Què és la metformina?

La metformina és una molècula petita, bàsica per al tractament de la diabetis tipus II. La seva funció principal és baixar el nivell de glucosa en sang (“baixar el sucre”) evitant així els danys derivats de la diabetis, encara que també s’ha guanyat un petit lloc en el tractament d’altres problemes de salut . Però com funciona? com es pren? quins efectes adversos podem esperar en utilitzar la metformina? Responem aquestes i altres preguntes en aquest article.

Què és exactament la metformina?

La metformina és una molècula pertanyent a la família de les biguanides. Va començar a comercializar-se al nostre país l’any 1994 amb el nom Dianben® i, encara que aquesta marca continua existint, el més probable avui dia és que el metge de la Seguretat Social recepti un medicament genèric. A Espanya es comercialitza en dosi de 850 mg i 1000 mg d’alliberament immediat, però en altres països existeixen més presentacions. La metformina també es comercialitza en comprimits que combinant dos medicaments antidiabètics, facilitant així la presa als pacients que necessiten dos o més principis actius per a controlar la seva glicemia.

Com funciona la metformina?

La forma exacta en la qual funciona la metformina no està provada al 100%, però s’han plantejat tres mecanismes possibles:

• Disminuint la producció de glucosa en el fetge. D’una banda la metformina impedeix al fetge generar nova glucosa a partir dels nutrients disponibles (inhibeix la gluconeogènesi) i per l’altre impedeix que el fetge alliberi glucosa a partir de les reserves de les quals disposa.

• Incrementant la captació de glucosa dels teixits. En augmentar la glucosa captada pels nostres músculs i òrgans, baixa la glucosa en sang optimitzant la seva utilització.

• Retardant i disminuint l’absorció de glucosa a nivell intestinal.

Les tres vies porten al fet que la glucosa en sang disminueixi, tant la glucosa basal (la que tenim quan estem en desjú) com la glucosa posprandial (la glucosa que tenim havent dinat).

Com i quan es pren la metformina?

La resposta ràpida és “com i quan ho indiqui el metge”, ja que la metformina no és un medicament que hàgim de prendre pel nostre compte. Per què? Perquè és el metge el que sap, d’acord amb el quadre clínic de cada persona, quan i quanta metformina necessitarà cada pacient. Pot ser que comenci amb dosis molt baixetes, o si fa falta afegeixi més medicaments… De manera exclusivament informativa et comentem que:

• La metformina s’inicia quan els canvis en la dieta i en l’exercici no han fet efecte. És a dir, el primer que cal fer front a una petita pujada de la glucèmia és valorar la nostra alimentació i l’exercici que fem. Cada cas és diferent, d’aquí ve que el metge tingui un rol fonamental en la terapèutica, però per norma general una persona amb “mala dieta” i vida sedentària hauria de plantejar-se millorar la dieta i augmentar l’exercici físic. Moltes vegades aquest pas és suficient per a evitar o retardar un temps la presa de metformina.

• Se sol començar de mitjà comprimit durant una o dues setmanes. Això és així per a facilitar la tolerància digestiva; si comencem amb la metformina “de cop” poden aparèixer molèsties digestives com a gasos o diarrea que poden arribar a ser molt incòmodes. Després de la fase de tolerància l’usual és prendre un comprimit sencer cada vegada juntament amb els menjars o immediatament després, també perquè hi hagi una bona tolerabilitat de la metformina.

• Tret que hi hagi problemes d’al·lèrgia o molt mala tolerància, la metformina arriba a la vida d’un diabètic per a quedar-se.

Si tens dubtes respecte a com prendre la metformina que t’han receptat comenta-les en la teva farmàcia de confiança; allí sabran ajudar-te a buidar-les.

Quins problemes pot donar l’ús de metformina?

La*metformina és un medicament molt segur i molt ben tolerat; les seves reaccions adverses són freqüents però més aviat lleus. Entre els seus efectes adversos més freqüents trobem:

• Malestar digestiu. Nàusees, diarrea, dolor abdominal, gasos i dispèpsia entren en aquest aparta-do. Part d’aquests símptomes podrien estar relacionats amb la major disponibilitat de glucosa a nivell intestinal: si la metformina deixa més glucosa lliure en l’intestí, els bacteris intestina-els la poden utilitzar, generant com a resultat del metabolisme bacterià gasos, diarrea i malestar.

• Mal de cap.

• Falta d’apetit.

• Sensació de feblesa o fatiga.

Existeixen un problema a la *metformina que apareixen amb una freqüència molt però molt baixa (menys d’un cada cent mil pacients) però que, si apareix, no ha d’ignorar-se pel risc de vida que comporta. Parlem de l’acidosis làctica, un problema que s’origina en l’acumulació de lactat (un residu metabòlic) que pot causar el descens del pH sanguini, hipotensió i fins i tot la mort. Els símptomes són molt inespecífics: malestar general, dolor muscular, enrampades o dificultat per a respirar. No sol succeir, però el risc augmenta en persones amb insuficiència renal o amb problema d’alcoholisme, d’aquí ve que calgui monitorar estretament a aquests pacients a l’inici d’un tractament amb metformina.

Quins són els usos off-label de la metformina?

S’entén per ús off-label o fora de fitxa tècnica a usos que no estan recollits en la fitxa tècnica, és a dir, que es van plantejar després de l’autorització inicial que se li va donar a un medicament per a un determinat ús. S’arriba a aquests usos a través d’estudis molt més petits que els assajos clínics que porten a l’autorització original, però poden ser d’utilitat en molts casos. La metformina, després de la seva autorització per a ser utilitzada en adults amb diabetis tipus 2, va ser estudiada i més o menys reconeguda per la comunitat mèdica per a les següents situacions:

• Prevenció de l’evolució de la diabetis tipus 2. S’utilitza en adults que, pel seu historial, tenen alt potencial per a desenvolupar diabetis.

• Reducció de pes en pacients que han guanyat pes en utilitzar uns certs antipsicòtics.

• Tractament de la diabetis gestacional. La insulina és la primera opció de tractament de la diabetis gestacional però, si per algun motiu no es pot realitzar el tractament amb insulina, la metformina podria ser una opció acceptable en alguns casos.

• Síndrome de l’ovari poliquístic. La metformina s’indica a algunes dones amb síndrome d’ovari poliquístic per a millorar l’hirsutisme, la taxa d’ovulació i/o millorar la resistència a la insulina.

Com són usos fora de fitxa no és usual trobar-los en un prospecte; si t’han receptat metformina, estàs en algun d’aquests casos i tens dubtes respecte al teu tractament no dubtis a consultar al teu farmacèutic de confiança, que sabrà buidar els teus dubtes.