Què és la malaltia de Lyme?

La malaltia de Lyme és una malaltia causada per bacteris del gènere Borrelia i transmesa per la picada de paparres del gènere Ixodes. És considerada una malaltia endèmica d’àmbit regional, de manera que les diferents comunitats autònomes han d’informar anualment al Ministeri de Sanitat quants casos nous hi ha hagut. S’ha vist que els casos són pocs, sobretot si ho comparem amb altres malalties (uns 150-180 hospitalitzacions anuals els anys 2017-2019), però hi van en augment. T’expliquem en aquest article què és la malaltia de Lyme i què pots fer front a una picada de paparra per evitar problemes.

Què és exactament la malaltia de Lyme?

La malaltia de Lyme és una zoonosi, és a dir, és una malaltia que necessita un vector animal per transmetre’s entre els humans. S’han identificat diversos bacteris del gènere Borrelia darrere aquesta malaltia a diferents parts del món, però a Espanya, la responsable de la majoria de les infeccions és B.garinii.

La malaltia comença després de la picada d’una paparra. En els adults, les picades solen estar localitzades a les cames. Els símptomes s’agrupen en tres fases:

• Infecció primerenca localitzada. Segons el pacient varia. Pot haver-hi una síndrome gripal, en la majoria dels casos es desenvolupa una vermellor característica al voltant de la picada (però no sempre) i fins i tot pot ser que no hi hagi símptomes. Aquesta situació pot durar uns mes.
• Infecció primerenca disseminada. Després de setmanes o mesos després de la picada de paparra, hi pot haver una gran variabilitat de símptomes. Problemes neurològics, cardíacs, cutanis, articulars, oculars… són molts i molt variats.
• Infecció tardana disseminada. Els problemes reumatològics (“tipus artritis”) són els més freqüents.

Cada cop hi ha menys casos tardans, ja que els tractaments en les fases anteriors eviten la infecció tardana.

Com es diagnostica la malatia de Lyme?

El metge pot diagnosticar la malaltia de Lyme si troba les lesions característiques en un pacient a qui han picat paparres i els símptomes concorden. Però en casos menys clars disposa de dues proves de laboratori que us ajuden a confirmar o descartar la malaltia:

• Test ELISA. Aquest test busca anticossos contra el bacteri causant de la malaltia, cosa que demostra que hi va haver una exposició a Borrelia spp.
• Si el test ELISA dona positiu, es fa un western blot. Aquesta prova cerca proteïnes del bacteri, demostrant així un cas d’infecció activa.

Un cop confirmada la malaltia, el metge instaura el tractament més adequat.

Com es tracta la malaltia de Lyme?

La malaltia de Lyme es tracta amb antibiòtics. Els més utilitzats en aquesta malaltia són:

• Doxiciclina (sol ser antibiòtic d’elecció).
• Amoxicil·lina (més utilitzat en nens i embarassades).
• Cefuroxima o ceftriaxona en casos de resistència o al·lèrgies als antibiòtics anteriors.

Si la malaltia es tracta a la fase inicial, el tractament és curt, 10-14 dies. Però si el tractament comença en fases posteriors, pot requerir un mes d’antibiòtics. Després del tractament, alguns pacients pateixen una “síndrome post-lyme” que pot cursar amb cansament, dolor corporal o insomni. Són símptomes que no se’n van amb més tractament antibiòtic, sinó que es tracta directament el símptoma fins a la seva desaparició.

Què fer front a una picadura de paparra?

Les farmàcies intervenim sobretot en aquest moment, quan ens consulten per la picada de paparra. Davant una paparra al nostre cos hem de:

• Retireu-la amb pinces de vora rom. No convé esperar que se’n vagi sola, ja que més temps al cos és més temps perquè ens piqui i contagiï malalties. Es recomana utilitzar pinces de vora roma perquè s’ha vist que altres mètodes més “tradicionals” (vaselina, tisores, calor, alcohol…) poden facilitar el contagi de malalties.
• Conservar la paparra si és possible, per si cal estudiar-la en el futur. Un pot amb paper humit n’hi ha prou per conservar-la el temps necessari.
• Desinfectar la ferida amb povidona iodada (exemple: Betadine®) o clorhexidina (exemple: Cristalmina®).
• Parar atenció a l’aparició de símptomes nous durant 4 setmanes, particularment canvis a la pell (rogenca circular en forma de “diana” amb centre a la picada, erupcions) o un quadre gripal (febre, calfreds, dolor corporal…)

Conservar la calma…

Sobretot és important conservar la calma. En la majoria dels casos la picada es nota durant 3-4 dies i després desapareix sense més conseqüències. Si hi ha picor i inflamació i vols alleujar-los a la farmàcia podem dispensar-te:

• Antihistamínics orals. Hi ha diverses opcions de venda lliure (Clarityne®, Alercina®, Bactil®, etc.)
• Anthistamínics tòpics. S’han de protegir la pell del sol si s’utilitzen, ja que són fotosensibilitzants. Neosayomol®, Polaracrem® o Fenistil® en són bons exemples.
• Corticoides tòpics. Els corticoides són excel·lents antiinflamatoris. Alguns es comercialitzen combinats amb anestèsics, per disminuir la picor encara més. Calmiox® o Detramax® són dues excel·lents opcions per a picades.

Repetim: encara que calgui mantenir l’observació de símptomes nous “per si de cas”, cal mantenir la calma. Les malalties transmeses per paparres són molt poc freqüents, de manera que és difícil que la malaltia de Lyme (o alguna altra) es desenvolupin. De fet, ni tan sols es recomana utilitzar antibiòtics de manera preventiva; amb una bona higiene i observació és suficient per “agafar a temps” la malaltia de Lyme.