Com es tracta el colesterol infantil?

El colesterol alt en la població infantil és una situació que requereix atenció doncs, sense els tractaments adequats, el risc que el nen tingui problemes cardiovasculars al llarg de la seva vida és major. En aquest article et parlarem de la hipercolesterolèmia infantil: com i quan es diagnostica? Què es pot fer per a tractar-la? Quins medicaments existeixen?

Què és la hipercolesterolèmia?

Es diu que tenim hipercolesterolèmia quan els nivells de colesterol en sang superen aquells que es consideren adequats. Es mesuren el colesterol total, el colesterol HDL («el colesterol bo») i el colesterol LDL («el colesterol dolent»), encara que també es poden mirar els triglicèrids per a tenir una visió més clara del metabolisme dels greixos i així diagnosticar una dislipèmia. És important controlar aquests valors perquè s’ha vist que, quan el colesterol puja per sobre de cert nivell, augmenta el risc de tenir malalties cardiovasculars.

Què es considera un valor de colesterol elevat per als nens?

En els nens els valors que es consideren elevats en els nens són:

• Per sobre de 200 mg/dl per al colesterol total.
• Per sobre de 130 mg/dl. per al colesterol LDL.
• Per als triglicèrids s’estableix un límit superior de 100 mg/dl per a nens menors de 9 anys i de 130 mg/dl per a nens a partir de 10 anys.

La hipercolesterolèmia pot ser causada per molts factors: genètica que determina tenir un colesterol més alt del normal, ús de medicaments que altera el metabolisme dels lípids, obesitat, diabetis, processos autoimmunes… molts casos es resoldran atacant la causa darrere de la hipercolesterolèmia (deixar el medicament, perdre pes, etc.) però altres vegades caldrà instaurar un tractament específic.

Quan es valora si un nen té hipercolesterolèmia?

Hi ha alguns moments clau en els quals el pediatre busca si el nen té hipercolesterolèmia:

• Nens i nenes entre els 9-11 anys i entre els 17-21 anys. A aquestes edats el colesterol en sang correlaciona bé amb el colesterol que tindran d’adults, per la qual cosa hi ha guies clíniques que recomanen analitzar el colesterol a tots els nens d’aquestes edats.
• Nens i nenes majors a 2 anys amb factors de risc. Entre ells trobem el sobrepès, el tabaquisme, la diabetis, la hipertensió, el consum alt de greixos, vida sedentària, presència de xantomes (dipòsits inflats grocs en la pell), familiars amb historial de problemes cardiovasculars que apareixen abans dels 55 anys, o antecedents familiars d’hipercolesterolèmia.
  Si els nivells de colesterol estan per sobre dels ideals, el metge indicarà mesures higièniques dietètiques i, en alguns casos, fàrmacs.

Què podem fer si un nen té colesterol alt?

Les primeres mesures a prendre tenen a veure amb l’estil de vida del nen:

• Dieta d’acord amb la seva situació. En línies generals es pot parlar d’una dieta mediterrània, evitant brioixeria i ultraprocessats. Evitar completament els greixos és perjudicial, ja que pot ser que faltin nutrients liposolubles com a vitamina i àcids grassos. Un nutricionista serà de gran ajuda, perquè pot optimitzar el procés de canvi d’hàbits considerant el punt de partida del nen i de la família.
• Afavorir l’exercici físic, evitant el sedentarisme. És important incorporar l’exercici en la vida diària per a portar una vida activa, no solament concentrar l’exercici un dissabte o diumenge. Considerar caminar en la mesura que sigui possible, fer servir les escales en comptes de l’ascensor, anar amb bicicleta al col·legi si es pot, i tractar de fer almenys una hora d’exercici diària, limitant l’oci a través del mòbil i de l’ordinador.
• Eliminar factors de risc com el tabaquisme, si estigués present.
• Educar en salut, adaptant el missatge a l’edat del nen.

Aquests canvis són fonamentals, ja que són la primera línia de tractament. Si això falla es pot considerar l’ús de medicaments.

Quins medicaments s’usen per a la dislipèmia i la hipercolesterolèmia infantil?

La llista de medicaments autoritzats per als nens inclou:

• Estatines: són la primera línia de tractament. Eviten que el nostre cos sintetitzi colesterol, mantenint baixa la quantitat en sang. Solen iniciar-se progressivament per a evitar efectes adversos.
• Ezetimiba: es fa servir per a complementar les estatines o en monoteràpia quan no es toleren les estatines. Impedeix l’absorció del colesterol intestinal i dificulta el seu transport a l’organisme, per la qual cosa complementa bé a les estatines.
• Fibrats: el gemfibrozil i el fenofibrat són reguladors del metabolisme lipídic que s’utilitzen només quan hi ha triglicèrids majors a 500 mg/dl, no són d’ús generalitzat.
• Evolocumab: és un medicament nou, autoritzat per a nens majors a 12 anys amb un tipus molt particular d’hipercolesterolèmia (hipercolesterolèmia familiar homozigòtica). Impedeix l’acció d’una proteïna molt específica, la PCSK9, permetent que baixi el nivell de colesterol LDL. Es pot afegir si els altres medicaments no aconsegueixen el benefici desitjat, però no és primera línia de tractament.
• Resines: s’han deixat una mica de costat per la seva eficàcia limitada, encara que la colestiramina pot ser d’utilitat en alguns casos.
• Els productes naturals, com el llevat vermell d’arròs o la niacina, tenen evidència molt més limitada per al seu ús en nens que per al seu ús en adults. No solen entrar en les guies de tractament infantil.

Finalment, és important recordar que la medicació sempre s’ha d’utilitzar implementant els canvis recomanats en l’estil de vida; medicació, dieta i exercici donaran el millor resultat de salut possible per al nen.

Aquesta informació que t’hem donat és de caràcter general. Serà el pediatre el que ajusti el tractament d’acord amb les necessitats del nen, tant farmacològic com no farmacològic. I no té per què ser el mateix tractament per a cada nen, ja que depèn fortament de la història clínica personal, la història familiar, i el seu estil de vida. Si tens dubtes compta amb el teu farmacèutic, amb el pediatre, i amb el nutricionista del nen; entre tots et donarem suport perquè comprenguis la raó dels canvis a realitzar i puguis implementar-los tan bé com sigui possible.