Prevenció dels problemes associats a la diabetis

L’excés de sucre en sang té conseqüències importants per a la nostra salut, ja que l’excés de glucosa lliure reacciona químicament amb els teixits del nostre cos de formes no previstes en el nostre metabolisme normal. Aquests canvis dificulten el funcionament adequat dels teixits afectats: apareixen llavors des de lleugeres incomoditats a un gran impacte en la qualitat de vida del pacient diabètic. A continuació, comentem algunes de les conseqüències de la glicèmia alta, i quines cures cal tenir (a més de dieta, exercici i medicació adequats) per evitar que apareguin.

Els diabètics i la cura de la boca

La diabetis predisposa a problemes en les genives i en les dents. L’excés de sucre afavoreix la generació d’àcids a la boca per part dels bacteris que viuen a mucosa i dents, de manera que el risc de càries en els diabètics és més gran que en el no diabètics. La gingivitis (inflamació de les genives) també apareix amb més freqüència en pacients diabètics, fins a tres vegades més que en la població amb glicèmia normal. Hi ha estudis que relacionen una pitjor higiene dental amb majors despeses en medicació i amb pitjors resultats de salut, de manera que la higiene dental és un punt a tenir cura especialment en els pacients diabètics.

La correcta higiene bucal ha de contemplar com a mínim les següents cures:

• Raspallat adequat: escull un raspall mitjà o suau, que no malmeti les genives. El sagnat durant el raspallat és un problema, no una demostració d’higiene.
• Pasta de dents adequada: la majoria de les pastes de dents netegen correctament i aporten fluor, però hi ha pastes de dents formulades especialment per cuidar i reparar les genives, evitant l’aparició de gingivitis.
• Fil dental adequat: el fil dental d’un diabètic no ha de ser tan dur ni tan afilat que talli les genives.
• Col·lutori adequat: el col·lutori d’un diabètic ha d’ajudar a baixar la càrrega bacteriana de la boca i a reforçar les genives.

La visita a l’odontòleg almenys un cop l’any ajudarà a reforçar la higiene dental i a detectar problemes mentre encara no causen símptomes molestos.

Els diabètics i la pell

La pell dels diabètics té major tendència a assecar-se i pot presentar petites lesions que, si es descuiden, poden evolucionar a úlceres. Per aconseguir una bona cura de la pell et recomanem:

• Rentar la pell a la dutxa amb un sabó suau, que no irriti ni ressequi. Si sents molta sequedat, pots utilitzar crema o oli.
• Seca teva pell prestant particular atenció a llocs que poden retenir aigua: entre els dits, les aixelles, sota dels pits, etc.
• Aplica una crema hidratant apropiada per les teves necessitats: en el mercat hi ha des d’emulsions molt lleugeres per al manteniment a l’estiu fins cremes més espesses i reparadores, millors per a l’hivern i per a estats de sequedat més gran. Si la pell està molt seca, pots aplicar-la amb la pell lleugerament humida.
• Revisa la teva pell: taques que no se’n vagin han de ser revisades pel metge.
• Si apareix pessigolleig o molèsties que no tenen una raó de ser clara (no hi ha picades ni cops) consulta amb el metge, ja que poden ser l’inici d’una neuropatia diabètica perifèrica.

La neuropatia diabètica perifèrica és una condició en la qual els nervis, afectats per l’excés de sucre, no funcionen correctament. Sol aparèixer en peus i cames amb més freqüència, però pot aparèixer en tot el cos. Es caracteritza per sensacions a la pell com formigueig, cremor, o tacte dolorós, mentre que en els peus pot causar entumiment, portant als problemes del peu diabètic.

Els diabètics i els seus peus: el peu diabètic

Els diabètics han de cuidar molt els seus peus. Tenir més sucre a la sang fa les ferides s’infectin amb més facilitat i que la cicatrització sigui més lenta. La neuropatia perifèrica a més causa que petites ferides al peu no causin dolor. La insensibilitat, la mala cicatrització, i la facilitat d’infecció donen lloc al fet que les petites lesions causades per una mala pedicura, per sequedat de la pell, o per un calçat de mala qualitat es converteixin en un veritable problema de salut. Els casos més greus de peu diabètic lesionat poden desembocar en amputacions de dits o fins i tot de tot el peu, i bona part de les amputacions de peus que es realitzen avui dia en el món occidental s’originen en el mal tractament de la diabetis. La bona notícia és que prevenir aquestes lesions, no costa tant treball!

Per començar, és important mantenir ben hidratada la pell del peu, perquè la sequedat no afavoreixi l’aparició d’esquerdes i lesions. Moltes cremes de peu posen en el seu envàs «no apte per a diabètics» perquè tenen en la seva composició productes que reblaneixen la pell: són fenomenals per eliminar un call, però poden facilitar les ferides a un diabètic. Les cremes per a peu diabètic es formulen especialment per hidratar sense estovar ni pelar la pell.

També és convenient revisar el peu després de la dutxa per assegurar-se que no hi ha cap lesió, úlcera, taca, call o canvi de color al peu. Si trobes alguna cosa durant aquesta inspecció, no intentis arreglar tallant o llimant la pell, ja que això pot afavorir una infecció o una ulceració: és millor que consultis a un professional. Si tens dificultat per manipular el peu, és millor que un podòleg et talli les ungles i et cuidi les callositats. Pots protegir el peu evitant caminar descalç i utilitzant un calçat i mitjons que no freguin ni s’estrenyin en caminar o fer exercici.

Finalment et recomanem que quan compris cremes, sabates, o qualsevol altra cosa per als teus peus, li comentis a la persona que t’atén que és per a una persona diabètica. Així podrà recomanar el que millor s’adeqüi a les teves necessitats.

Els diabètics i la vida sexual

Entre un 30-70% d’homes diabètics poden tenir algun grau de disfunció erèctil causa de l’efecte que produeix l’excés de sucre en els vasos sanguinis, músculs i nervis del penis (neuropatia diabètica autonòmica). És important buscar consell mèdic en casos d’impotència en pacients diabètics, ja que la impotència pot ser un dels símptomes visibles que alerta de l’aparició o el descontrol de la diabetis. Hem vist en el dia a dia de la farmàcia que alguns pacients intenten arreglar la disfunció erèctil sol·licitant medicaments com la Viagra sense tenir la corresponent recepta: mala idea. Comprenem que el metge pot demorar en donar cita i és un tema delicat que demana solucions ràpides, però els problemes sexuals deguts a la diabetis no han de compensar-se amb automedicació, sinó que és important tractar la impotència i la diabetis juntes.

Les dones també poden veure canvis en la seva vida sexual a causa de molèsties relacionades amb la diabetis. La glicèmia alta pot causar un augment en la freqüència de candidiasi vaginal, sequedat i falta de lubricació vaginal, que pot desembocar en problemes per arribar a l’orgasme o dolor durant les relacions sexuals. Encara que hi ha lubricants i medicaments de venda lliure per tractar la candidiasi, és convenient comentar aquests problemes amb el metge, ja que igual que en els casos dels homes, aquests problemes poden indicar que és necessari millorar el control de la diabetis.

Hi ha altres canvis en el cos d’un diabètic que poden indicar problemes en el control de la glicèmia: problemes de visió, problemes en les articulacions, canvis digestius … si notes algun canvi en el teu cos no dubtis a consultar amb el teu farmacèutic de confiança, esmentant a consultar que ets diabètic. D’aquesta manera podrem donar-te una recomanació completa i adaptada a les teves necessitats.