Hipertensió: Què és, quins problemes produeix i com la puc evitar?

Contenido de la página

Què és la hipertensió arterial?

Imagina una bomba que porta aigua d’un lloc a un altre, com la que distribueix l’aigua a casa teva: si treballa amb molta força, l’aigua pot molestar quan et cau a l’esquena a la dutxa, pot causar fuites en el sistema de canonades o, fins i tot, espatllar les aixetes. Hi ha una pressió d’aigua que és la ideal perquè l’aigua arribi a casa amb bona pressió, però no trenqui les canonades amb la seva força, oi?

Doncs al nostre cos tenim un sistema de bombeig que, salvant les distàncies, també té una força de treball ideal. El cor és «la bomba» encarregada de fer arribar la sang a tot arreu, i es mesuren dos punts importants en el seu treball:

La pressió arterial màxima: és la pressió arterial que es produeix en el sistema cardiovascular quan el cor es contrau, expulsant la sang del seu interior. També se l’anomena «la màxima» o «l’alta».
La pressió arterial mínima: és la pressió que es produeix en el sistema cardiovascular quan el cor s’omple de sang, preparant-se per al següent bombeig. També se l’anomena «la mínima» o «la baixa».

Hi ha valors que es consideren ideals perquè el nostre cos funcioni bé. Si la nostra pressió arterial està molt baixa, ens maregem, ens sentim malament, i fins i tot ens podem desmaiar. I si la força que es produeix a l’interior del sistema circulatori és molt alta, parlem d’hipertensió, és a dir, la sang fa més força de la ideal quan es mou pel nostre cos, portant conseqüències indesitjables.

Com es mesura la hipertensió arterial?

La hipertensió arterial és la malaltia que es produeix quan la força que la sang fa a les parets de les artèries és més alta que la normal. Es diagnostica quan els valors de tensió màxima i / o mínima són majors de 140 i 90 mmHg respectivament.

Aproximadament un 30-45% de la població està diagnosticada d’hipertensió, i pot estar medicada amb un o diversos medicaments, depenent de la dificultat que sigui controlar la tensió arterial i d’altres problemes de salut que pugui tenir.
Quan els valors de tensió arterial estan entre 130-140 la màxima i entre 85-90 la mínima no es diagnostica hipertensió. Tot i així, el metge ja «et posa en el punt de mira” i et recomana fer canvis d’estil de vida i mesurar-te la tensió arterial almenys un cop a l’any, per identificar el moment just en què la tensió pugi per sobre de 140 / 90.

Ara bé, si tens la tensió entre 135-139 o 85-89 i tens diversos factors de risc per malaltia cardiovascular (sobrepès, ser fumador, viure estressat, tenir colesterol alt, historial familiar de malaltia cardiovascular, vida sedentària, o altres), és possible que el metge decideixi medicar-te per evitar augmentar aquest risc de problemes cardiovasculars.

Quins són els símptomes de la hipertensió arterial?

La hipertensió no causa símptomes, de manera que moltes persones s’adonen que són hipertenses quan van a una revisió rutinària al metge, o a la farmàcia, i fins i tot quan proven el tensiòmetre nou d’un amic o parent.
Hi ha la creença que la hipertensió causa mal de cap, però això no és ben bé així: només un 6% dels casos d’hipertensió presenten mal de cap, però ni en aquest cas és un símptoma que delata la hipertensió crònica. Quan el pacient té mal de cap sol estar en plena «crisi hipertensiva», és a dir, pateix puntualment una tensió arterial força més alta del que és normal per a aquest pacient. Després d’aquesta crisi pot ser que la tensió es normalitzi del tot, o que baixi a nivells propis d’hipertensió, però un cop passada la crisi, la hipertensió rutinària no causarà mals de cap.
Qui mai revisa la seva tensió i és hipertens (i lamentablement hi ha casos així) s’assabenta quan comencen els problemes de salut deguts a la hipertensió, no per un símptoma que «el va avisar a temps».

Conseqüències de la hipertensió arterial

Recordes quan hem parlat de les fuites i les aixetes trencades en l’analogia de l’inici?
Doncs el mateix ens passa a nosaltres que a les canonades. El nostre cos té zones amb estructures delicades que no poden estar massa temps treballant a alta pressió sense trencar-se, com els ronyons, els ulls, les artèries i altres òrgans.

La hipertensió pot afectar de la següent manera:

Artèries: les artèries es poden estirar i trencar per no poder aguantar la pressió (aneurisma) causant un sagnat intern.
A més, els hipertensos solen tenir problemes afegits que porten a l’estrenyiment de les venes per dipòsit de colesterol i greixos, empitjorant el quadre: entre que el diàmetre de l’artèria s’estreny i la mateixa artèria s’endureix per la força que fa per resistir la tensió alta, és més probable que l’artèria falli en complir el seu treball i augmentin els problemes en els òrgans irrigats per aquestes artèries.
Cor: treballar contínuament per bombejar sang fent més força de la que hauria de fer, fa que el cor «tregui més múscul», la qual cosa entorpeix la seva tasca (hipertròfia ventricular esquerra). La hipertròfia porta al desgast del cor, augmentant el risc d’arrítmia o d’insuficiència cardíaca. A més, el tancament de les artèries coronàries per rigidesa i dipòsits de colesterol juntament amb l’excés de treball per bombar a tensió alta augmenta el risc de patir un infart.
Ronyons: treballar a alta pressió pot trencar o alterar els glomèruls, que són unes petitíssimes estructures encarregades de filtrar les deixalles sanguínies. El dany sostingut pot portar a insuficiència renal, diàlisi i fins i tot, trasplantament renal.
Ulls: el sagnat o l’acumulació de líquid a l’ull per culpa de fuites en les artèries pot portar a visió borrosa, visió distorsionada, alteració dels teixits de l’ull, i eventualment ceguesa.
Cervell: un aneurisma o un estrenyiment d’artèries en el cervell pot causar un accident cerebrovascular o ictus, és a dir, l’afectació d’una zona del cervell per falta de reg sanguini. L’ictus pot deixar seqüeles físiques que requeriran rehabilitació o cures contínues. La hipertensió també és un factor de risc per a la demència vascular, ja que les capacitats cognitives d’una persona poden veure alterades si les neurones no reben oxigen i aliment correctament.
Disfunció sexual: l’erecció masculina depèn del bon funcionament dels vasos sanguinis del penis, de manera que el dany de les artèries a causa de la hipertensió pot ser causa de disfunció erèctil. En la dona, els danys en les artèries poden traduir-se com problemes en la lubricació vaginal o dificultat per arribar a l’orgasme per la mala irrigació de la vagina.Tots aquests danys no passen en un dia, sinó que es van construint al llarg del temps, i un cop que s’expressen poden ser molt difícils de revertir, si no impossible. Per això t’animem mesurar-te la tensió com a mínim un cop cada dos anys, si ets major de 40 anys, i almenys un cop cada 4-5 anys si ets més jove, per a «enxampar» a la hipertensió abans que comencin els problemes.

Consells

Si la teva tensió arterial està rutinàriament entre 130/140 a 85/90, és convenient que prenguis algunes mesures perquè la hipertensió no aparegui, o si ha d’aparèixer, que es retardi el màxim possible.

Redueix el contingut de sal de la dieta. La sal conté sodi, que està molt relacionat amb el procés de la hipertensió. Reduint la quantitat de sodi que ingereixes pots reduir una mica els teus valors de tensió arterial.
Fes una dieta rica en fruites, verdures, i menjar sa, evitant els greixos.
Evita la vida sedentària. L’exercici físic ajudarà a perdre pes si estàs de la banda alta de la bàscula, i t’ajudarà a mantenir una bona salut cardiovascular.
Evita la cafeïna: la cafeïna pot pujar la tensió arterial.
Deixa de fumar: fumar endureix les artèries a llarg termini, afavorint el mecanisme de la hipertensió.
Evita l’alcohol. El consum regular d’alcohol pot pujar la tensió arterial.
Descansa bé a la nit. Dormir malament durant molt de temps està associat a un augment de la tensió arterial.
Utilitza complements a base d’all, ja que l’all pot ajudar a normalitzar valors de tensió arterial. La gamma ecovital compleat t’ofereix el Colesterol, un complement alimentari a base d’all processat d’una manera que permet eliminar l’olor, el reflux i l’acidesa associats a l’all, però sense perdre propietats terapèutiques.

Aquests canvis en el teu estil de vida també són útils en el cas que ja tinguis hipertensió, ja que permetran que utilitzis dosis menors de medicaments.