Què és la somatització? Com es pot prevenir i tractar?

La somatització és el fenomen pel qual un pacient descriu símptomes físics que no tenen una causa mèdica aparent que els justifiqui. La paraula deriva de les paraules gregues “soma”, cos, i “-izein”, “convertir en”. Literalment, somatització significa “convertir en el cos”. Col·loquialment, parlem de somatització quan algú té algun problema mental o emocional que no processa dins del termini i en la forma escaient i acaba “expressant-se” en algun òrgan del cos, però què és la somatització des del punt de vista mèdic? Els pacients que somatitzen estan mentint? Pot tractar-se o prevenir-se? Responem aquestes preguntes en aquest article.

Què és exactament la somatització?

La somatització és el fenomen pel qual un pacient descriu símptomes físics que no tenen una causa mèdica aparent que els justifiqui. Els símptomes són molt reals i poden arribar a ser molt molestos, impactant la qualitat de vida i l’estat de salut general del pacient.

Dolor, feblesa, nàusees i altres sensacions corporals solen ser freqüents, com a maldecaps, dolors musculars, problemes gastrointestinals o emocions negatives. No obstant això, les proves mèdiques no revelen una causa que pugui explicar aquests símptomes. Els pacients passen per nombrosos estudis i visites a diferents metges fins que finalment s’arriba a la conclusió que l’origen no és físic, sinó psicològic.

Hi ha diferents formes de somatització o trastorns per somatització. Totes tenen en comú un component emocional en el qual es respon de manera desproporcionada a l’existència de símptomes. A ningú li agrada sentir-se malalt, però, en el cas dels pacients que somatitzen, la reacció emocional és de tal calibre que pot arribar a alterar el funcionament diari de la persona.

Com es tracta la somatització?

Els problemes de somatització es tracten bàsicament amb:

• Psicoteràpia
• Psicofàrmacs (sobretot antidepressius i medicació per a l’ansietat).

Tractar els símptomes associats a la somatització pot causar alleujament, però només durant poc temps, ja que l’angoixa i la preocupació pel malestar físic no desapareixen quan es tracten les malalties descrites pel pacient. La teràpia i els medicaments hauran d’ajustar-se a cada cas amb l’objectiu final de millorar la funcionalitat i la qualitat de vida del pacient. És aquests casos és fonamental comptar amb un metge de família que li inspiri la màxima confiança al pacient: el metge no sols serà responsable de diagnosticar i tractar els problemes d’origen físic, sinó que també haurà de detectar quan un problema és d’origen psicològic i ha de tractar-se com a tal.

Pot prevenir-se la somatització?

Avui dia no tenim “varetes màgiques” que ens permetin prevenir els diferents trastorns de somatització, però algunes d’aquestes recomanacions poden ajudar:

• Gestionar l’estrès. Aprendre a identificar les situacions d’estrès, així com gestionar-ho adequadament, pot ser d’utilitat.
• Buscar ajuda professional ràpid. Enfront dels primers símptomes de depressió, ansietat o altres problemes d’aquest estil, buscar ajuda professional ràpidament pot evitar que el quadre evolucioni cap a una somatització.
• Adherir als tractaments pautats. Si el metge ha pautat algun tipus de medicació o tractament per a alleujar un problema de salut mental, no ha d’abandonar-se sense parlar abans amb un professional de la salut de confiança. Abandonar un tractament quan encara no és el moment adequat pot facilitar les recaigudes o les somatitzacions.

En la farmàcia podem acompanyar-te també en aquests casos. No podem diagnosticar una somatització ni pautar tractaments (això correspon als metges) però sí que podrem ajudar-te a gestionar l’estrès a temps, a comprendre els tractaments que t’han pautat, a facilitar la seva presa i a pal·liar els seus efectes adversos.