«Analgèsia» i «anestèsia» són dos termes relacionats amb el control del dolor, però es produeixen a través de diferents mecanismes, amb diferents medicaments, i diferents objectius.
Què és l’analgèsia?
L’analgèsia és, literalment, la falta de dolor enfront d’un estímul que normalment seria dolorós. Hi ha diversos tipus de medicaments analgèsics, i sense entrar en classificacions detallades podríem parlar de dos grans grups:
- Els analgèsics no opioides. En aquest grup s’inclouen:
- El paracetamol.
- Analgèsics de la família de l’ibuprofèn (AINEs): ibuprofèn, diclofenac, naproxèn, etc.
- Coxibs: tenen un diferent perfil que els AINEs, i només s’utilitzen amb recepta mèdica.
- Els analgèsics opioides.
- Sónanalgèsics més potents i requereixen recepta mèdica per a la seva dispensació.
- Dins d’aquesta família trobem el tramadol, el fentanil i la morfina.
Aquests medicaments calmen el dolor sense fer perdre la sensibilitat en la part adolorida. Per exemple, quan apliques Cinfadol® en un dolor d’esquena sents alleujament del dolor, però no se t’adorm la zona en la qual has aplicat el gel. La idea en utilitzar un analgèsic és que desaparegui el dolor completament o en part, sense «dormir» la zona adolorida ni perdre la consciència, i puguis fer la teva vida el més normalment possible.
Què és l’anestèsia?
L’anestèsia, en canvi, és la pèrdua de sensibilitat total al dolor en una zona, amb pèrdua de consciència o sense. És a dir, «dormir» una zona corporal, sedant o no al pacient al mateix temps. No entrarem en la farmacologia de l’anestèsia perquè no és senzilla, però bàsicament hi ha tres tipus d’anestèsia:
- Anestèsia general: s’utilitza per a procediments que serien insuportablement dolorosos sense ella. La combinació de medicaments utilitzats deixa al pacient inconscient, controla el seu dolor i li paralitza els músculs, per la qual cosa s’utilitzen màquines per a ajudar a respirar mentre dura l’acció dels anestèsics.
- Anestèsia regional: es bloqueja la sensibilitat en parts del cos en les quals s’intervindrà o apareix dolor. L’anestèsia epidural és un bon exemple d’anestèsia regional.
- Anestèsia local: s’ «adorm» una zona petita del cos per a poder treballar sobre ella. L’extracció de queixals, o treballar sobre una ferida, pot fer-se amb anestèsia local.
Els anestèsics fan que perdis la sensibilitat al dolor completament, encara que pot ser que sentis una mica de pressió i contacte en la zona. Aquesta pèrdua de sensibilitat permetrà que el metge treballi còmodament durant el temps que duri l’anestèsia, ja que la resposta emocional causada pel dolor que podria dificultar el treball del metge no estarà present. Quan s’utilitza anestèsia general es talla l’estímul físic i la inconsciència evita l’estímul emocional: t’imagines quin efecte pot causar-te veure al metge ficar la mà en el teu interior, encara sense sentir dolor?
Exemples en la farmàcia
Els anestèsics que treballem en l’oficina de farmàcia són els anestèsics locals, molt utilitzats per a parar el dolor quan els analgèsics no són adequats o no són suficients. Per exemple:
- El Dentispray®és un anestèsic per a dolor dental que pot combinar-se amb els AINEs fins que el dentista curi la causa del dolor. Serveix per a combatre un dolor sobtat i de curta durada. Per exemple, si el dentista et va prescriure ibuprofèn per al mal de queixal i de sobte un líquid fred et causa dolor, un altre ibuprofèn no servirà; el «rescat» el donarà l’anestèsic.
- La crema Emla®és un anestèsic local per a la pell. Té diversos usos, entre ells, abans de l’extracció d’una berruga perquè el dermatòleg treballi sense que et dolgui. Els analgèsics no aconsegueixen parar l’estímul dolorós que causa el procediment, per la qual cosa s’anestesia la zona per a treballar bé.
- Els caramels Bucomax®Lidocaína anestesien lleugerament la gola per a no sentir dolor, sobretot en aquesta part adolorida que els AINEs per via oral no aconsegueixen calmar.
Lorena Crosa és llicenciada en Química i Farmàcia en la Universitat de la República (2000 – 2004). S’ha format com a professora tècnica de Química en l’Institut Normal d’Educació Tècnica (2004-2005). Compta amb estudis de postgrau en Ciències en la Universitat Camilo José Cela (2009) i posteriorment ha realitzat un segon grau de carrera de Farmàcia en la Universitat de Barcelona (2010 – 2013).
La seva experiència laboral s’ha centrat en el camp de la ciència, dins d’hospitals com a científica de laboratoris clínics (2005 – 2007), així com docent d’educació química en diferents universitats com el CEPRODIH i la Universitat de la República.
Després de llicenciar-se en la seva segona carrera de Farmàcia, va centrar la seva experiència en les oficines de farmàcia, a més de treballar com a consultora tècnica en empreses de la indústria farmacèutica.
En Farmàcies Ecoceutics, Lorena Crosa ha estat un membre actiu i de gran valor des de 2018 fins a l’actualitat, sent la responsable de continguts de l’empresa fent ús del seu expertise.