Salut

Malaltia de Crohn

Dins del grup de malalties inflamatòries intestinals trobem la malaltia de Crohn. És una malaltia crònica del tub digestiu que forma part de les malalties inflamatòries intestinals (EII). És autoimmune i el seu diagnòstic ha anat en augment en les últimes dècades, i es calcula que a Espanya cada any es diagnostiquen una mica més de cent casos cada 100.000 habitants. Avui t’expliquem què és la malaltia de Crohn, com es tracta, i quines cures has de tenir amb els aliments un cop has estat diagnosticat.

Contenido de la página

Toggle

Què és la malaltia de Crohn?

Com hem dit més amunt, la malaltia de Crohn és una malaltia crònica i autoimmune, és a dir, es produeix quan el sistema immune es confon i, en comptes d’atacar virus, bacteris i altres enemics, ataca alguna part del sistema digestiu.

La malaltia de Crohn afecta qualsevol part, des de la boca fins a l’anus. No obstant, aquesta condició afecta principalment l‘intestí prim íleon i l’inici de l’intestí gruixut. L’atac del sistema immune causa inflamació de la mucosa que pot evolucionar, amb el temps i sobretot si no es tracta correctament, a lesions tipus cicatrius o úlceres en la mucosa intestinal, fístules (canals que comuniquen òrgans que no estan comunicats normalment), obstrucció intestinal, fissures anals i fins i tot és un factor de risc per a càncer de còlon. No se sap què la causa, però sí que se sap que la història familiar, el tabaquisme, l’abús d’antiinflamatoris i la dieta rica en greix i aliments processats estan relacionades amb una major possibilitat de patir malaltia de Crohn.

És una malaltia que va per cicles: de vegades el pacient està bé (està en “remissió”) i de vegades pateix d’atacs en els quals té més símptomes i malestar.

Símptomes de la malaltia de Crohn

Els símptomes de la malaltia de Crohn varien de pacient en pacient, ja que depenen de la localització de les lesions (no és el mateix tenir lesions a la boca, a l’intestí prim, o a l’anus). De forma general podem dir que la malaltia de Crohn causa símptomes i signes tant a nivell digestiu com en altres sistemes, tot i que els principals són els que es relacionen amb el sistema digestiu i la inflamació:

Diarrea
Dolor abdominal.
Sang en la matèria fecal.
Úlceres a la boca.
Febre
Fatiga i malestar general.
Apetit reduït.
Pèrdua de pes.

Hi pot haver també plaques vermelles a la pell, vesícules al ronyó, dolor articular o anèmia. En els nens aquests dos últims són més freqüents que els mateixos símptomes digestius; també poden presentar creixement retardat per la mala absorció de nutrients.

Malaltia de Crohn tractament

El tractament de la malaltia i els medicaments que s’utilitzen en la malaltia de Crohn intenten controlar, d’una forma o altra, la inflamació i els problemes intestinals derivats d’ella. Segons tinguis un cas més moderat o més greu el metge pot receptar-te un o altre:

L’antidiarreic loperamida (Fortasec®, Diarfin®, Salvacolina®) o antiespasmòdics com la Buscapina® poden controlar els símptomes abdominals.
Alguns antibiòtics són d’utilitat per controlar els símptomes i la possibilitat d’abscessos o lesions pel creixement dels bacteris intestinals sobre el teixit inflamat.
La mesalazina o 5-ASA (àcid 5-aminosalicílic) actua com a antiinflamatori local. Es pot utilitzar en comprimits, escuma rectal o supositoris. Les formes orals solen ser gastroresistents per permetre que arribin correctament a l’intestí gruixut. Es pot utilitzar en fase aguda i per a manteniment de la remissió.
Els corticoides són antiinflamatoris que són molt apropiats durant la fase aguda, o durant temps curts, però no són adequats per a manteniment de la remissió durant llarg temps. Sol utilitzar-se la budesònida perquè funciona molt bé localment i té menys efectes adversos sistèmics comparat amb la resta dels corticoides, però se’n pot utilitzar un altre si la malaltia així ho requereix.
Els immunomoduladors eviten l’activitat del sistema immunitari per diversos mecanismes farmacològics. En aquest gran grup trobem l’azatioprina, el metotrexat i agents biològics com l’infliximab o l’adalimumab. La que sol ser d’elecció en aquest grup és l’azatioprina, i es canvia o s’afegeixen els altres en funció del quadre clínic de la persona.

Aquests tractaments s’utilitzen per tractar la malaltia i mitigar els símptomes. Però, en alguns casos en què el dany progressa, tot i utilitzar correctament la medicació, el metge pot recomanar cirurgia. La cirurgia s’utilitza sobretot en els casos en què hi ha fístules, obstrucció o abscessos recurrents.

Quan has de veure el metge?

És important veure el metge sobretot quan tens dolor abdominal que no cedeix en diversos dies, si la diarrea no respon a medicaments de venda lliure com la loperamida, el carbó vegetal o els probiòtics, si veus sang en la teva matèria fecal, si tens febre d’origen inexplicable o si perds pes sense raó aparent. Amb el diagnòstic podràs tractar la teva malaltia, en comptes de tractar només els símptomes que perceps, i evitaràs lesions majors.

Què puc menjar si em diagnostiquen malaltia de Crohn?

No hi ha una dieta específica, ja que les persones amb Crohn tenen toleràncies tan variades com els seus quadres clínics. Però a grans trets s’ha vist que:

Els aliments integrals poden donar més problemes a causa de la fibra insoluble, que estimula, però irrita la paret intestinal.
Els FODMAPs (carbohidrats fermentables pels bacteris intestinals) poden causar gasos i retenció d’aigua, empitjorant els símptomes. Alguns aliments amb aquest tipus de carbohidrats són les carxofes, el bròcoli, les pomes, els lactis, i els llegums.

Això no significa que treguis d’arrel aquests aliments de la teva dieta, és només informació que et pot ajudar a començar a buscar els aliments que et van millor i que et van pitjor. Un cop et diagnostiquin Crohn és important parar atenció a la teva digestió per veure quins aliments et sentin bé, quins aliments et caiguin malament sempre, i què és el que t’empitjora símptomes durant els brots. Si tens dificultats amb aquesta gestió pots consultar un professional de la nutrició.