Què és un ictus?

El cervell és un òrgan que consumeix molt oxigen i energia però no disposa de reserves per a les seves activitats. Aquesta forma d’organització fa que el cervell sigui altament dependent d’una correcta circulació sanguínia, i quan per algun motiu s’interromp la circulació, els problemes comencen ràpidament. Al conjunt de malalties que apareixen quan, per algun motiu, s’interromp sobtadament la circulació cerebral se’l denomina ictus, embòlia, o accidenti cervell vascular.

Quins tipus d’ictus hi ha?

Bàsicament l’ictus es classifica, d’acord amb la causa que ho genera, en dos tipus:

• Ictus isquèmic
• Ictus hemorràgic

L’ictus isquèmic es produeix quan no arriba oxigen a una zona del cervell per interrupció del flux sanguini (isquèmia). Les causes més freqüents d’ictus isquèmic són:

• Ateroesclerosi: la formació de dipòsits de colesterol, plaquetes i trombes en les artèries van disminuint el calibre de l’artèria fins a eventualment tapar-la del tot.
• Arrítmia cardíaca: hi ha situacions en les quals el ritme cardíac erràtic permet la formació de petits coàguls que viatgen a l’interior del sistema circulatori fins a ocloure una artèria cerebral petitona.
• Oclusió de petites artèries per diferents mecanismes fisiopatològics diferents del de l’ateroesclerosi.

Aquests problemes reben els noms d’ictus aterotrombòtic, ictus cardioembòlic o ictus lacunar respectivament.

En canvi, l’ictus hemorràgic es dóna quan una artèria es trenca i hi ha sagnat dins del mateix cervell. D’una banda, el cervell no pot aprofitar aquesta sang, per la qual cosa hi haurà problemes per falta d’accés a l’energia i a l’oxigen. D’altra banda, la sang ocupa volum en els teixits, comprimint-los i desplaçant-los. Usualment aquest trencament es dóna on l’estructura arterial és més feble o està «dilatada»; això rep el nom d’aneurisma.

En alguns casos no es pot determinar l’origen específic de l’ictus, però igualment poden tractar-se per a permetre la recuperació del pacient i per a evitar la seva repetició.

Quins símptomes apareixen quan hi ha un ictus?

Els símptomes de l’ictus depenen molt de la mena de lesió i de la zona afectada. Però sobretot, són símptomes sobtats. Entre alguns dels primers símptomes de l’ictus trobem:

• Confusió o vertigen intensos, que poden portar a desmais o caigudes.
• Pèrdua de força en extremitats.
• Formigueig o dolor en una part del cos.
• Pèrdua brusca de la visió, en un ull o dos, en part o en la totalitat del camp visual.
• Dificultat per a moure i controlar les extremitats.
• Problemes per a parlar o controlar la boca, arribant fins i tot al balboteig.
• Mal de cap intens.

Poden presentar-se junts, però és molt usual que es presentin solament alguns i durant un temps curt, usualment uns minuts i sempre menys d’una hora. Això rep el nom d’»atac isquèmic transitori» i no ha de ser relegat. Un atac isquèmic transitori no és alguna cosa que hagi d’encarar-se amb la mentalitat de «ja em preocuparé si torna a passar-me»; a vegades no succeeix res més, però altres vegades és l’avantsala d’un ictus amb conseqüències més severes. Si sents alguns d’aquests símptomes, no ho ignoris i contacta ràpidament a un metge.

Què faig si sospito que tinc un ictus?

Per començar, contacta immediatament a un metge. Encara que només sentis un símptoma que sembla insignificant, com tenir la cara «adormida» sense haver estat recolzat en ella, fes-ho. No tinguis por d’»exagerar» o a «molestar»: és molt millor que et valorin ràpidament, perquè el bon pronòstic de l’ictus depèn d’un diagnòstic i cures en les primeres 24 hores. Intenta anar a la consulta acompanyat, per estar amb algú que sàpiga el que va passar si et desmaies o apareixen més símptomes, i registra l’hora en la qual van començar els símptomes. I sobretot, no t’automediquis esperant resoldre el problema: pots complicar el tractament que et donaran en Urgències i retardar l’atenció mèdica que tant necessites.

Com es tracta l’ictus?

El primer tractament que s’instaura depèn de la mena d’ictus. Bàsicament els metges intentaran restablir la correcta circulació cerebral i reparar els danys, i la metodologia canvia segons l’ictus hagi estat per obstrucció o per hemorràgia.

A llarg termini, el tractament consistirà a evitar la repetició de l’ictus:

• Modificació de l’estil de vida. Implica corregir tots els factors de risc que influeixen en l’aparició de l’ictus: hipertensió, alcoholisme, consum d’alcohol, consum de drogues, mala alimentació, estrès, etc.
• Ús de medicació. Després d’un ictus se solen receptar diversos dels medicaments d’aquesta llista:
  • Antiagregants plaquetaris. S’utilitzen per a evitar que les plaquetes comencin a formar un trombe a l’interior de les artèries. Els dos més usats són el clopidogrel i l’àcid acetilsalicílic a dosis baixes.
  • Anticoagulants. Eviten la formació de coàguls a l’interior dels vasos sanguinis. Històricament s’ha utilitzat l’acenocumarol (Sintrom®) però ara hi ha altres disponibles.
  • Estatines. Són medicaments de primera línia per a baixar el colesterol.
  • Antihipertensius. És important controlar la tensió arterial després d’un ictus.
  • Hipoglucemiants en els pacients diabètics.

Quines conseqüències pot tenir un ictus?

Algunes persones es recuperen sense seqüeles, altres persones sofreixen seqüeles que van de lleugeres a més severes, i altres persones no es recuperen i moren a l’hospital o a l’any d’haver patit un ictus. Les probabilitats depenen fortament de la gravetat inicial de l’ictus (àrea cerebral i vasos sanguinis afectats) i de la salut de la persona al moment de patir l’ictus: una persona amb bona alimentació, bon dormir, i que fa exercici regularment té millor pronòstic que algú estressat, que fuma molt i que menja malament.

Entre les conseqüències trobem pèrdua de control de certs moviments voluntaris com caminar, problemes per empassar, incontinència urinària, trastorns visuals, problemes en el llenguatge, dolors o formiguejos, deterioració cognitiva… tots problemes derivats de l’afectació cerebral en una àrea determinada. La rehabilitació pot fer que aquests problemes desapareguin en major o menor grau, però en qualsevol cas hi ha maneres de conviure amb les conseqüències d’un ictus, i diversos professionals de la salut poden ajudar-te. Si has patit un ictus, els teus metges, fisioterapeuta, logopeda, psicòleg i com no, el teu farmacèutic de confiança hi seran per a donar-te suport.