Hi ha probiòtics en els aliments?
No en tots els aliments podem trobar probiòtics. Un probiòtic es defineix com un microorganisme que, quan s’administra en quantitats adequades, confereix un benefici de salut a la persona que el consumeix. I a vegades passa, a vegades no…
Què ha de contenir un aliment per a dir que porta probiòtics?
El primer que un aliment ha de contenir, per a poder dir que té probiòtics, són microorganismes. I no han de ser un o dos individus d’una soca, sinó que han d’estar «en quantitats adequades», usualment diversos milions. Els aliments que compleixen amb aquesta característica són els aliments fermentats, és a dir, aliments que han estat posats en contacte i transformats per microorganismes vius.
Quins són els aliments fermentats?
Els humans fermentem els aliments perquè els microorganismes s’alimenten i es reprodueixen en l’aliment, i en aquest procés l’aliment canvia el seu sabor, la seva textura, la seva olor, les seves propietats nutricionals, etc. Alguns exemples d’aliments fermentats són:
• El iogurt, obtingut a partir de la fermentació de la llet.
• La xucrut o sauerkraut, ferment de la col.
• La xocolata, obtinguda a partir de la fermentació del cacau.
• Alguns formatges, obtinguts a partir de la fermentació de la llet en un procés diferent del de l’obtenció de iogurt.
• El pa, que utilitza llevats vius per a donar el volum i sabor característics del pa a la massa.
Llavors els aliments fermentats porten probiòtics?
Una vegada obtingut el canvi desitjat en l’aliment de partida és possible que el fabricant decideixi tallar el procés de fermentació perquè no hi hagi més canvis, matant als microorganismes. O pot ser que el processament posterior a la fermentació afecti el microorganisme, com en el cas del pa i l’enfornat, en el qual les altes temperatures maten als llevats presents en el pa. En qualsevol cas, tindrem un aliment fermentat que ja no té cap organisme viu capaç de donar-nos un benefici de salut.
Per tant, hem arribat a una primera conclusió: perquè un aliment contingui probiòtics ha de tenir microorganismes vius, i no tots els fermentats compleixen amb aquesta condició. Podem dir amb confiança que una cosa són els aliments fermentats, i una altra cosa diferent són els probiòtics en aliments.
Els aliments fermentats aporten realment beneficis a la salut?
La segona part de la definició dels probiòtics parla de «beneficis a la salut per a la persona que els consumeix».
La gran majoria dels aliments fermentats, encara que tinguin microorganismes vius, no poden ser considerats aliments amb probiòtics per no haver demostrat el benefici extra. Sí que són bons aliments que han de ser inclosos en una dieta saludable, i és molt possible que confereixin beneficis a la persona que els consumeix, però si no s’ha demostrat aquest benefici en estudis científics, no podem parlar d’aliments amb probiòtics, només d’aliments fermentats.
Probiòtics en aliments vs productes farmacèutics
Suposem que trobem en el mercat un aliment amb ferments vius que ha passat els estudis adequats, per la qual cosa ho considerem un aliment amb probiòtics i no solament un aliment amb ferments vius. Aquest aliment amb probiòtics no contindrà els mateixos microorganismes que un preparat farmacèutic, ni complirà la mateixa funció. Tampoc serà igual de senzill de subministrar, ja que el preparat farmacèutic és fàcil de dosificar, no canvia el sabor ni afecta l’intestí com podria fer-ho un aliment com la xucrut.
Però tampoc direm que els aliments fermentats són inferiors, al contrari. Els aliments fermentats ens aportaran nutrients, sabors diferents, i alegraran la nostra dieta. Només cal saber reconèixer el lloc que té cada preparat en la nostra salut: els preparats farmacèutics amb probiòtics i els aliments fermentats tindran cadascun el seu lloc en la nostra vida i ni són iguals, ni són intercanviables.
Lorena Crosa és llicenciada en Química i Farmàcia en la Universitat de la República (2000 – 2004). S’ha format com a professora tècnica de Química en l’Institut Normal d’Educació Tècnica (2004-2005). Compta amb estudis de postgrau en Ciències en la Universitat Camilo José Cela (2009) i posteriorment ha realitzat un segon grau de carrera de Farmàcia en la Universitat de Barcelona (2010 – 2013).
La seva experiència laboral s’ha centrat en el camp de la ciència, dins d’hospitals com a científica de laboratoris clínics (2005 – 2007), així com docent d’educació química en diferents universitats com el CEPRODIH i la Universitat de la República.
Després de llicenciar-se en la seva segona carrera de Farmàcia, va centrar la seva experiència en les oficines de farmàcia, a més de treballar com a consultora tècnica en empreses de la indústria farmacèutica.
En Farmàcies Ecoceutics, Lorena Crosa ha estat un membre actiu i de gran valor des de 2018 fins a l’actualitat, sent la responsable de continguts de l’empresa fent ús del seu expertise.