Berrugues: què són?

Les berrugues són lesions epidèrmiques benignes i freqüents causades pel virus del papil·loma humà. Existeixen diferents presentacions clíniques i, depenent del lloc en el qual apareixen i de la resistència de la berruga, poden requerir diferents tractaments per a la seva eliminació. En aquest article ens centrarem en les berrugues comunes i les plantars, quin aspecte solen tenir, com es tracten, i quan és necessari consultar a un metge per a tractar una berruga.

Què són les berrugues?

Les berrugues són el resultat de la infecció per un dels tants virus del papil·loma humà (VPH). Els VPH interactuen amb la nostra pell i les nostres mucoses, sobretot amb les capes més externes de la nostra pell (rares vegades arriben a la capa basal). Quan el virus infecta les cèl·lules de pell anomenades queratinòcits es produeix un creixement desordenat d’aquestes cèl·lules i una síntesi desordenada de queratina, donant lloc a una berruga.

Com es produeixen les berrugues?

Hi ha més de dues-centes varietats de VPH diferents, però no tots són patològics. Alguns virus causen berrugues genitals, uns altres causen berrugues plantars, i uns altres causen la típica berrugueta vertical de cara o coll. Les infeccions es produeixen sobretot quan la pell està trencada, perquè això facilita la invasió per part del virus. El virus es propaga per contacte directe o indirecte; això fa que les berrugues siguin molt més comunes en nens en edat escolar i adolescents que en adults. Les berrugues solen desaparèixer soles en un període de dos anys, amb més facilitat en el cas dels nens. Només molt poques formes evolucionen a carcinoma, i així i tot són molt destructives amb el teixit local, però no fan metàstasi.

Quins tipus de berrugues hi ha?

Hi ha diversos tipus de berrugues, amb diferents presentacions clíniques.

• Berrugues comunes. Es veuen com a nòduls ben delimitats, rugosos, arrodonits o irregulars, ferms i de color gris clar, groguenc, amarronat o negre grisenc que mesuren de 2 a 10 mm de diàmetre. Són causades pels VPH 2, 4,7 i 75-77.
• Berrugues filiformes. Són una variant de les berrugues comunes. Són llargues, estretes i solen créixer sobre les parpelles, cara, coll o llavis.
• Berrugues palmars i plantars. Com estan en una zona d’alta pressió no solen tenir volum, sinó que creixen cap a dintre. Són semblants als calls, però tenen un puntejat negre degut a la presència de vasos sanguinis (cosa que no passa en els calls). Poden ser doloroses a la palpació o en caminar. Són causades pels VPH 1, 2 i 4.
• Berrugues planes. Són lesions sòlides, elevades, llises, planes, de color groc-amarronat, rosa o carn. Són causades pels VPH 3, 10, 26–29 i 41.
• Berrugues del carnisser. Berrugues que apareixen a les mans de persones que treballen amb carn. Poden ser més semblants a coliflors que a berrugues comunes. És causada pel VPH 7.
• Berrugues genitals externes: Són lesions que poden semblar petites protuberàncies color carn, o poden també tenir aspecte tipus «coliflor». Són causades pels VPH 6, 11, 40, 42, 43, 44, 54, 61, 72, 81, i 89. El seu maneig és diferent del de les altres berrugues.

Els VPH també causen lesions que no diem berrugues com els papil·lomes, el queratoacantoma o alguns carcinomes que són causats per variants del VPH no llistades aquí. Les berrugues s’identifiquen pel seu aspecte: algunes són molt fàcils de diferenciar i podem tractar-les amb productes de venda lliure, però unes altres poden ser més difícils de diferenciar d’altres problemes de pell i requeriran diagnòstic per part del dermatòleg.

Com es tracten les berrugues?

Les berrugues no solen causar símptomes, només molt rares vegades causen dolor i desapareixen soles en més d’un 60% de casos abans dels dos anys. Els pacients solen demanar tractament més per un tema estètic o per eliminar petites molèsties, com el frec de la berruga amb la pell, que perquè hi ha un dolor intens. Se sol començar amb el tractament menys molest, però si hi ha recurrències serà necessari passar a formes més agressives.

Els tractaments que oferim en la farmàcia solen ser un d’aquests dos:

• Tractaments basats en àcids, com el salicílic o el tricloroacètic. Són irritants que d’una banda destrueixen la queratina i per l’altre estimulen al sistema immune per a actuar localment.
• Crioteràpia. La crioteràpia es basa a congelar les cèl·lules, perquè es destrueixen durant el procés de descongelat.

Són aptes per a berrugues en mans i peus, però no es recomanen per a zones de pell sensible. Estan contraindicats en pacients diabètics, amb problemes de circulació, o en berrugues que estan en pell irritada, inflamada, o ferida. Consulta al teu farmacèutic de confiança abans d’aplicar un tractament sobre una berruga.

Quan aquests tractaments no funcionen és important anar al dermatòleg. El metge confirma el diagnòstic i pot aplicar tractaments més potents: el seu crioteràpia és d’un fred més intens que el dels productes de farmàcia, pot fer petits talls per a eliminar la berruga, o utilitzar productes més agressius.
Si desitges saber més sobre els tractaments de les berrugues, pots llegir aquest article.

Quan has de veure al metge per una berruga?

Les berrugues es reconeixen amb molta facilitat, però alguns casos han de ser valorats per un metge:

• Nens menors de 12 anys.
• Berrugues a la cara, coll i zones de pell delicada. Els tractaments dels quals disposem en oficina de farmàcia són susceptibles de deixar marques o cicatrius.
• Berrugues genitals. Aquestes berrugues són l’expressió d’una malaltia de transmissió sexual, per la qual cosa el metge ha de valorar al pacient i determinar el o els tractaments necessaris.
• Berrugues que no remeten després d’un parell de tractaments. El dermatòleg pot utilitzar tractaments més potents.
• Berrugues que dolen, sagnen, supuren o s’inflamen.
• Pacients amb tractaments de venda lliure contraindicats: diabètics, pacients amb problemes circulatoris, neuropaties perifèriques o problemes de coagulació.
• Pacients immunodeprimits.