Malalties de transmissió sexual: tipus, símptomes i com tractar-les

Què són les malalties de transmissió sexual?

Com el seu nom ho indica, les malalties de transmissió sexual (ETS) són aquelles malalties en què les relacions sexuals són una forma important (si no la principal) de transmissió i contagi.

Altres formes possibles de contagi podrien ser les transfusions de sang, compartir xeringues, o la via maternoinfantil, però per ser considerada una ETS la via sexual té un rol principal en la seva propagació. Poden estar causades per virus, bacteris o paràsits. La seva importància radica en les conseqüències per a la salut que tenen, tant a nivell personal com social.

I el greu és que la incidència estava descendint des dels anys 90, però en aquesta segona dècada del segle XXI els casos reportats per any a Espanya no para de pujar. Al món parlem d’un ritme de contagi de més d’un milió de contagiats diaris.

Quines malalties de transmissió sexual coneixem?

L’última a afegir-se a la llista va ser el Síndrome d’Immunodeficiència Adquirida (SIDA), però la llista és llarga i algunes estan identificades des de fa diversos segles:

• Clamídia.
• Gonorrea.
• Herpes genital.
• SIDA.
• Verrugues genitals pel virus del papil·loma humà (VPH).
• Sífilis.
• Tricomoniasi.
• Hepatitis B.
• Polls púbics.

Malalties de transmissió sexual: símptomes

Cadascuna pot causar símptomes diferents, per la qual cosa és difícil generalitzar els símptomes que delaten la presència d’una malaltia de transmissió sexual. Pot haver-hi descàrrega vaginal o secrecions penianes de color i olor diferents de l’habitual, dolor durant les relacions sexuals, dolor abdominal en les dones, cremor en orinar en els homes o lesions en la pell i mucoses de la zona genital, anal o bucal. Per fora de la zona genital podem veure febre o erupcions; fins i tot poden passar absolutament desapercebudes durant anys a causa de la falta de símptomes o la presència de símptomes inespecífics, com passa amb la SIDA o Virus d’Immunodeficiència Humana (VIH).

La falta de símptomes o la presència de símptomes subtils poden fer que les ETS passin desapercebudes durant períodes prolongats, cosa que a la vegada augmenta el risc de complicacions greus, com la infertilitat o la progressió a malalties cròniques. Per aquesta raó, és crucial practicar exàmens regulars i buscar atenció mèdica davant de qualsevol símptoma preocupant o canvi inusual en la salut sexual.

Quins són els factors de risc per a les malalties de transmissió sexual?

Hi ha conductes en la vida sexual que augmenten la possibilitat de patir una malaltia de transmissió sexual:

• Tenir relacions sexuals sense preservatiu. Incloem en aquest punt l’ús inadequat del preservatiu, és a dir, retardar l’inici de la col·locació fins passat una estona de la penetració inicial per només contenir l’ejaculació. I parlem de penetració vaginal, anal i oral, ja que totes tres porten amb si la possibilitat d’un contagi si es practiquen sense preservatiu.
• Tenir contactes sexuals amb diverses parelles, tant sigui parelles concurrents en el temps com diverses parelles monògames consecutives. Com més persones siguin part de la teva vida sexual, més possibilitats hi ha que et contagiïs d’una ETS.
• Abús de substàncies com alcohol o drogues al voltant d’una relació sexual. El consum de substàncies que alteren la capacitat de decisió pot influir en la decisió d’utilitzar un preservatiu.
• Els números canvien una mica segons la malaltia a considerar, però a Espanya bona part dels casos nous es donen per sota dels 35 anys.
• Els homes es contagien més que les dones, tot i que la proporció pot variar (o fins i tot invertir-se) segons la malaltia considerada.

Com puc disminuir les probabilitats de contagiar-me d’una malaltia de transmissió sexual?

És important recalcar que, tret de l’abstinència, res garanteix al 100% la impossibilitat de contraure una malaltia de transmissió sexual. Fins i tot les relacions sexuals amb una única parella poden implicar un contagi si la persona estigués contagiada de VIH per culpa d’una transfusió amb sang contaminada (va passar a l’inici de la pandèmia de la SIDA, però és molt rar en aquests dies). Però sí que hi ha algunes conductes que pots incorporar a una vida sexual activa per minimitzar el risc de contagi i evitar les infeccions de transmissió sexual:

• Utilitzar mètodes anticonceptius com el preservatiu en totes les teves relacions sexuals, des de l’inici fins al final. Això no elimina del tot el risc, però sí que ho disminueix molt. El trencament del preservatiu o l’existència de zones del cos que el preservatiu no separa permetent el contacte entre pell i mucoses permeten que hi pugui haver contagi d’MTS tot utilitzant el preservatiu.
• Rentar les joguines sexuals abans d’utilitzar-les amb una altra persona, o utilitzar un preservatiu per cobrir-lo i canviar el preservatiu entre usuari i usuari.
• Realitzar un test de sang abans d’iniciar relacions amb una parella nova, per saber si tu o la teva parella esteu contagiats d’una ETS, permet detectar a temps la malaltia i prevenir els contagis d’ETS.
• Evitar el consum de substàncies que dificultin la teva capacitat de decisió respecte a l’adopció de mesures per evitar el contagi.
• Si tens una vida sexual molt activa, pots fer-te una revisió mèdica cada sis mesos o un any, per assegurar que la teva salut sexual continua sent òptima.

Hi ha algun remei casolà per a les malalties de transmissió sexual?

No, no n’hi ha. Si tens símptomes d’alguna malaltia de transmissió sexual, si tenies símptomes, però se n’han anat, o si no tens símptomes, però reconeixes que has estat en una situació de risc és important consultar amb el metge ràpidament. Amb el diagnòstic el metge podrà prescriure’t els tractaments adequats i en utilitzar-los evitaràs que s’afectin la teva salut i la dels altres. Lamentablement, els medicaments o productes de venda lliure que tracten símptomes poden ajudar-te a dissimular o a passar millor els símptomes de la malaltia, però no et curaran.

Com es tracten les malalties de transmissió sexual?

Depèn de la malaltia, però bàsicament:

• Matant els bacteris o paràsits que els causen. La clamídia, la gonorrea, la tricomoniasi i sífilis entren en aquest grup. Solen curar-se bé, però lamentablement hi ha soques resistents a certs antibiòtics que poden dificultar el tractament. De fet, hi ha soques de gonorrea capaces de resistir a la majoria dels antibiòtics coneguts i causen l’anomenada supergonorrea.
• Controlant o eliminant els virus que els causen. Lamentablement, hi ha malalties virals que no aconsegueixen curar del tot, com les causades pel VIH o l’herpes genital, però sí que ho hem de controlar amb la medicació adequada.
• Utilitzant medicaments per controlar els símptomes mentre desapareix la malaltia. Des de l’ibuprofèn fins als anestèsics, el metge pot ajudar-te a controlar molèsties derivades d’una ETS.

És important tractar-les i no només controlar els símptomes o esperar que desapareguin. D’una banda, perquè si no et cures pots contagiar els altres, propagant la malaltia. De l’altra, perquè les malalties de transmissió sexual no tractades poden impactar la teva salut a llarg termini. Depenent de la malaltia a considerar parlem d’esterilitat, problemes articulars tipus artritis, problemes neurològics, problemes immunes, i fins i tot càncer.

Per això, si tens algun símptoma compatible amb una ETS, o si has estat en una situació de risc, no dubtis a parlar amb un professional de la salut. El teu metge de capçalera o el teu farmacèutic de confiança sabran ajudar-te i aconsellar-te per recuperar-te, prevenir recaigudes o controlar les conseqüències de les malalties de transmissió sexual.