Què és el citalopram?

El citalopram és un medicament que pertany a la gran família dels antidepressius. El tractament i prevenció de la depressió és una de les seves funcions (d’aquí el nom) però no és l’única utilitat que té. T’expliquem avui què és el citalopram, com funciona i per a què s’utilitza.

Què és el citalopram?

El citalopram pertany a la família dels inhibidors selectius de la recaptació de seronotina. La seva marca original a Espanya és el Prisdal®, que es va autoritzar l’any 1995. Avui dia hi ha més de 15 laboratoris diferents que comercialitzen un medicament genèric a base de citalopram en dosi de 10, 20 i 30 mil·ligrams. La dosi màxima és de 40 mg per a adults i 20 mg per a adults majors. Sol començar-se amb 10 mil·ligrams, per a després anar pujant de deu mil·ligrams fins a aconseguir l’efecte òptim o fins a arribar al límit de la tolerància del pacient.

Com funciona el citalopram?

És un procés químic complex, però tractarem d’explicar-lo de forma molt simplificada. En el nostre cos existeix una molècula anomenat serotonina que actua com a neurotransmissor, és a dir, és una molècula utilitzada per les neurones per a comunicar-se entre elles. La serotonina afecta a les nostres emocions, al nostre apetit i fins i tot a la nostra activitat sexual (entre altres coses). Quan una neurona allibera serotonina, la següent la capta a través de receptors especialitzats; la coordinació d’aquest procés entre milers de neurones produeix activitat química en el cervell que té conseqüències en la nostra conducta i les nostres emocions.

Ara bé, la serotonina alliberada després és recaptada; la primera neurona recull la serotonina després d’alliberar-la, controlant així quanta serotonina està actuant entre les neurones. El citalopram evita aquesta recaptació, fent que la serotonina estigui més temps actuant entre les neurones. Aquesta major activitat de la serotonina en les neurones té conseqüències en moltes malalties com la depressió, el trastorn obsessivocompulsiu o els atacs de pànic.

Per què se’n diu “inhibidor selectiu de la recaptació de serotonina”? Rep aquest nom per-que, a diferència d’altres medicaments que també inhibeixen la recaptació d’altres neurotransmissors com la norepinefrina, el citalopram només inhibeix la recaptació de serotonina.

Per a què s’utilitza el citalopram?

El citalopram està indicat en diversos problemes de salut que es relacionen amb el sistema nerviós:

• Depressió major. S’utilitza sobretot en la prevenció de recaigudes o recurrències de la depressió. Si vols més informació, hem parlat de la depressió en aquest article.

• Atacs de pànic amb o sense agorafòbia. Els atacs de pànic també són anomenats crisis d’ansietat. L’agorafòbia és l’intens pànic als llocs oberts i molt concorreguts.

•  Trastorn obsessivocompulsiu. Es dona quan apareixen conductes, sentiments i pensaments repetitius que porten al pacient al sofriment i a l’alteració de les seves rutines i la seva relació amb el mitjà social.

Off-label, és a dir, “fora de fitxa tècnica”, té els següents usos:

• Estrès post-traumàtic.

• Síndrome disfòric premenstrual (una forma molt severa de malestar pre-menstrual).

• Trastorn per “fartaneres” (no parlem de menjar “de més” puntualment un dia en una festa, sinó una forma descontrolada de menjar que es manté en el temps i afecta la salut física i mental).

Fora de fitxa tècnica significa que són usos avalats per la comunitat científica gràcies a estudis petits realitzats després d’iniciar-se la comercialització del medicament. Els assajos que avalen aquests usos són molt més petits que els grans assajos clínics que recolzen els usos autoritzats en la fitxa tècnica, però encara així són suficients perquè la comunitat científica els accepti. Aquests usos no solen estar recollits en el prospecte, per la qual cosa si no trobes el teu cas entre les indicacions del prospecte de *citalopram no et preocupis, no té per què estar “mal donat”. Si tens dubtes respecte a la teva medicació pots consultar en la teva farmàcia de confiança, que sabran ajudar-te a dissipar-les.

Quins són els efectes adversos més freqüents del citalopram?

El citalopram té llistats diversos efectes adversos. Entre els més freqüents trobem:

•     Somnolència o insomni (pot donar l’un o l’altre segons el pacient).

•  Malestar digestiu: nàusees, vòmits, sequedat de boca, restrenyiment o diarrea.

•  Disfunsió sexual: pot causar una disminució del desig sexual en tots dos sexes, i en els homes problemes per a mantenir una erecció o fins i tot per a ejacular.

Entre els menys freqüents, però que per la seva gravetat obliguen a prendre unes certes precaucions, trobem:

• Alteracions de l’activitat elèctrica del cor. Aquestes alteracions molt rares vegades porten a un infart per si soles, però la combinació de més d’un medicament que tingui aquest efecte pot ser problemàtic.

• Ideació suïcida i/o autolesions. Aquest efecte és molt molt rar, però pot passar a l’inici del tractament en pacients menors de 25 anys. La depressió major per si mateixa inclou entre els seus símptomes la ideació suïcida i les autolesions, amb el que és molt difícil provar que un pensament suïcida està associat a una medicació i no a la pròpia malaltia. Però el que sí s’ha vist és que, a l’inici d’un tractament amb antidepressius en pacients joves, aquest risc sembla pujar una mica per a després descendir amb el pas del temps. En canvi, en gent més major no succeeix; de fet el risc que apareguin aquests pensaments baixen.

• Síndrome serotoninérgico. És un conjunt de símptomes i signes que es produeix per un excés d’acció de la serotonina en l’organisme. Succeeix sobretot en combinar citalopram o altres antidepressius amb medicaments o productes naturals amb acció sobre l’activitat o regulació de la serotonina, i només en individus molt sensibles succeeix a dosis terapèutiques. Els símptomes inclouen agitació, confusió, febre, moviments musculars involuntaris com a tremolors o “tics”, augment de la tensió arterial, augment de la freqüència cardíaca… sense control, pot portar a la mort.

Quan cal prendre citalopram?

La resposta fàcil és: quan ho indiqui un metge. D’una banda perquè la depressió major, els atacs de pànic o el TOC no són situacions amb les quals el pacient hagi de bregar només, sinó que requereixen cura mèdica. D’altra banda perquè el citalopram és un medicament molt bo, però pot no resultar suficient i els canvis els instaura el metge en funció del que el pacient necessiti. Finalment, perquè bregar amb els efectes adversos pot requerir usar dosis menors al principi per a després pujar-les, afegir medicació o retirar el citalopram, cosa que també ha de ser guiada pel metge a partir dels símptomes del pacient. L’usual és que el metge pauta una o dues setmanes de dosi baixa de citalopram per a després pujar en funció que el pacient necessiti o toleri; si no hi ha millora al cap del temps, o si els efectes adversos són intolerables, la medicació es canvia de forma acuradament pautada.

Si sents un malestar que creus que pot requerir citalopram pots parlar en la teva farmàcia de confiança, que sabran aconsellar-te. Els farmacèutics sabem identificar quan un malestar pot respondre amb productes naturals de venda lliure i quan és necessària l’actuació del metge.

Quan es pot deixar de prendre el citalopram?

Una altra vegada la resposta fàcil: quan ho indiqui el metge. El metge pot identificar quan és moment de deixar-lo en funció del que compta el pacient. Hi ha dos moments crítics en els quals els pacients solen voler deixar el citalopram, que són:

•  Quan, al mes o mes i una mica de tractament, no se senten tan bé com esperaven. Amb el citalopram (i amb els antidepressius en general) cal tenir paciència, ja que l’efecte màxim pot demorar fins a 3 mesos a aparèixer.

•  Quan, passats ja diversos mesos, la persona se sent millor i creu que no necessita més el citalopram. És temptador deixar de prendre la medicació, però no ha de deixar-se sense parlar amb el metge o el terapeuta. Abandonar la medicació en el moment equivocat pot portar a una recaiguda, i seran els professionals de la salut els que puguin identificar quan és menor aquest risc i com evitar que succeeixi.

Arribat el moment adequat, el metge també indicarà com cal deixar-lo, ja que el citalopram, per regla general, no hauria de deixar-se “de cop”. Deixar-ho d’un dia per a un altre pot portar a una síndrome de discontinuació o de retirada d’antidepressius, un conjunt de símptomes que s’han vist amb més d’un antidepressiu.

No se sap bé per què passa, però es creu que és perquè el cos necessita temps per a ajustar-se als canvis. Pot aparèixer ansietat, plor, mal de cap o irritabilitat, entre altres símptomes, que duren des de dues setmanes fins a diversos mesos en la seva resolució. D’aquí ve que la baixada de dosi sigui molt acurada i “de poc”: un comprimit, mitjà comprimit, un quart de comprimit… el metge pautará les quantitats i els temps d’aquestes baixades segons les necessitats de cada pacient.