Què és la ivermectina?

La ivermectina és un principi actiu que pertany al gran grup dels antiparasitaris. L’Organització Mundial de la Salut considera que els medicaments amb ivermectina són medicaments essencials, és a dir, medicaments fonamentals per als sistemes de salut dels països. Et comptem en aquest article què és la ivermectina, com funciona, per a què s’utilitza habitualment i per què és important per a la salut de la humanitat.

Què és exactament la ivermectina?

La ivermectina no és una única molècula. És una mescla de dues molècules molt similars que s’utilitzen sempre juntes: la ivermectina *B1a i la ivermectina B1b, però sempre utilitzem el terme “ivermectina” en singular per a referir-nos a aquest principi actiu. És una molècula semisintética, ja que partim d’una cosa natural que després modifiquem:

la molècula natural original rep el nom de avermectina, que és una mescla de molècules obtinguda a partir del cultiu d’un fong anomenat Streptomyces avermitilis. Obtenir aquesta mescla és el primer pas de la síntesi de ivermectina

La avermectina és modificada lleugerament per a obtenir la ivermectina. Aquest canvi es fa per a millorar la seva eficàcia i el seu perfil de seguretat.

La recerca amb la avermectina i la ivermectina va començar en la dècada de 1970, però no va ser fins a principi dels anys ‘80 que vam poder utilitzar medicaments a base de *ivermectina en humans i en animals.

Com funciona?

La ivermectina és una molècula capaç de matar paràsits de diverses espècies. Actua sobre una estructura cel·lular pròpia dels paràsits anomenada canals de clorur. Simplificant molt, podem dir que aquests canals estan involucrats en la transmissió de l’impuls nerviós dels paràsits: els canals responen a estímuls i permeten que l’impuls nerviós es propagui i que els músculs dels paràsits es contreguin i relaxin ordenadament. En presència de ivermectina aquests canals modifiquen el seu funcionament natural, generant un bloqueig neuromuscular important: els paràsits no poden moure’s, no poden alimentar-se, no poden respirar… el bloqueig resulta fatal per a ells.

Entre les diferents espècies paràsites sensibles a aquest principi actiu trobem:

• Strongyloides sp, paràsits causants de la estrongiloidiasi. La estrongiloidiasi és una parasitosi intestinal que pot estendre’s a altres òrgans. La sofreixen tant humans com animals, però les causen diferents espècies pertanyents a aquest gènere.
• Wuchereria bancrofti, paràsit causant d’una malaltia anomenada filariasis limfàtica. W. bancrofti viu en el sistema limfàtic de la persona afectada, causant un augment anormal de la grandària de les extremitats del pacient. Pot portar a la incapacitat permanent.
• Sarcoptes sp, paràsit causant de la sarna en humans i algunes espècies animals.
• Demodex sp,paràsits relacionats amb la rosàcia en humans i amb la sarna demodécica en alguns animals.
• Otodectes cynotis, paràsit relacionat amb l’otitis en el gat.
• Gasterophilus spp, mosca paràsita que afecta sobretot els cavalls.
• Nematodes (“cucs”) i polls que parasiten diferents espècies animals (en humans s’utilitzen altres principis actius enfront de polls i cucs).
• Onchocerca volvulus, paràsit relacionat amb problemes visuals i ceguesa propi de zones tropicals.

Per què la ivermectina no ens mata als humans o als mamífers en els quals s’aplica?

Senzill: el canal de clor amb el qual interactua no existeix en humans ni en altres mamífers. Però cura: sí que hi ha una certa interacció amb altres molècules del nostre organisme, d’aquí ve que presenti efectes adversos ben documentats. En el cas dels humans solen ser lleus però per a alguns animals (incloses algunes espècies de gos) pot ser mortal: no intentis donar-li *ivermectina a un animal sense parlar abans amb un veterinari.

La ivermectina per a humans es comercialitza en crema i comprimits. Els animals a més disposen de formes injectables, pasta oral i solució oral adaptades a les necessitats de les diferents espècies. 

Per a què s’usa la ivermectina en humans?

En humans té les següents indicacions a Espanya:

• Soolantra®. Aquesta crema a base de ivermectina s’utilitza tant per la seva activitat acaricida enfront de l’àcar involucrat en la rosàcia (*Demodex *sp) com per la seva activitat antiinflamatòria en la pell.
• Ivergalen®, Ivercare®. Aquestes són dues marques equivalents de ivermectina en comprimits per via oral. El seu ús més freqüent en el nostre mitjà és per a combatre la sarna *sarcóptica però també estan autoritzats per a filariasi i estrongiloidiasi.

Tots dos medicaments requereixen recepta mèdica. Els farmacèutics podem indicar-te el correcte ús de cada medicament, però el diagnòstic d’una malaltia, la valoració de la utilitat per al pacient i la prescripció de ivermectina ha de fer-los un metge.

Per què és important?

És una molècula molt important, tan important que:

• L’Organització Mundial de la Salut ha declarat als medicaments amb ivermectina “medicaments essencials per als sistemes de salut”.
• El descobriment de la avermectina li va valer el Premi Nobel de Medicina de l’any 2015 als seus descobridors.

D’una banda, és molt eficaç contra molts paràsits diferents. Per un altre, és un medicament molt segur i molt econòmic. Moltes regions mundials molt pobres, en les quals les parasitosis deixen cegues, incapaciten o limiten seriosament la vida dels pacients, han pogut millorar els seus estàndards de vida gràcies a ella. I, si seguim amb la bona feina, podríem arribar a erradicar aquestes parasitosis. Podem dir, sense por d’equivocar-nos, que el seu descobriment va marcar un abans i un després en el tractament de moltes malalties parasitàries.

La ivermectina serveix per a tractar la COVID-19?

No. A l’inici de la pandèmia, quan buscàvem desesperadament alguna cosa que pogués servir contra aquesta nova i mortal malaltia, la *ivermectina es va remenar com un possible tractament. Per què? Perquè la ivermectina va mostrar una certa utilitat enfront del virus de la COVID-19 en assajos pre-clínics, és a dir, en el laboratori. Però les concentracions a les quals la ivermectina és antiviral és més de mil vegades superior a la que actua com un antiparasitari; en aquestes quantitats potser no seria un medicament tan segur i, de fet, gent que va prendre *ivermectina pel seu compte durant la pandèmia va reportar problemes digestius i neurològics. Els assajos clínics en humans encara han de demostrar que la ivermectina és útil en casos de COVID-19.

Quines precaucions cal tenir amb l’ús de ivermectina?

La ivermectina sol ser un medicament ben tolerat. Entre els efectes adversos més freqüents trobem diarrea, nàusea, anorèxia, cefalea i dolor muscular, tots lleus i transitoris. Alguns efectes més severs són la taquicàrdia o l’anèmia, però són molt poc freqüents. I, com sempre que utilitzem un medicament per primera vegada, cal vigilar el desenvolupament d’al·lèrgia o hipersensibilitat a la ivermectina… per sort això succeeix molt rares vegades.

Si notessis alguna molèstia utilitzant la *ivermectina que et va receptar el metge pots comentar-lo en la teva farmàcia de confiança. Allí sabran indicar-te si les teves molèsties estan “dins del normal” o si has de contactar al metge.