El sistema immunitari, immunològic o immune és el conjunt d’òrgans, cèl·lules i processos que s’encarreguen de protegir el nostre organisme d’atacs exteriors, mantenint un equilibri que ens permet continuar funcionant correctament. Hem parlat llargament del funcionament del sistema immune i com mantenir-lo fort en altres articles. En aquest article ens centrarem en la relació que té el sistema immune amb els productes d’origen vegetal: quines plantes medicinals serveixen per a estimular al sistema immune? Quina evidència hi ha realment darrere de cada ús? hi ha persones que no poden utilitzar aquestes plantes medicinals? Vegem….
Com interactuen les plantes amb el sistema immune?
El regne vegetal és una excel·lent font de productes farmacològicament actius. Ja sigui pels anys d’ús tradicional continuat o per la recerca recent que ha destacat l’activitat d’un extracte, avui comptem amb diversos productes d’origen natural que poden reforçar el sistema immunitari. Els seus mecanismes d’acció són variats:
- Augmenten el nombre de cèl·lules de defensa que produeix el cos. El canvi és tal que poden veure’s recomptes més elevats de limfòcits, neutròfils o macròfags en les analítiques de sang.
- Estimulen l’activitat cel·lular (mateixes cèl·lules, però més actives).
- Regulen l’activitat del sistema immune augmentant o disminuint la secreció de molècules reguladores com les citocines o els interferons. Aquests canvis en la “comunicació” de les cèl·lules genera canvis en l’activitat, augmentant o disminuint inflamació, activitat sobre cèl·lules danyades, etc.
No hi ha una única manera d’interactuar amb el sistema immune, d’aquí la importància de la recerca moderna per a optimitzar l’ús de les plantes medicinals.
Quines plantes beneficien al sistema immune?
Algunes espècies vegetals conegudes per la seva interacció amb el sistema immune són:
- Equinàcia (Echinacea purpurea). Un dels inmunoestimulantes d’origen natural més populars. Augmenta el nombre de leucòcits i activa a les cèl·lules de la immunitat innata (neutròfils, macròfags, cèl·lules NK…). També estimula cèl·lules formadores de teixit connectiu i té una certa activitat antiinflamatòria. Ha demostrat escurçar la durada de refredats, grip i irritació de les vies respiratòries.
- Pelargoni (Pelargonium sidoides). L’extracte d’arrel de pelargoni és capaç d’activar macròfags. També augmenta la secreció de molècules anomenades interferons, fonamentals en la coordinació de la resposta cel·lular immune. Sumant la seva activitat antiviral, particularment útil contra virus respiratoris, no és de sorprendre que s’utilitzi per a facilitar la recuperació dels pacients que sofreixen refredats.
- Vesc (Viscum album). El vesc té activitat citotòxica (estimula la mort d’uns certs tipus de cèl·lules) i inmunomoduladora, amb el que és de gran interès en la recerca oncològica.
- Xampinyó ostra (Pleurotus ostreatus). És un fong comestible. Té efectes inmunoestimulantes (després del seu ús augmenta el número d’uns certs limfòcits T i de cèl·lules NK) i també actua com a prebiòtic (és “aliment” per a la flora intestinal). La recerca al voltant d’aquest xampinyó ha tocat temes tan variats com la teràpia oncològica o la recuperació després de l’esport intens.
- Reishi (Ganoderma lucidum). Un fong ric en molècules orgàniques, s’utilitza per a augmentar les defenses (afavoreix la proliferació i activitat de limfòcits B i T). També promet en la recerca oncològica, ja que la modulació del sistema immune podria afavorir la resolució de tumors.
- Ginseng (Panax ginseng). Encara que és més conegut com a energitzant, també s’ha vist que té una certa activitat sobre el sistema immune. El seu ús continuat augmenta el nombre de cèl·lules NK, de limfòcits T, i intensifica els processos de fagocitosis i de la producció de citocines, estimulant al sistema immune per a protegir-nos millor de les infeccions en general.
- Eleuterococo (Eleutherococcus senticosus). L’arrel de eleuterococo o ginseng siberià és molt coneguda com a energitzant. S’utilitza tradicionalment per a combatre la fatiga, però, a més, diversos estudis han evidenciat la seva influència sobre el sistema immune. Els extractes de eleuterococo han demostrat modular in vitro l’activitat de limfòcits i d’unes certes citocines, però no hi ha encara evidència de beneficis tan clars com altres plantes medicinals més ben conegudes.
Hem llistat algunes de les plantes més comercialitzades en el nostre mitjà, però hi ha més. La recerca dels extractes vegetals i la seva activitat sobre el sistema immune continua, amb el que és d’esperar que els pròxims anys ens portin més i millors productes per a millorar les nostres defenses. Mentrestant, si vols reforçar el teu sistema immune pots parlar amb el teu farmacèutic de confiança, que sabrà recomanar-te productes útils per al teu cas.
Qui pot utilitzar plantes medicinals per a reforçar el sistema immune?
Les plantes i els extractes que estan autoritzats per a vendre’s al públic es consideren assegurances per les autoritats sanitàries. Les plantes medicinals compten amb monografies d’autoritats com l’Organització Mundial de la Salut o l’Agència Europea del Medicament en les quals es reuneixen els usos coneguts, les dosis considerades segures i útils, i els efectes adversos o contraindicacions que puguin presentar. Quan una planta pot ser perillosa, com en el cas de la didalera (Digitalis purpurea), es prohibeix la seva venda directa al públic.
Però per què esmentem efectes adversos o contraindicacions si una planta és considerada segura? Perquè, encara que una preparació (càpsules, gotes o infusions) sigui d’origen natural, no significa que no pugui produir efectes adversos. Cada planta és diferent, però per esmentar alguns exemples:
- No es recomana utilitzar una planta medicinal si la persona és al·lèrgica a altres plantes de la mateixa família.
En alguns casos de malalties autoimmunes l’augment de l’activitat del sistema immunitari pot ser perjudicial, en comptes de beneficiós. - En dones embarassades només s’accepta l’ús de plantes amb un historial d’ús molt conegut.
- L’edat influeix. Per exemple, segons les monografies de l’Agència Europea del Medicament, és preferible utilitzar el pelargoni abans que l’equinàcia en nens menors de 12 anys, ja que disposem de més informació del pelargoni que de l’equinàcia en aquest grup d’edat.
- L’activitat en els altres sistemes de l’organisme també influeix. Per exemple, el reishi pot produir una descompensació de la glucosa en sang, amb el que els diabètics han de vigilar estretament la seva medicació i la seva glucèmia quan comencen un tractament amb reishi.
Pots comptar amb la teva farmàcia de confiança a l’hora de seleccionar un producte d’utilitat per a les teves defenses. Allí sabran indicar-te quina planta s’ajusta millor a les teves necessitats, quines precaucions has de prendre i, si fa falta, sabran quan cal derivar-te al metge perquè et diagnostiqui o per a evitar problemes amb els teus tractaments usuals.
Lorena Crosa és llicenciada en Química i Farmàcia en la Universitat de la República (2000 – 2004). S’ha format com a professora tècnica de Química en l’Institut Normal d’Educació Tècnica (2004-2005). Compta amb estudis de postgrau en Ciències en la Universitat Camilo José Cela (2009) i posteriorment ha realitzat un segon grau de carrera de Farmàcia en la Universitat de Barcelona (2010 – 2013).
La seva experiència laboral s’ha centrat en el camp de la ciència, dins d’hospitals com a científica de laboratoris clínics (2005 – 2007), així com docent d’educació química en diferents universitats com el CEPRODIH i la Universitat de la República.
Després de llicenciar-se en la seva segona carrera de Farmàcia, va centrar la seva experiència en les oficines de farmàcia, a més de treballar com a consultora tècnica en empreses de la indústria farmacèutica.
En Farmàcies Ecoceutics, Lorena Crosa ha estat un membre actiu i de gran valor des de 2018 fins a l’actualitat, sent la responsable de continguts de l’empresa fent ús del seu expertise.