Els probiòtics són microorganismes que han captat l’atenció de la comunitat científica i el públic en general a causa dels seus efectes beneficiosos en la microbiota intestinal i el seu potencial per a enfortir el sistema immunitari. Aquests microorganismes, que inclouen principalment als lactobacils i bifidobacteris, s’han convertit en un element clau en la cerca d’un equilibri òptim entre el nostre cos i els milions de microorganismes que habiten en el nostre intestí.
En aquest article, explicarem més a fons què són els probiòtics, per a què serveixen, els diferents tipus i recomanacions farmacèutiques.
Què són els probiòtics?
Els probiòtics són microorganismes vius que habiten en el nostre intestí. Aquests “bacteris bons” s’encarreguen de les nostres defenses, la digestió i l’absorció de nutrients. Si aquests microorganismes moren, es crea un desequilibri en la nostra flora intestinal, que pot produir efectes secundaris com per exemple restrenyiment, colitis, èczema, diarrea, infeccions vaginals (candidiasis)… Per aquesta raó, quan es consumeixen en quantitats adequades, poden contribuir a mantenir aquest equilibri microbiòtic i enfortir les defenses naturals del nostre organisme.
Un dels vehicles més comuns per a la ingestió de probiòtics és a través de productes lactis com el iogurt i el quefir, que s’han tornat populars a causa dels seus beneficis probiòtics. A més del seu impacte en el sistema immunitari, els probiòtics també han demostrat tenir un potencial benefici en condicions específiques, com la dermatitis atòpica, una malaltia de la pell caracteritzada per la inflamació i la picor.
Aquests microorganismes desapareixen per molts motius, però els més evidents són:
- L’ús d’antibiòtics.
- El clor, de l’aigua de l’aixeta, per exemple.
- El tabac.
- L’alcohol.
- El menjar processat.
- Estrès.
- Una dieta rica en greixos o carns, ja que la carn no ecològica sol portar antibiòtics que se’ls dona als animals perquè no emmalalteixin.
Per a què serveixen els probiòtics?
Els probiòtics tenen molts usos:
- Ajuden a les nostres defenses i al sistema immune.
- Ajuden a digerir els aliments.
- Afavoreixen l’absorció de calci, magnesi i ferro.
- Ajuden a l’absorció de vitamines.
- Tenen fins i tot relació amb reaccions al·lèrgiques, malalties neurodegeneratives, intoleràncies alimentàries…
En general, tots podem prendre probiòtics sense necessitat de sofrir malalties o alteracions en l’intestí. De fet, en una persona sana, el consum d’aquests «bacteris bons» farà que els bacteris “dolents” no es multipliquin i contribuirà a una flora intestinal sana. Encara que si pateixes dolor de panxa, tens males digestions, o altres símptomes i creus que l’ús de probiòtics pot beneficiar-te, et recomanem l’article “Quan prendre probiòtics” perquè puguis aclarir els teus dubtes.
Característiques dels probiòtics, com ha de ser un probiòtic per a denominar-se així?
Aquests són els requisits que ha de tenir un probiòtic per a ser considerat com a tal:
- Han d’estar ben identificats a través de mètodes moleculars moderns.
- Han d’estar registrats en un “repositori”, és a dir, en una gran col·lecció on es guarden mostres dels microorganismes.
- No han de tenir gens que codifiquin per a resistència a antibiòtics (recorda que molts d’aquests microorganismes són bacteris i podrien tenir aquests gens en el seu ADN).
- Han d’arribar vius a bastament al seu lloc d’acció (l’intestí) per a poder exercir la seva funció.
- Han de resistir la manipulació a la qual seran sotmesos per a ser comercialitzats.
Tipus de probiòtics, són tots iguals?
No. Als probiòtics se’ls denomina, com a tot ésser viu, amb un nom en llatí que identifica el gènere i l’espècie. Però, a més, porten un agregat (o un “cognom”) que diferencia al cep, és a dir, a un conjunt de microorganismes que es diferencia dels altres de la seva espècie en algun detall, però no és tan diferent perquè hagi de classificar-se com una espècie nova.
Cada cep tindrà un benefici diferent per al nostre cos. Per exemple, dins de l’espècie Lactobacillus rhamnosus hi ha un cep anomenat Lactobacillus rhamnosus GG que és molt beneficiosa per a la salut digestiva, mentre que Lactobacillus rhamnosus GR-1 és més adequada per a mantenir la salut vaginal.
On es troben els probiòtics?
Primer i, sobretot: en el cos humà. Es calcula que un cos humà adult té el mateix nombre de cèl·lules que de microorganismes vius. Aquest conjunt de microorganismes es diu microbiota.
Fora del nostre cos podem trobar els probiòtics en:
- Els aliments. Alguns aliments contenen probiòtics i el seu consum ajuda a mantenir una flora intestinal sana. Pots veure quins aliments són aquests en l’article “Aliments amb probiòtics”.
- En la farmàcia. La farmàcia disposa de molts tipus de probiòtics amb diferents ceps (ja hem vist que no tots els ceps serveixen per al mateix) i en diferents formes per al seu consum.
Quins formats o presentacions de probiòtics hi ha?
Els probiòtics que es poden trobar en la farmàcia poden ser en format càpsules o comprimits (els més comuns), comprimits per a xuclar, sèrums, vials bebibles, sobres, òvuls. El ventall és molt ampli!
Quins són els probiòtics més recomanats? Recomanació farmacèutica
- Lactibiane: diferents tipus de producte per a diferents patologies del tracte digestiu. Més de 15 productes basats en probiòtics que poden combinar fins a 8 ceps diferents en una mateixa presentació (o formulació). Compten amb ceps específics per a la gastroenteritis aguda, dolor abdominal, restrenyiment, defenses, prevenir la candidiasi vaginal, diarrea del viatger, malaltia de Crohn i síndrome de l’intestí irritable, al·lèrgies, coadjuvant del tractament de l’úlcera gàstrica produïda per H.pylori, intoleràncies alimentàries…
- En farmàcies ecoceutics pots trobar també el producte ecovital Compleat Sistema Digestiu, que conté 3 ceps diferents que actuen en les 3 parts de l’intestí i que ajuden a mantenir el sistema digestiu i immune en un òptim estat.
Recorda! Si tens qualsevol dubte sobre quin probiòtic és el millor per al teu cas, no dubtis a consultar amb el teu farmacèutic de confiança.
→Et podria interessar: el nostre article sobre la diferència entre probiòtics i prebiòtics.
Lorena Crosa és llicenciada en Química i Farmàcia en la Universitat de la República (2000 – 2004). S’ha format com a professora tècnica de Química en l’Institut Normal d’Educació Tècnica (2004-2005). Compta amb estudis de postgrau en Ciències en la Universitat Camilo José Cela (2009) i posteriorment ha realitzat un segon grau de carrera de Farmàcia en la Universitat de Barcelona (2010 – 2013).
La seva experiència laboral s’ha centrat en el camp de la ciència, dins d’hospitals com a científica de laboratoris clínics (2005 – 2007), així com docent d’educació química en diferents universitats com el CEPRODIH i la Universitat de la República.
Després de llicenciar-se en la seva segona carrera de Farmàcia, va centrar la seva experiència en les oficines de farmàcia, a més de treballar com a consultora tècnica en empreses de la indústria farmacèutica.
En Farmàcies Ecoceutics, Lorena Crosa ha estat un membre actiu i de gran valor des de 2018 fins a l’actualitat, sent la responsable de continguts de l’empresa fent ús del seu expertise.