L’obesitat és l’excessiva acumulació de teixit adipós al nostre organisme de tal manera que pot afectar la salut. L’obesitat s’associa amb més risc de patir malalties com la diabetis mellitus, hipertensió o la hiperlipidèmia (colesterol i triglicèrids alts). De fet, és la segona causa de mortalitat evitable, darrere del tabaquisme. Però com s’origina exactament l’obesitat? Quan està obesa una persona i quan “farcelleta”? T’ho expliquem en aquest article.
Què és exactament el teixit adipós?
El greix corporal o teixit adipós és un teixit de reserva que es troba principalment per sota de la nostra pell i entre els nostres òrgans interns. Quan consumim més energia de la que necessitem utilitzar el cos la guarda com a glucogen, una font ràpida d’energia que s’emmagatzema al fetge, i si ja hi ha glucogen la guarda com a greix al teixit adipós.
El greix corporal participa en diverses funcions corporals, entre elles:
- Emmagatzematge i alliberament denergia.
- Regulació de la gana.
- Aïllament del fred.
- Amortiment entre els òrgans interns.
- Regulació del metabolisme (glucosa i colesterol es veuen influïts pel teixit adipós).
- Metabolització de les hormones sexuals.
El greix corporal és un teixit molt necessari. Si no existís, estaríem obligats a menjar contínuament per suplir les necessitats energètiques del nostre cos, sense poder alternar períodes d‟abundància alimentària amb períodes d‟escassetat. Però si s’acumula en excés, en comptes d’una cosa útil i necessària, es pot transformar en un problema.
Què és exactament l’obesitat?
L’obesitat és l’excés de teixit adipós, acumulat de manera que pot ser un problema per a la salut. S’origina per un desequilibri entre l’energia que ingressem al cos i la que gastem, cosa que ens porta a guanyar molt de pes. Alguns factors que influeixen en l’aparició d’obesitat són:
- La manca d’exercici físic adequada a l’edat i l’estat de salut de la persona.
- La manca de somni.
- Problemes endocrins, com l’hipotiroïdisme.
- Certes medicacions.
- Consum de menjars rics en carbohidrats i sucres.
Segons l’Enquesta Europea de Salut a Espanya de l’any 2020, un 16,5% d’homes de 18 anys i més i un 15,5% dones pateixen obesitat, i un 44,9% homes i un 30,6% dones pateixen sobrepès.
Com es defineix l’obesitat?
La forma clàssica de classificar una persona en funció del pes és l’Índex de Massa Corporal. És un número que es calcula de la manera següent:
IMC = pes en kg/(alçada en metres)2
Exemple: una persona que pesa 72 kg i fa 1.60 metres d’alçada té un IMC de 72/(1,6*1,6) = 28 kg/m2.
Els límits són els següents:
- Pes normal: IMC entre 18,5 i 24,90 kg/m².
- Sobrepès: IMC entre 25 i 29,90 kg/m².
- Obesitat: IMC per sobre de 30 kg/m².
En el nostre exemple, la persona considerada tindria excés de pes però no obesitat.
Ara bé, l’IMC no reflecteix totes les realitats del pes, la salut i la malaltia d’una persona, per la qual cosa no se sol utilitzar com a dada aïllada. També és molt important mesurar la relació entre la circumferència de la cintura i la circumferència del maluc, un paràmetre complementari a l’IMC.
Què és l’índex cintura- maluc i com es relaciona amb l’obesitat?
Per avaluar de manera més exacta el risc del teixit adipós sobre la nostra salut es calcula l’índex cintura-maluc:
índex cintura-maluc = cintura (cm)/maluc(cm)
És a dir, el valor de l’índex s’obté mesurant la circumferència de la cintura, mesurant la circumferència del maluc, i després dividint el valor de la cintura entre el valor del maluc:
- En els homes, una relació més gran a 1 es considera una mesura de risc cardiovascular augmentat.
- En les dones, una relació més gran de 0.8 es considera una mesura de risc cardiovascular augmentat.
Per què és important mirar aquest índex? Perquè s’ha vist que si el greix es diposita per sota de la pell no implica els mateixos riscos per a la salut que si es diposita principalment a l’abdomen. Combinar l’IMC amb l’índex maluc-cintura dóna molta informació valuosa. Per exemple, una dona amb IMC de 30 i un índex cintura-maluc d’1 té un risc més gran d’empitjorar la salut que una dona amb l’índex de 0,78, encara que l’IMC sigui igual en tots dos casos.
Altres mesures que també s’utilitzen per valorar l’obesitat són l’amplada dels plecs corporals següents: el del bíceps, el del tríceps (“la greix que penja del braç”), el plec subescapular (“els michelines de l’esquena”) ) i el plec supra-iliac (“el michelín de l’os del maluc”). Tota aquesta informació permet als professionals de la salut “afinar” el consell de salut al‟hora de considerar l‟obesitat d‟un pacient.
Tinc un IMC més gran de 30 i les meves analítiques estan perfectes… No estic obès aleshores?
Una persona amb un IMC més gran de 30 està plantada a la zona d’obesitat. I, si l’obesitat és un risc de salut per a malalties com la diabetis o els problemes cardiovasculars, aleshores esperaríem que les analítiques de glucosa, colesterol, triglicèrids, i fins i tot la tensió arterial d’aquesta persona estiguessin molt altes. I en molts casos és així, ja que l’obesitat té un impacte no menyspreable en el nostre metabolisme i la nostra salut. Però hi ha un grup de persones molt peculiar per al qual s’ha encunyat el terme “obès metabòlicament sa”: són persones que tenen un IMC més gran de 30 i les seves analítiques són perfectes o, com a molt, tenen un o dos paràmetres lleugerament elevats. Curiós oi?
Ara bé, metabòlicament sa no vol dir completament sa. S’ha vist que bona part dels pacients metabòlicament sans solen evolucionar a malaltia metabòlica: els resultats d’avui poden ser molt bons, però tenen més possibilitats d’emmalaltir en uns anys que les persones amb un IMC normal. A més, encara que la glicèmia estigui bé i no hi hagi diabetis, les articulacions del tren inferior (genoll, turmell, maluc) estan suportant un pes alt. Potser la diabetis tarda a aparèixer o no aparegui mai, però el que sí que és gairebé segur que aparegui tard o d’hora serà el dany articular per l’esforç sostingut al llarg dels anys.
Aleshores, cal aprimar-se o no cal aprimar-se?
Com veus, aquesta pregunta no té una resposta que depengui només dels quilograms. Almenys no quan considerem aspectes exclusivament de salut; quan entrem al camp de l’estètica parlem d’un altre problema totalment diferent. Cal mirar en cada cas els quilograms, la distribució i l’impacte que tenen en la salut, per decidir després si s’ha d’aprimar o no per raons mèdiques. A la farmàcia podem ajudar-te donant consells generals de nutrició i derivant al metge si ho veiem necessari. Els farmacèutics, els metges, els infermers i els nutricionistes estem per acompanyar-te en el procés d’aprimar-se de forma sana i ajudar-te a menjar de manera que puguis mantenir-te en el teu pes objectiu.
Lorena Crosa és llicenciada en Química i Farmàcia en la Universitat de la República (2000 – 2004). S’ha format com a professora tècnica de Química en l’Institut Normal d’Educació Tècnica (2004-2005). Compta amb estudis de postgrau en Ciències en la Universitat Camilo José Cela (2009) i posteriorment ha realitzat un segon grau de carrera de Farmàcia en la Universitat de Barcelona (2010 – 2013).
La seva experiència laboral s’ha centrat en el camp de la ciència, dins d’hospitals com a científica de laboratoris clínics (2005 – 2007), així com docent d’educació química en diferents universitats com el CEPRODIH i la Universitat de la República.
Després de llicenciar-se en la seva segona carrera de Farmàcia, va centrar la seva experiència en les oficines de farmàcia, a més de treballar com a consultora tècnica en empreses de la indústria farmacèutica.
En Farmàcies Ecoceutics, Lorena Crosa ha estat un membre actiu i de gran valor des de 2018 fins a l’actualitat, sent la responsable de continguts de l’empresa fent ús del seu expertise.