Què és i quan prendre un laxant?

Els laxants són substàncies que ajuden a resoldre el restrenyiment. El seu ús pot ser adequat quan les mesures higiènic-dietètiques no són suficients per a facilitar una defecació regular i sense esforç. Això ens porta a preguntar-nos a què diem “defecacions regulars”? Què és exactament el restrenyiment? Quins laxants podem prendre en quins casos? Quines mesures higiènic-dietètiques existeixen per a combatre-ho?  Vegem….

Què és exactament el restrenyiment?

Primer que res, el restrenyiment és un símptoma, no una malaltia en si mateixa. Podem definir dos tipus de restrenyiment: restrenyiment puntual i restrenyiment crònic. El restrenyiment puntual es produeix quan una persona, per alguna situació transitòria com un viatge, un canvi de dieta en vacances o l’ús de medicació a curt termini, nota que passa més dies sense anar al bany o que li costa molt esforç anar respecte al que acostuma. En canvi, el restrenyiment crònic existeix quan, de forma sostinguda en el temps, hi ha menys de tres deposicions a la setmana i en almenys una de quatre deposicions passen dues d’aquestes coses:

• Esforç excessiu
• Femta dura
• Sensació d’evacuació incompleta
• Sensació d’obstrucció o bloqueig anorectal
• Maniobres manuals per a facilitar la defecació

Com veiem, el restrenyiment crònic no sols té a veure amb la freqüència amb la qual es va al bany. La defecació “normal”, és a dir, aquella en la qual no seria necessari intervenir amb canvis en la dieta o fàrmacs, pot produir-se tres vegades al dia o quatre vegades per setmana; la clau no està en la freqüència sinó en la facilitat o esforç que requereixi.

Les causes del restrenyiment crònic poden ser moltes i molt variades: des d’una dieta pobra en fibres fins a trànsit intestinal lent, passant per malalties vàries o medicaments que causen restrenyiment. El tractament varia en els diferents casos i solen recomanar-se al costat de mesures no farmacològiques, en els casos en què aquestes mesures poden implementar-se.

Quines mesures no farmacològiques poden alleujar el restrenyiment?

Existeixen mesures que poden alleujar el restrenyiment. Entre elles trobem:

• Beure molt de líquid. Beure suficient aigua és necessària per a estovar la consistència de la matèria fecal.
• Menjar aliments rics en fibres: verdures, fruites, aliments integrals. Les fibres donen volum a la matèria fecal, evitant la seva compactació i facilitant la seva expulsió.
• Fer exercici físic. L’activitat física com caminar, nedar, córrer o muntar amb bicicleta afavoreixen el moviment intestinal.
• Defecar quan “el cos el demana”. Encara que podem controlar quan i on defequem, el restrenyiment pot empitjorar quan retenim matèria fecal massa vegades.

Aquestes regles poden ajudar el moviment intestinal, però, si per algun motiu no són aplicables, o no funcionen com volguéssim, podem recórrer als laxants.

En el nostre article sobre remeis naturals per al restrenyiment trobaràs més opcions i consells.

Quins tipus de laxants existeixen?

Molts! Solen classificar-se pel seu mecanisme d’acció:

• Suavitzants o emol·lients. Actuen retenint aigua en la matèria fecal, facilitant el seu estovament. El més utilitzat en el nostre mitjà és la parafina líquida (Emuliquen®, Hodernal®).
• Laxants de contacte o estimulants. Són laxants que estimulen el moviment intestinal en contactar amb la mucosa i eviten que es reabsorbeixin líquids i electròlits, estovant la matèria. Són molt efectius, però poden produir acostumament. En aquest grup trobem al bisacodilo (Dulcolax®), picosulfato de sodi (Evacuol®), oli de ricí, sen (Cassia angustifolia) o pela sagrada (Rhamnus prusianus).
• Osmòtics. Retenen aigua en l’intestí, amb el que la matèria fecal s’estova. Trobem en aquest grup al macrogol (Dulcosoft®, Micralax®) o les sals de magnesi (Magnèsia Cinfa®, Salmagne®).
• Formadors de bitlla. Estan fets a base de productes no digeribles que actuen igual que la fibra dietètica. Donen volum a la matèria fecal i ajuden al fet que la matèria retingui aigua, estimulant així el peristaltisme intestinal. Trobem aquí a la ispágula (Plantago ovata, comercialitzat com Plantaben®, Metamucil® i altres) i a la metilcelulosa (Muciplazma®).
• Ènemes. Els ènemes (medicaments que s’administren per via rectal) es classifiquen en una categoria pròpia, encara que comparteixin principis actius amb la via oral. Trobem en el mercat ènemes fets a base de laxants osmòtics com la glicerina, la mel o surts de fòsfor, així com laxants estimulants com el bisacodilo.

Això és un petit resum que inclou aquells laxants que els farmacèutics podem dispensar sense recepta mèdica. Existeixen altres laxants, com la lactulosa, la linaclotida o el  naloxegol, que són útils solo en uns certs casos particulars de restrenyiment i que no es poden dispensar sense la corresponent recepta mèdica.

Quan cal prendre laxants?

Podríem pensar que podem prendre un laxant quan apareixen les defecacions amb esforç. Ara bé, no tots els casos de restrenyiments són iguals: quan va aparèixer el restrenyiment? Sempre hi ha hagut tendència al restrenyiment o és un símptoma nou? Hi ha sang en les deposicions? El pacient és un adult, és un nen, és una dona embarassada, un ancià enllitat, algú acabat d’operar…? Pot ser que el restrenyiment sigui culpa d’un medicament? O potser s’origina a partir d’un canvi en la dieta? Hi ha vòmits o hemorroides, a més de restrenyiment? A causa de totes aquestes variables et recomanem que parlis amb el teu farmacèutic de confiança abans de triar un laxant en particular. Alguns medicaments laxants, com el plantago o el macrogol, poden ser adequats per a gestionar el restrenyiment crònic. Uns altres, com els microènemes o els supositoris, s’adapten més a l’ús puntual. També hi ha casos, com quan se sospita obstrucció intestinal o apendicitis, en els quals l’ús de laxants està contraindicat i és millor anar al metge… en la teva farmàcia de confiança sabran recomanar-te quin, quan i quan laxant utilitzar.

Quan cal anar al metge?

Hi ha casos de restrenyiment en els quals es recomana visitar al metge:

• Laxant de nova aparició sense causa aparent (viatge, canvi de dieta, etc).
• Presència de sang en la femta.
• Dolor constant en l’abdomen.
• Restrenyiment acompanyat de vòmits o febre.
• Dolor en la part baixa de l’esquena.
• Pèrdua de pes.
• Malgrat implementar canvis en la dieta i d’utilitzar laxants, no hi ha millora clara del restrenyiment.

Enfront del dubte pots comentar el teu cas en la teva farmàcia de confiança, on sabran si et poden recomanar alguna cosa o si t’han de derivar al metge.