Les pastilles anticonceptives són medicaments dissenyats per a prevenir un embaràs no desitjat. Generen diversos canvis en el cos d’una dona i no solament afecten el sistema reproductor, d’aquí les veritats (i els mites) que es comenten sobre elles. Hi ha molts tipus de pastilles anticonceptives i, juntament amb els DIU, els implants, els pegats i els anells, formen part d’una gran varietat d’anticonceptius hormonals. Quins tipus de pastilles anticonceptives hi ha? Quines consultes rebem amb freqüència en la farmàcia respecte al seu ús? En aquesta entrada, resoldrem els teus dubtes.
Quin tipus d’anticonceptius orals hi ha?
Podem classificar-les en funció del seu contingut hormonal:
- Combinada: utilitza dos tipus d’hormones diferents (estrògens i gestàgens) per a controlar l’ovulació.
- Mini-píndola: només contenen un gestàgen.
Els estrògens i els gestàgens són hormones sintètiques que s’assemblen en la seva estructura a l’estrogen i a la progesterona propis. Els estrògens més usuals són el etinilestradiol i l’estradiol, mentre que entre els gestàgens hi ha més varietat: drospirenona, levonorgestrel, desogestrel, dienogest, clormadinona, etonogestrel, gestàgens … hi ha molts gestàgens , però només el desogestrel estan comercialitzat com a mini-píndola a Espanya.
Els estrògens i els gestàgens es combinen de diverses maneres i en diverses quantitats, de manera d’adequar-se a les diferents necessitats de les dones.
Com funcionen les pastilles anticonceptives?
Hi ha diversos mecanismes que impedeixen un embaràs, sent el gestàgen el gran responsable de gairebé tots ells:
- És el gran inhibidor de l’ovulació. Si l’ovari no allibera òvuls, no hi ha possibilitat que es produeixi un embaràs.
- Disminueix l’habilitat de les trompes de Fal·lopi per a moure un òvul cap a l’úter (en cas d’un improbable alliberament d’un òvul).
- Modifica al moc cervical (moc que es troba en el coll de l’úter) generant un ambient que dificulta el pas dels espermatozoides en l’aparell reproductor femení.
- Genera un ambient uterí poc favorable per a la implantació d’un òvul fecundat, en el difícil cas que es produeixi una fecundació.
L’estrogen reforça els efectes anteriors i contribueix a l’equilibri de l’endometri, evitant sagnats irregulars.
Les pastilles anticonceptives són infal·libles?
Lamentablement, pocs mètodes anticonceptius són 100% infal·libles. L’efectivitat es mesura utilitzant l’Índex de Pearl: Quantes dones, considerant un grup de partida de cent dones, s’han embarassat al llarg d’un any utilitzant un cert mètode anticonceptiu? Les anticonceptives tenen índexs molt bons:
- Amb un ús perfecte (més propi dels assajos clínics o estudis molt controlats) les pastilles anticonceptives combinades tenen un índex d’al voltant de 0,3 – 0,4. És a dir, hi haurà grups de 100 dones en els quals es produeix un embaràs, hi haurà grups en els quals no es produeixi cap.
- Amb un ús en la vida real la cosa canvia: l’índex de Pearl està al voltant de 9 segons l’estudi a considerar. És a dir, en un grup de 100 dones, 9 es van quedar embarassades al llarg d’un any utilitzant pastilles anticonceptives.
Per què passen aquests “errors”?
Per moltes raons, entre elles podem comptar:
- Oblidar-se de prendre-la.
- Oblidar-se de comprar-la.
- Interaccions medicamentoses (antibiòtics, corticoides o l’hipèric, entre altres productes, poden afectar el bon funcionament de les píndoles).
- Diarrees i vòmits (baixa l’absorció del medicament).
- Errors per no entendre com utilitzar el mètode (per exemple, no recordar que la minipíndola requereix ser prendre-la a una hora molt constant i no a qualsevol hora del dia).
Davant del dubte, és convenient continuar prenent les pastilles i utilitzar a més un preservatiu per a evitar un embaràs no desitjat.
Totes les pastilles anticonceptives són útils per a totes les dones?
No, no tots els anticonceptius són adequats per a totes les noies. D’aquí la importància de parlar amb el ginecòleg/a sobre les diferents opcions. Per exemple:
- Algunes dones es poden veure molt perjudicades per utilitzar pastilles anticonceptives amb estrògens i no se’ls sol receptar aquest tipus de medicaments. Entre ells comptem a les dones que sofreixen migranya amb aura, a les dones amb tensió arterial alta descontrolada o a les noies que fumen més de 15 cigarrets al dia. Segons el cas el metge pot optar per receptar la minipíndola o descartar per complet l’anticoncepció hormonal.
- A les dones majors de 40 anys se’ls pot recomanar anticonceptives en funció del seu estat de salut. El metge pot receptar l’un o l’altre en funció de la seva tensió arterial, els seus valors de colesterol i triglicèrids, o si té o no principis de diabetis.
- Si s’està durant la lactància, l’usual és recomanar la mini-píndola.
- Segons quins medicaments es prenguin, l’eficàcia anticonceptiva pot disminuir o el seu efecte augmentar, augmentant el risc de reaccions adverses. Serà el metge el que recomani el mètode adequat en cada cas.
Per què tantes precaucions?
Perquè les pastilles anticonceptives no estan exemptes d’efectes adversos. En funció del tipus d’hormona i la quantitat que inclogui pot augmentar el risc de sofrir migranyes, problemes hepàtics, problemes de coagulació com la trombosi… D’aquí ve que el metge valori cada cas i indiqui la que considera més adequada per a cada dona.
Això sí, podem llevar amb bastant seguretat el “engreixar” de la llista d’efectes adversos; era més freqüent que les pastilles fessin engreixar quan recentment van sortir (parlem dels anys ‘60) però amb les noves formulacions és molt rar que succeeixi… i quan succeeix, no s’han vist guanys de més d’un o dos kg. Aquests kg solen ser per culpa de retenció de líquids i desapareixen ràpidament quan s’abandonen les pastilles.
Quines són les consultes més comunes respecte a la presa de pastilles anticonceptives?
Entre les consultes més freqüents en el taulell trobem:
- Oblit d’alguna pastilla. En la farmàcia podem ajudar-te a resoldre la situació, però per normal general és recomanable guardar una còpia del prospecte. El prospecte sol tenir informació per a resoldre aquest dubte.
- Moment d’inici. Encara que la teoria diu que la presa de pastilles podria iniciar-se en qualsevol moment sempre que la dona no estigui embarassada, en la pràctica es recomana iniciar l’anticoncepció el primer dia de la regla o, com tard, en els primers dies del cicle menstrual; així assegurem la falta d’embaràs i la impossibilitat que succeeixi en els següents dies. Només l’inici durant el primer dia pot evitar la necessitat de mètodes de barrera com el preservatiu durant la presa de pastilles.
- Sagnats entre períodes. És molt comú amb la minipíndola, ja que al no haver-hi estrogen poden aparèixer sagnats. Amb les píndoles que tenen estrògens pot passar sobretot al principi, però no sol mantenir-se passats els 3 primers mesos. Si els sagnats persisteixen i resulten molestos cal parlar amb el metge perquè ajusti la medicació.
- Desaparició de la menstruació. És més comú amb la minipíndola i és una de les principals causes d’abandonament.
- Canvi a altres formes, com els anells o els pegats. Aquí ha d’intervenir el metge, ja que els anells i els pegats tenen quantitats i tipus hormonals que no solen ser presents en les pastilles. Serà el metge el que valori la possibilitat de canviar el tipus d’anticoncepció.
Com a consell general podríem dir: guarda una còpia del prospecte de les pastilles, perquè molts dubtes es resolen allà. Comptes també amb la teva farmàcia de confiança: els farmacèutics som experts en el medicament i podem resoldre molts dubtes sobre el correcte ús de les pastilles anticonceptives.