecció del mètode anticonceptiu.
- Economia. Els diferents mètodes van des de la gratuïtat (abstinència, mètodes naturals) fins al desemborsament econòmic considerable que pot significar un DIU hormonal (al voltant de 260 euros) o una intervenció fora de la Seguretat Social. Cada parella ha de valorar les seves possibilitats econòmiques a l’hora de sostenir en el temps un mètode anticonceptiu.
- Una vegada triat el mètode que sembla més adequat per a una parella, com afecta les seves relacions sexuals i a la relació amb els seus cossos? Són els efectes que sofreix la persona una mica acceptable, o resulta molest? Per exemple, moltes dones deixen de menstruar o menstruen menys amb uns certs anticonceptius hormonals, cosa que els pot resultar incòmode de suportar, i acaben canviant de mètode anticonceptiu per aquesta raó.
No hi ha un únic factor que ens permeti dir que un mètode anticonceptiu és “el millor”. Podem dir que un mètode pot ser “el més recomanable” o fins i tot “un dels més recomanables”, però cada persona ha d’analitzar la seva situació abans de triar el millor per a si mateix i per a la seva parella. Fins i tot és possible combinar per què triar un només? Combinar un mètode hormonal i un mètode de barrera, quan és possible, maximitza les possibilitats d’èxit. I sobretot, res està escrit en pedra: és possible provar i, si passat el temps un mètode no resulta el més adequat per a una parella, poden canviar si així ho desitgen.
Com triar el millor mètode per a cadascun?
Aquest article és una introducció al tema, però és important aprofundir el coneixement per a prendre una bona decisió. Per a començar, és important buscar fonts d’informació de confiança: avui dia hi ha una gran varietat de webs i comptes de xarxes socials d’institucions reconegudes (societats mèdiques, ministeris de sanitat de diferents països, col·legis professionals, clíniques ginecològiques…) que faciliten informació fiable.
Passada l’etapa de recerca, si encara tens dubtes, en la teva farmàcia de confiança poden ajudar-te a dissipar-les; encara que els farmacèutics no podem receptar, som especialistes en el medicament i tenim coneixements ferms sobre anticoncepció per a ajudar-te amb alguns dels dubtes més freqüents. Finalment, si decidissis triar un mètode que requereix recepta o intervenció mèdica, comptes amb el metge de capçalera i amb els especialistes de l’àrea per a confirmar que no hi ha factors de salut que impedeixin el seu ús i per a acompanyar-te en l’elecció del qual serà el millor mètode anticonceptiu per a tu.