Amoxicil·lina

L’amoxicil·lina és un dels antibiòtics més receptats: en el sistema públic de salut ha arribat a gairebé el 50% del consum d’antibiòtics entre els medicaments amb amoxicil·lina i amb amoxicil·lina-àcid clavulànic. També és dels més demandats en el taulell per a dolor dental o mal de coll… i cada vegada és més difícil obtenir-la sense recepta. Com funciona l’amoxicil·lina? Quan pot utilitzar-se? Què va passar perquè canviés la forma en la qual s’accedeix a l’amoxicil·lina? Vegem…

Què és l’amoxicil·lina?

L’amoxicil·lina és un antibiòtic que pertany al grup dels beta-lactàmics. No és el més antic del grup: el primer beta-lactàmic que es va utilitzar va ser la penicil·lina G, un antibiòtic d’origen natural. Com la penicil·lina G es destrueix amb l’àcid estomacal solament pot injectar-se, cosa bastant incòmoda. Va ser necessari modificar la penicil·lina per a crear una nova molècula capaç d’administrar-se per via oral: neix l’amoxicil·lina.

L’amoxicil·lina té diversos avantatges, a més de resistir l’àcid estomacal:

• L’amoxicil·lina combat més espècies de bacteris que la penicil·lina, per la qual cosa se la considera un “antibiòtic d’ampli espectre”.
• L’amoxicil·lina és més estable en sang que altres antibiòtics del seu grup, la qual cosa permet prendre una dosi cada vuit hores (o fins i tot dotze) en comptes de cada sis.
• L’amoxicil·lina s’absorbeix bé, tant sigui que es prengui amb menjar o sense menjar.

Però com és una miqueta menys efectiva que la mateixa penicil·lina G enfront de certs bacteris i penetra menys en el cervell i altres llocs corporals, tots dos medicaments continuen tenint un lloc en la lluita contra les infeccions.

Com funciona l’amoxicil·lina?

L’amoxicil·lina és un antibiòtic bactericida, és a dir, l’amoxicil·lina mata als bacteris. Existeixen altres antibiòtics anomenats bacteriostàtics que no les maten, sinó que detenen el seu creixement fins que el sistema immune s’encarrega de rematar la feina. L’amoxicil·lina llavors és d’utilitat fins i tot en pacients immunodeprimits, ja que no requereix la col·laboració del sistema immune com sí que el requereixen els bacteriostàtics.
L’amoxicil·lina s’uneix a certes proteïnes que es troben en la paret cel·lular del bacteri, paret que la separa del mitjà exterior. Aquesta unió proteïna-amoxicil·lina estimula un mecanisme que acaba destruint la paret i facilitant que el contingut interior surti a l’exterior: el bacteri mor per lisis cel·lular.

Quan s’utilitza l’amoxicil·lina?

L’amoxicil·lina es pot utilitzar per a molts tipus d’infecció:

• Otitis mitjana.
• Sinusitis.
• Amigdalitis.
• Pneumònia.
• Infeccions del sistema urinari (cistitis, pielonefritis).
• Abscessos dentals.
• Infecció per Helicobacter pylori.
• Infeccions en les articulacions.
• Sèpsia (situació que es dona quan els bacteris han arribat a la sang).

Però l’amoxicil·lina no s’usa per a totes les infeccions. Si un pacient té una infecció que no sol respondre bé a l’amoxicil·lina, o si se sospita que el bacteri causant pot ser resistent a amoxicil·lina, el metge receptarà un altre antibiòtic. Existeixen guies que recullen informació sobre l’evolució d’infeccions en un mitjà social determinat i s’actualitzen regularment perquè els metges puguin optimitzar la prescripció d’antibiòtics com l’amoxicil·lina.

Puc comprar amoxicil·lina sense recepta?

És veritat que, fa no tants anys, l’amoxicil·lina es dispensava amb certa facilitat sense recepta. Però cada vegada és més difícil trobar qui la vengui (per no dir impossible) i això es deu al gran problema de resistències als antibiòtics. Expliquem bé la situació actual en aquest article però, refrescant ràpidament, com més usem l’amoxicil·lina més fàcil és que apareguin bacteris resistents a aquest antibiòtic. A més, és molt, molt difícil trobar antibiòtics nous que matin bacteris resistents als antibiòtics que ja coneixem. Així que, en comptes d’utilitzar l’amoxicil·lina “per si de cas hi ha un bacteri”, ara es reserva l’amoxicil·lina per a quan és clar que hi ha un bacteri i l’amoxicil·lina és realment beneficiosa. Aquesta necessitat la valora un metge (o dentista) en el cas dels humans, i un veterinari en el cas dels animals.

Encara que a vegades pugui semblar “obvi” que fa falta un antibiòtic, hi ha situacions que poden justificar un tractament diferent, o un antibiòtic diferent a l’amoxicil·lina; per aquest motiu els farmacèutics insistim tant a dispensar amoxicil·lina només amb recepta. En la farmàcia podem ajudar-te a valorar el teu quadre, a decidir si pots tractar-lo amb productes que no són amoxicil·lina, o podem identificar que és necessària la intervenció d’un metge i derivar-te. Per la teva salut i per la salut de tots, l’amoxicil·lina sempre amb recepta.