L’oxímetre de pols, pulsioxímetre o simplement oxímetre és un aparell que serveix per a fer un mesurament continu de la saturació d’oxigen en sang», és a dir, quin percentatge de tota la nostra hemoglobina està transportant oxigen. L’oxímetre és un aparell fonamental per a la pràctica mèdica, perquè el seu funcionament és ràpid, senzill i no invasiu; per a conèixer la saturació sense oxímetre cal extreure sang arterial, un procediment dolorós només realitzable per personal qualificat.
Però per què s’ha fet tan famós? Com funciona? T’expliquem avui una miqueta de la història de l’oxímetre, el seu mecanisme de mesurament, i la seva importància durant aquesta pandèmia.
Com funciona un oxímetre?
Per a explicar com funciona un oxímetre hem de tenir en compte:
- La llei de Lambert-Beer, una llei de la física que estableix una relació entre la llum que transmet un material i les propietats d’un material, en aquest cas concentració.
- Les variacions de l’hemoglobina amb els diferents gasos: l’hemoglobina absorbeix sobretot llum vermella, però quan es combina amb oxigen absorbeix sobretot llum en la banda infraroja de l’espectre electromagnètic.
L’oxímetre emet llum vermella i infraroja diverses vegades per segon, llum que interactua amb l’hemoglobina i l’oxihemoglobina que tenim en el cos. Quan hi ha un pols es produeix una interacció de la llum amb la sang arterial (oxigenada), sang venosa (no oxigenada) i els teixits, mentre que en els moments entre polsos hi ha interacció entre sang venosa i teixits. L’aparell té detectors per a mesurar la llum que queda després de la interacció, i un microprocessador calcula la saturació d’hemoglobina comparant els diferents senyals. D’aquí el nom «pulsioxímetre»: es mesura l’oxigen a través de mesures relacionades amb el pols, però ens quedem amb «oxímetre» per simplificar.
Quan es va inventar l’oxímetre?
El pulsioxímetre és un invent japonès que data dels anys ’70. En aquesta època s’estaven realitzant estudis que intentaven relacionar mesuraments de llum amb el funcionament cardíac i amb altres variables corporals; un aparell menys sofisticat que els actuals oxímetres es posava en l’orella per a realitzar aquests mesuraments experimentals. Però hi havia un problema: els canvis de concentració en hemoglobina i oxihemoglobina causaven variacions en els senyals i no es podia treure cap dada concloent. Per sort algú va veure aquest problema com una possibilitat: i si fem servir aquesta variació per a mesurar la saturació d’hemoglobina? A partir d’aquesta idea original l’aparell va evolucionar en tecnologia fins a ser la «pinça de dit» que utilitzem avui.
Quina és la relació entre la covid-19 i el pulsioxímetre?
Un dels símptomes més peculiars de la covid-19 és la hipòxia silenciosa. La hipòxia és la deficiència d’oxigen en l’organisme i sol cursar amb símptomes com a mal de cap, fatiga, falta d’aire, palpitacions o color blau de llavis i ungles. En casos més severs pot aparèixer confusió, desorientació, inconsciència, o fins i tot portar a la mort. Però en el cas particular de la covid-19 es va veure que, encara que l’oxigenació és dolenta, no apareixen els símptomes característics d’una hipòxia, ni un panteix, ni sensació d’ofec. Els pacients arriben a l’hospital tenint molèsties lleugeres però amb un quadre complex, d’aquí això de silenciosa. L’única manera de detectar aquesta hipòxia és amb un oxímetre; per això van pujar les demandes d’oxímetres, per a poder detectar la hipòxia mentre causa símptomes.
Lorena Crosa és llicenciada en Química i Farmàcia en la Universitat de la República (2000 – 2004). S’ha format com a professora tècnica de Química en l’Institut Normal d’Educació Tècnica (2004-2005). Compta amb estudis de postgrau en Ciències en la Universitat Camilo José Cela (2009) i posteriorment ha realitzat un segon grau de carrera de Farmàcia en la Universitat de Barcelona (2010 – 2013).
La seva experiència laboral s’ha centrat en el camp de la ciència, dins d’hospitals com a científica de laboratoris clínics (2005 – 2007), així com docent d’educació química en diferents universitats com el CEPRODIH i la Universitat de la República.
Després de llicenciar-se en la seva segona carrera de Farmàcia, va centrar la seva experiència en les oficines de farmàcia, a més de treballar com a consultora tècnica en empreses de la indústria farmacèutica.
En Farmàcies Ecoceutics, Lorena Crosa ha estat un membre actiu i de gran valor des de 2018 fins a l’actualitat, sent la responsable de continguts de l’empresa fent ús del seu expertise.