La malaltia d’Alzheimer és una forma de demència, és a dir, és una malaltia associada amb la pèrdua de funcions cerebrals que afecta la memòria, les habilitats cognitives i altres habilitats del cervell com el comportament. No és l’única forma de demència que pot afectar el cervell, però és una de les més canviades de nom. En aquest article t’expliquem què és la malaltia d’Alzheimer, com progressa, quins medicaments existeixen per a tractar-la i quins tractaments nous podem esperar en els pròxims anys.
Què és exactament la malaltia d’Alzheimer?
La malaltia d’Alzheimer és una forma de demència que sol aparèixer en persones majors de 60 anys. La freqüència augmenta a mesura que augmenta l’edat dels pacients… però també es veu en gent jove, perquè 1 de cada 20 casos es produeix en gent menor de 45 anys (Alzheimer d’inici precoç).
La malaltia d’Alzheimer passa per diversos estadis:
- A l’inici solament hi ha una deterioració cognitiva lleu: no trobar la paraula correcta, petits oblits, canvis en el raonament lògic… de fet, en persones joves sol confondre’s amb estrès i en els majors sol passar desapercebut com a canvis deguts al fet que la persona «s’ha fet major».
- A continuació apareix l’Alzheimer lleu. A mesura que la malaltia evoluciona els oblits són majors i més notoris. També apareixen problemes per a gestionar el dia a dia. Oblidar pagar comptes, perdre’s en sortir de casa, perdre objectes valuosos i sofrir alguns canvis de caràcter (més irritabilitat, més retraïment) són propis d’aquesta etapa. La majoria dels diagnòstics ocorren en aquest període de la malaltia.
- L’Alzheimer moderat apareix a mesura que la malaltia afecta àrees del cervell encarregades del control del llenguatge, del raonament o de la detecció de sons i olors. Gestionar el dia a dia és més complicat, ja que els oblits són notoris, arribant fins i tot a tenir problemes per a identificar a familiars i amics. També hi ha problemes per a gestionar el somni, canviant els patrons d’activitat dia/nit. Aprendre coses noves és gairebé inviable. Pot ser que apareguin al·lucinacions, paranoia, canvis en el caràcter més notoris i comportament impulsiu.
- L’Alzheimer sever és l’etapa final, en la qual una persona depèn per complet dels altres per a continuar viva. El mal al cervell arriba a zones relacionades amb les activitats vitals bàsiques. Són persones que no poden comunicar-se, que necessiten ajuda per a la higiene i moltes vegades no surten del llit perquè perden la capacitat de caminar i d’asseure’s.
Tampoc poden alimentar-se sols, perquè perden habilitats motores o l’habilitat de mastegar i d’empassar correctament. Tallar un tros de menjar, mastegar-lo i empassar-lo pot ser tasca impossible per a alguns pacients.
La malaltia d’Alzheimer eventualment pot causar la mort del pacient a causa de la facilitat amb la qual apareixen altres problemes de salut durant l’última etapa de la malaltia:
- En perdre la capacitat de controlar esfínters el pacient necessita bolquers. Això facilita l’aparició d’infeccions d’orina i de lesions en la pell.
- Com que no poden empassar correctament és fàcil que el menjar se’n vagi pel lloc equivocat i aparegui una pneumònia.
- Són pacients que mengen menys, cosa que fa que es desnodreixin i es deshidratin.
- No poden protegir-se de lesions si cauen, a causa de la pèrdua de reflexos.
- El risc d’úlceres per pressió és alt quan el pacient no baixa del llit ni es mou per la seva pròpia voluntat.
I com perden la capacitat de comunicar-se correctament és difícil saber si tenen un dolor o un problema de salut, amb el que molts diagnòstics es retarden. Es calcula que entre el diagnòstic de la malaltia d’Alzheimer i la defunció del pacient poden passar 10 anys aproximadament.
Per què apareix la malaltia d’Alzheimer?
La malaltia d’Alzheimer és una forma de demència la causa de la qual és encara desconeguda. Se sap que el cervell afectat per Alzheimer presenta diversos canvis respecte a un cervell sa:
- Apareix plaques d’una proteïna, la proteïna beta amiloide, dipositades entre les neurones. Normalment la proteïna beta amiloide és una proteïna clau per al funcionament del cervell i la formació de memòria, però en excés interromp el procés cerebral normal.
- Apareixen cabdells d’una altra proteïna, la proteïna tau. La proteïna tau és una proteïna fibril·lar («amb forma de fibra») que és fonamental per a mantenir l’estructura neuronal. Però certs canvis en la proteïna tau porten al fet que s’aglomerin en cabdells a l’interior de les neurones i, com els cabdells no es dissolen en el mitjà aquós cel·lular, precipiten i es tornen sòlids. La conseqüència d’aquests canvis és l’alteració de la forma i funcionament normals de la xarxa neuronal.
- Les connexions neuronals es «fan mal» a causa de canvis en la gestió dels neurotransmissors (molècules químiques que van d’una neurona a una altra) i a canvis en els receptors de membrana (altres molècules en la membrana de la neurona que interactua amb els neurotransmissors). Això també porta a la pèrdua de les capacitats cerebrals.
- Les connexions entre les neurones es perden, amb el que les xarxes neuronals ja no poden canviar i generar aprenentatge.
No se sap com comença tot el procés de formació de plaques i cabdells, però sí que se sap que aquests canvis apareixen abans que apareguin els símptomes de la malaltia: és l’anomenat Alzheimer preclínic. A mesura que aquests canvis avancen per les diferents zones cerebrals el cervell perd matèria i s’empetiteix, per aquest motiu es perd progressivament memòria, habilitats socials i/o capacitat de control muscular.
Pot prevenir-se la malaltia d’Alzheimer?
Avui dia no coneixem exactament com sorgeix la malaltia d’Alzheimer, per la qual cosa és difícil prevenir-la. Sabem que hi ha gens que influeixen en la seva aparició, cosa que no podem canviar. Però també sabem que hi ha coses que semblen evitar la seva aparició o almenys alentir el seu desenvolupament. Entre elles trobem:
- Disminuir el risc cardiovascular. Per un mecanisme encara no conegut, els factors de risc associats a un infart o un ictus està també associats a l’aparició de l’Alzheimer. Fer exercici regularment, deixar de fumar, menjar una dieta variada, prendre poc alcohol i controlar la diabetis són coses que ajuden a mantenir la salut cardiovascular i que també ajuden a evitar o alentir l’avanç de l’Alzheimer.
- Dormir bé. La mala qualitat del son (no poder agafar el son, despertar-se durant la nit) està associada amb l’aparició de la malaltia d’Alzheimer.
- Evitar la solitud. La falta de vida social està relacionada amb l’aparició de la malaltia d’Alzheimer.
- Tractar la depressió. La depressió sense tractar pot afavorir l’aparició de l’Alzheimer.
- Mantenir al cervell actiu. Aprendre nous idiomes, llegir nous llibres, fer nous amics… tot això sembla ajudar a retardar o evitar la malaltia.
Una vegada diagnosticada la malaltia, aquestes mesures també ajuden a evitar la seva progressió. La medicació ajuda amb els símptomes, però no eviten la progressió de la malaltia.
Com es tracta la malaltia d’Alzheimer?
Existeix medicació que permet millorar els símptomes de l’Alzheimer. Comptem amb diferents famílies:
- Inhibidors de la colinesterasa. Aquests medicaments eviten que un enzim anomenat colinesterasa esgoti la quantitat d’un neurotransmissor anomenat acetilcolina. Més acetilcolina significa millor comunicació neuronal, amb el que milloren símptomes com l’agitació i la depressió. En aquesta família entren el donepezil, la galantamina i la rivastigmina.
- Memantina. Sola en la seva categoria, la memantina actua en neurones que responen al neurotransmissor anomenat NMDA. Es pot combinar amb els inhibidors de l’acetilcolinesterasa.
- Medicació per a controlar els símptomes. Antidepressius per a controlar la depressió, antipsicòtics per a controlar els canvis de caràcter, medicació per a dormir, analgèsics per al dolor… el mèdic recepta a cada pacient el que necessita per a mantenir la seva qualitat de vida.
Lamentablement els medicaments que avui tenim no són la solució. No eviten l’avanç de la malaltia, causen bastants efectes adversos molestos (de fet, alguns pacients no els toleren) i poden interaccionar amb molts medicaments. El que sí que està disponible per a tots els pacients, prenguin o no medicaments, són les mesures no farmacològiques: activitat física, mental i social, prevenció del risc cardiovascular i una bona alimentació faran molt per la salut dels pacients amb Alzheimer.
Cap a on avança la recerca respecte al tractament de l’Alzheimer?
La recerca està explorant aquests camins:
- Controlar les plaques de proteïna beta amiloide. La teoria indica que, si es controla la formació de les plaques de proteïna beta amiloide, podria evitar-se el mal neuronal i la progressió de la malaltia.
- Controlar els cabdells de proteïna tau. Si es bloqueja la formació d’aquests cabdells, es podria protegir la funció cerebral.
- Estimular el sistema immune. Es busca estimular a la part del sistema immune que pot protegir al cervell dels processos inflamatoris que apareixen durant l’avanç de la malaltia.
- Estimular altres vies neuronals. La memantina i els inhibidors de l’acetilcolinesterasa treballen sobre dos neurotransmissors diferents, però existeixen més neurotransmissors. L’estímul de vies neuronals intervingudes per uns altres neurotransmissors podria servir per a evitar l’avanç de l’Alzheimer.
- Protegir contra l’oxidació. El gran factor de risc de la demència, l’envelliment, està associat amb mal oxidatiu acumulat. Si es prevé aquest mal, potser és possible evitar l’avanç de la demència.
Tots aquests mecanismes estan sent provats en diferents assajos clínics (escrivim aquest article a l’agost de l’any 2021). Alguns medicaments que estan sent avaluats són nous, mentre que uns altres són medicaments antics utilitzats en altres malalties i que podrien aplicar-se per a l’Alzheimer. Ara per ara, l’únic medicament aprovat d’aquest grup és l’aducanumab, però en els pròxims anys podrem esperar molts més.