Per què ens piquen els mosquits?
Les picades de mosquit es produeixen quan el mosquit femella s’alimenta. Els mascles poden sobreviure a base de nèctar (que es troba a l’interior de les flors) però les femelles necessiten les proteïnes de la sang per a alimentar adequadament als ous que té en el seu interior.
Com es realitza una picada de mosquit?
Segons l’espècie de mosquit la boca, la saliva i la picada final poden canviar una mica, però el procés bàsicament és el mateix:
- El mosquit troba a la seva víctima. Les diferents espècies poden preferir humans, bestiar, ocells, etc. El rastreig es fa en funció a paràmetres com l’emissió corporal de CO₂, temperatura corporal, etc.
- El mosquit pica a la seva víctima. A la boca del mosquit hi ha una espècie de trompa anomenada probòscide que conté sis agulles molt flexibles en el seu interior:
- Dues agulles tenen extrems serrats com si fossin un ganivet, útils per a perforar la pell,
- Altres dues agulles separen la pell mentre el mosquit fa treballar les altres dues agulles restants.
- La cinquena agulla té sensors químics (receptors) que li permeten buscar on estan els vasos sanguinis dins del teixit de la seva víctima. Aquesta agulla és la que s’utilitza per a xuclar la sang.
- La sisena agulla s’utilitza per a inocular saliva, rica en substàncies que li permeten xuclar més còmodament la sang de la seva víctima.
- A mesura que xucla sang el mosquit va omplint les seves entranyes amb sang. Per a optimitzar el procés nutritiu el mosquit és capaç d’expulsar l’aigua de la sang, concentrant els glòbuls vermells en el seu interior. Així, tot l’espai d’emmagatzematge del mosquit s’aprofita amb «substància».
Passats 2-3 dies, el mosquit femella pon els seus ous i està llesta per a reiniciar el procés.
Per què pica la picada del mosquit?
El problema amb la picada del mosquit està en pas d’inoculació de saliva. Aquesta saliva és molt rica en productes que l’ajuden el mosquit a alimentar-se:
- Anticoagulants i antiagregants perquè la sang no es coaguli al voltant de ferida causada per les agulles del mosquit.
- Vasodilatadors perquè el vas sanguini que va picar el mosquit.
- Lisozima, un enzim amb acció antibacteriana que evita que creixin bacteris en la sang emmagatzemada.
- Immunomoduladors, que detenen la reacció immune de l’organisme, evitant sensacions de dolor, picor o molèsties mentre dura la picada.
Tots aquests productes són estranys al nostre cos, per la qual cosa el nostre sistema immune els reconeix com a tals i comença una reacció contra ells. Els mecanismes bioquímics exactes encara s’estan estudiant, però s’han identificat 3 vies metabòliques relacionades amb l’aparició de picor:
- La saliva dels mosquits conté histamina, el gran mediador bioquímic de la picor en el nostre cos. Curiosament la histamina també té activitat antiagregant (evita que les plaquetes iniciïn el procés de coagulació de la sang) i el mosquit aprofita aquesta propietat per a mantenir la sang líquida mentre s’alimenta. Passat l’efecte anticoagulant de la histamina la ferida de la picada tancarà, però ja s’haurà iniciat la cascada bioquímica que produeix picor.
- Els productes de la saliva del mosquit són reconeguts per anticossos del tipus IgE, involucrats en les reaccions al·lèrgiques. Els IgE són capaços d’activar a unes cèl·lules anomenades mastòcits capaços d’alliberar histamina, triptasa, citocines i altres molècules que inicien la cascada de la picor.
- Els productes de la saliva del mosquit poden modular, és a dir, canviar o condicionar la resposta immune en el lloc de la picada, portant-la cap a camins que afavoreixen l’aparició de picor.
Com és la picada típica?
En els primers 20 minuts després de la picada del mosquit es forma una fava: una elevació un pèl vermellosa, dura i urticant, que pot mesurar entre 2 i 10 mm de diàmetre. Després es forma una pàpula dura en un procés que arribarà al seu màxim en 24-36 hores, que continua picant, i que anirà disminuint en grandària i intensitat de picor al llarg dels dies o setmanes. No és d’esperar que aquestes pàpules millorin si es tracten bé, però no és convenient gratar-les: si ho fem, podem trencar la pell, infectar-la, i complicar la situació, que pot arribar a necessitar antibiòtics per via oral i fins i tot deixar marques i cicatrius.
I la picada atípica?
Algunes persones poden presentar una fava que ràpidament després de la picada del mosquit arriba als 30 mm de diàmetre, és molt vermella, pica molt, i en 2-6 hores evoluciona a pàpula ferma, vesícula, o butllofa. Les persones més al·lèrgiques poden desenvolupar la síndrome de Skeeter, una síndrome caracteritzada per faves grans, vermelles, inflamades, calentes, i febre com a reacció generalitzada. En el pitjor dels casos es pot produir un xoc anafilàctic que requerirà atenció mèdica immediata, però per sort és un cas molt estrany.
Com es tracta la picada de mosquit?
Les picades de mosquit es poden tractar localment amb:
- Preparats d’amoníac: els preparats d’amoníac neutralitzen químicament la histamina, impedint que actuï. Un exemple és l’After-bite® original.
- Antihistamínics en crema, gel o roll-on: els antihistamínics bloquegen els receptors sobre els quals actua la histamina, impedint que s’iniciï la cascada bioquímica que desemboca en picor. A aquesta categoria pertany el Fenistil®.
- Corticoides en crema: són especialment adequats per a picades que han deixat una picor i una inflamació de major envergadura, ja que són excel·lents antiinflamatoris. Existeixen preparacions d’hidrocortisona sola (Calmiox®, Hidroscisdin®) o fins i tot d’hidrocortisona amb anestèsia (Detramax®) que no requereixen recepta mèdica.
- Loció de calamina: la calamina és un producte mineral format a partir d’òxid de zinc i òxid fèrric que protegeix la pell de l’agressió d’agents externs i calma la picor. Pot utilitzar-se en pols o en loció, i nnormalment se li agrega altres productes calmants a la fórmula. En aquesta categoria trobem la Talquistina®.
- Olis essencials: a la farmàcia trobaràs mescles d’olis essencials preparats per a aplicar sobre picades. La línia Aromalgic de Pranarôm inclou un gel i un roll on postpicades.
Depenent l’edat del pacient i la intensitat de la picor pot ser convenient decantar-se per un producte o un altre.
Lorena Crosa és llicenciada en Química i Farmàcia en la Universitat de la República (2000 – 2004). S’ha format com a professora tècnica de Química en l’Institut Normal d’Educació Tècnica (2004-2005). Compta amb estudis de postgrau en Ciències en la Universitat Camilo José Cela (2009) i posteriorment ha realitzat un segon grau de carrera de Farmàcia en la Universitat de Barcelona (2010 – 2013).
La seva experiència laboral s’ha centrat en el camp de la ciència, dins d’hospitals com a científica de laboratoris clínics (2005 – 2007), així com docent d’educació química en diferents universitats com el CEPRODIH i la Universitat de la República.
Després de llicenciar-se en la seva segona carrera de Farmàcia, va centrar la seva experiència en les oficines de farmàcia, a més de treballar com a consultora tècnica en empreses de la indústria farmacèutica.
En Farmàcies Ecoceutics, Lorena Crosa ha estat un membre actiu i de gran valor des de 2018 fins a l’actualitat, sent la responsable de continguts de l’empresa fent ús del seu expertise.