El botulisme és un conjunt de símptomes i signes causat per toxines produïdes per bacteris pertanyents al gènere Clostridium. És una malaltia infreqüent que pot arribar a ser mortal sense la cura adequada. La incidència i la mortalitat d’aquesta malaltia han baixat molt des del segle passat gràcies a les millores en la salut pública, legislació alimentària i tractaments disponibles, però, així i tot, continuen declarant-se alguns casos tots els anys. Analitzarem en aquest article què és el botulisme, com es produeix, com podem evitar-lo i quins tractaments hi ha disponibles.
Què és exactament el botulisme?
El botulisme és la malaltia causada per la toxina sintetitzada pel bacteri Clostridium botulinum o, menys sovint, per Clostridium butirycum, C.sporogenes o C.baratii. Són bacteris capaços de produir espores, una forma de resistència que li permet resistir fins i tot la temperatura d’ebullició de l’aigua. Destruir les espores de Clostridium spp requereix tractaments a altes temperatures i moltes vegades, més que matar l’espora que contamina un aliment, s’opta per controlar les condicions perquè l’espora no pugui donar lloc a un bacteri viu: per exemple, controlar l’acidesa o quantitat de sal d’un aliment impedeix el desenvolupament de bacteris a partir de l’espora.
El botulisme sorgeix per l’activitat de la toxina en el cos: és una intoxicació, no una infecció. De fet, ni tan sols és estrictament necessari el contacte amb bacteris vius per a sofrir botulisme, basta el contacte amb la toxina. El botulisme pot adquirir-se a través de les següents vies:
- Ingestió de toxina botulínica. És la més freqüent. Es produeix quan un aliment s’ha contaminat amb toxina botulínica i es consumeix sense cuinar, o es consumeix cuinat a temperatures menors a 85 °C. Per sota de 85 °C la toxina manté la seva estructura i la seva capacitat de fer mal, mentre que per sobre d’aquesta temperatura es destrueix i s’inactiva. Aquesta via sol associar-se a la ingestió de conserves casolanes mal preparades.
- Ingestió de bacteris o d’espores. És més freqüent en els nens petits i bebès, ja que el sistema immune infantil és més procliu a permetre el desenvolupament d’espores i bacteris capaços de sintetitzar la toxina botulínica que el sistema immune d’un adult. Es relaciona amb el contacte amb terra contaminada amb el bacteri i amb el consum de mel a edat molt primerenca.
- Inhalació de bacteris o espores. És una via molt poc freqüent. És la que via que es podria utilitzar, teòricament, en un atac de bioterrorisme (per sort encara no s’ha emportat a la pràctica).
- Ingrés a través de ferides de bacteris o espores. És la via de contagi que es pot veure en usuaris de drogues intravenoses. La intoxicació apareix quan els productes que utilitzen estan contaminats amb espores de Clostridium spp que, una vegada entren en el torrent sanguini, generen bacteris capaços de sintetitzar toxina botulínica.
- Iatrogènic. És el botulisme que apareix quan la toxina botulínica d’ús medicinal o estètic s’aplica malament a un pacient. En aquest cas no hi ha cap interacció amb bacteris, només amb la toxina purificada.
Per a entendre el botulisme iatrogènic hem d’entendre abans el mecanisme d’acció de la toxina botulínica, com s’ha pogut aprofitar i quines cures cal tenir en el seu ús.
Com actua la toxina botulínica en l’organisme?
La toxina botulínica, ja sigui ingerida, inhalada o sintetitzada a l’interior de l’organisme, circula en la sang fins a arribar a les terminacions de les neurones involucrades en processos de contracció muscular. La toxina és capaç d’entrar en la neurona, però només en les neurones perifèriques; no actua en el sistema nerviós central.
Una vegada dins de la neurona, la toxina botulínica impedeix l’alliberament d’acetilcolina, que és la substància responsable d’iniciar el procés bioquímic que contreu els músculs. Sense acetilcolina els músculs no poden contreure’s, no poden fer força ni generar moviments de cap mena. Apareix llavors una paràlisi flàccida que causa problemes per a enfocar la vista, dificultat per a empassar, dificultat per a parlar, retenció urinària o fins i tot dificultat per a respirar que pot arribar a ser mortal.
Curiosament, és aquesta paràlisi la que ens interessa aprofitar en els tractaments antiedat a base de Botox®. El Botox® no és més que la toxina botulínica tipus A purificada i preparada per a injectar controladament en unes certes zones del rostre, de manera d’induir una relaxació i paràlisi dels músculs facials que es tradueix com un allisamient de les arrugues. També s’aprofita aquesta relaxació tan potent per a tractar problemes musculars importants, com la rigidesa muscular que es produeix després d’una embòlia o en pacients amb paràlisi cerebral. Ara bé, tots aquests tractaments han de ser aplicats per personal sanitari qualificat, ja que només es vol induir relaxació en uns certs músculs; un error en l’aplicació pot permetre la disseminació de la toxina i l’aparició d’un quadre de botulisme iatrogènic.
Com es tracta el botulisme?
El tractament de la intoxicació per toxina botulínica té dos grans pilars:
- Utilització de l’antitoxina botulínica. Aquesta antitoxina és un anticòs d’origen equí que bloqueja l’acció de la toxina en les neurones. No pot alleujar el mal ja fet, però sí que pot prevenir que la toxina infligeixi més mal. Només està disponible en hospitals; no pot administrar-se des d’un centre de salut primària.
- Acompanyament del pacient. Depenent de la severitat del cas es necessitaran diferents mesures. Podem incloure aquí la sonda nasogàstrica per a alimentar-se si hi ha disfàgia, ventilador mecànic si el pacient no pot respirar correctament, o rehabilitació per a recuperar les funcions afectades pel botulisme.
Els antibiòtics solament són d’utilitat quan la toxina botulínica es produeix durant una infecció activa, com poden ser els casos de ferides contaminades amb Clostridium spp. Si el botulisme es produeix per exposició a la toxina, els antibiòtics no són efectius i el tractament es basa en antitoxina i suport.
Com es pot prevenir el botulisme?
Algunes mesures que ens poden servir per a prevenir el botulisme són:
- Extremar les cures en la preparació de conserves casolanes. Assegurar la cocció dels aliments i l’esterilització dels envasos són dos passos essencials per a evitar el botulisme.
- No utilitzar aliments enllaunats que estiguin inflats. El volum d’una llauna canvia per la presència de gas, gas que prové de bacteris vivint dins i que poden haver sintetitzat toxina botulínica.
- Evitar la mel crua en els menors d’un any. La mel envasada pot presentar espores que, en l’intestí encara immadur dels nens petits, regeneren els bacteris que poden causar botulisme. És millor esperar a l’any perquè els nens mengi la mel crua: mentrestant poden menjar coses amb mel que hagin estat ben cuinades, com les galetes o les papilles que es comercialitzen amb mel inclosa.
- Extremar les precaucions a l’hora de triar qui ens farà un tractament estètic basat en toxina botulínica. Només els metges titulats (llicenciats o graduats en Medicina) estan autoritzats per a injectar toxina botulínica, i han de fer-ho en un centre mèdic autoritzat per a treballar amb aquest medicament. El tractament amb Botox® no és un tractament que pugui aplicar una estatitzen ni un esteticista en un centre d’estètica, ni tan sols els professionals d’altres professions sanitàries que poden “punxar” (odontologia, infermeria, etc.) estan habilitats per a aplicar botox. Per què? Perquè la toxina botulínica mal posada pot causar seriosos problemes, i no sols cal saber aplicar-la bé, sinó també cal saber reconèixer els accidents i tenir els mitjans i coneixements per a tractar-los a temps.
No disposem de vacuna contra el botulisme encara, i tampoc es genera immunitat a llarg termini per haver passat la intoxicació. Per aquests motius, la lluita contra el botulisme continua basant-se en la prevenció: aquestes senzilles regles poden evitar una intoxicació i una estada a l’hospital.
Lorena Crosa és llicenciada en Química i Farmàcia en la Universitat de la República (2000 – 2004). S’ha format com a professora tècnica de Química en l’Institut Normal d’Educació Tècnica (2004-2005). Compta amb estudis de postgrau en Ciències en la Universitat Camilo José Cela (2009) i posteriorment ha realitzat un segon grau de carrera de Farmàcia en la Universitat de Barcelona (2010 – 2013).
La seva experiència laboral s’ha centrat en el camp de la ciència, dins d’hospitals com a científica de laboratoris clínics (2005 – 2007), així com docent d’educació química en diferents universitats com el CEPRODIH i la Universitat de la República.
Després de llicenciar-se en la seva segona carrera de Farmàcia, va centrar la seva experiència en les oficines de farmàcia, a més de treballar com a consultora tècnica en empreses de la indústria farmacèutica.
En Farmàcies Ecoceutics, Lorena Crosa ha estat un membre actiu i de gran valor des de 2018 fins a l’actualitat, sent la responsable de continguts de l’empresa fent ús del seu expertise.