Què és l’efecte placebo?

El placebo, segons el diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola, és una «substància que, mancant per si mateixa d’acció terapèutica, produeix algun efecte favorable en el malalt, si aquest la rep convençut que aquesta substància posseeix realment tal acció.» És a dir, és possible que una substància no medicamentosa i sense cap activitat real en el nostre organisme sigui percebuda com a posseïdora de propietats curatives; a aquest efecte se’n diu efecte placebo.

Per què succeeix l’efecte placebo?

Per començar, una de les raons de l’efecte placebo és que les substàncies innòcues es poden utilitzar en processos fisiològics que s’alleugen per si sols, generant la idea de «causa de curació». Per exemple, la diarrea per alguna cosa que t’ha posat malament sol desaparèixer sola en pocs dies, amb el menjar i beguda adequats. Si a més prenguessis un te d’herbes (per dir alguna cosa) cada vegada que tinguessis una diarrea d’aquest estil, pensaries que el te és curatiu, quan la realitat és que la diarrea es va curar amb dieta i paciència i que el te va servir solament per a hidratar-te perquè conté aigua. El teu te d’herbes seria, amb el pas dels anys, l’»oli en un llum» que s’utilitza en la teva família cada vegada que hi ha un malestar digestiu, encara que només fos un preparat sense cap activitat farmacològica.

Explicar l’efecte placebo en el cas de substàncies innòcues que s’utilitzen en processos que requereixen tractament per a la seva curació és una mica més complex. Les raons encara no són clares, però alguns factors que se sap que influeixen són:

• La confiança en el metge que recepta el placebo.
• La il·lusió que es crea en el pacient en rebre la recepta, o en administrar-se-li el placebo. Se sap que si un metge, farmacèutic o infermer diu alguna cosa així com «prengui-ho amb confiança que li anirà bé» no és el mateix que «li donem això que pot ser que li funcioni, ja em dirà».
• El suposat coneixement del mecanisme d’acció del que s’està prenent el pacient. Si t’expliquen i et convencen que aquest comprimit que t’has pres té un principi actiu que inhibeix l’activitat d’enzim COIX-2, evitant la síntesi de prostaglandines que participen en el procés inflamatori i impedint que s’activin les vies del dolor, segur que el dolor se’n va, hi hagi o no hi hagi principi actiu en aquest comprimit.
• Sentir-te cuidat. Estar en una clínica amb doctors que t’escolten, infermeres que t’atenen i amb maquinària sofisticada a la teva disposició, impacta positivament en la teva manera de percebre el teu malestar.

Se sap que l’efecte placebo, encara que no està perfectament descrit, involucra reaccions neuronals complexes en les quals augmenten neurotransmissors relacionats amb el benestar, com la dopamina i les endorfines, així com major activitat cerebral en zones lligades a l’humor, a les reaccions emocionals, i a l’autoconsciència.

Quant fa que es coneix l’efecte placebo?

L’efecte placebo va estar darrere de la utilització sistemàtica al llarg de la història de medicaments que avui sabem que no servien per a res, com la triaca o els elixirs miraculosos. En una època en què la medicina i la farmàcia estaven a les beceroles, almenys l’efecte placebo donava una mica de millora en problemes de salut que no podien ser arreglats per falta de mitjans adequats. I els metges ho han sabut durant segles: Ambroise Paré, metge francès que va viure en el segle XVI, ja deia que els metges havien de «curar ocasionalment, alleujar sovint, consolar sempre».

El primer registre de la demostració de l’efecte placebo com a tal va haver d’esperar fins a l’any 1800. En aquests anys s’havia posat de moda un tractament que consistia a passar una vara composta per un aliatge metàl·lic secret per sobre d’una zona adolorida perquè el dolor es curés. John Haygarth, un metge anglès, va demostrar que era igual passar la vara d’aquest aliatge, una vara metàl·lica, o una vara de fusta pintada per a semblar metall; les tres vares tenien un percentatge d’èxit similar. Així, amb un sol experiment va desbancar un tractament que no era tal i va demostrar que la ment té poders curatius si està convençuda que el tractament funciona. Els seus resultats van ser publicats en un llibre anomenat «Of the imagination as a cause and as a cure of disorders of the body» (De la imaginació com a causa i cura dels desordres del cos). Però no va ser fins a l’any 1920 que es va parlar per primera vegada de l’efecte placebo com a tal en una publicació científica, i recentment l’any 1931 es va realitzar el primer assaig clínic utilitzant un grup de control amb placebo com a control dels resultats obtinguts pel medicament assajat.

Per a què serveix l’efecte placebo avui dia?

Avui dia els placebos s’utilitzen en alguns assajos clínics: simplificant molt, podem dir que s’estableix un grup de control de pacients que reben placebo i es comparen els seus resultats contra els d’un grup experimental que reben el medicament investigat. La comparació de resultats permetrà saber si el medicament nou pot resultar útil, ja que com a mínim se li exigirà que tingui millors resultats que els resultats obtinguts per l’efecte placebo. Existeixen alguns tipus d’assajos clínics en els quals el placebo no resultaria ètic, com els assajos en pacients amb càncer: negar un medicament a un pacient oncològic significaria la seva mort o empitjorament, per la qual cosa els nous medicaments oncològics es comparen amb els antics. Així es pot saber si són millors, pitjors, o iguals que els tractaments ja existents, però no hi haurà comparació contra placebo.

Finalment, alguns metges encara usen vitamines o pastilles de sucre com a placebos per als seus pacients. S’ha vist que funcionen bé en problemes relacionats amb el dolor, l’estrès, l’ansietat i efectes adversos de la teràpia oncològica com la fatiga i la nàusea. I moltes vegades funciona encara quan s’avisa al pacient que s’està prenent un placebo! El cervell i el nostre cos són veritablement meravellosos.

És ètic utilitzar placebos?

Hi ha una discussió interessant al voltant d’aquesta pregunta. Enquestes realitzades al voltant del món demostren que els metges recepten placebos quan un pacient «necessita calmar-se», o quan el pacient demana medicació de manera injustificada. Hi ha qui diu que el metge o el farmacèutic involucrat estan enganyant al pacient, però contra aquest argument està el «si funciona, és tractament efectiu i ningú ha estat enganyat». També hi ha qui ho defensa dient «imagina treure el dolor amb aigua, sense afegir els efectes adversos dels analgèsics». Sembla increíble, oi? En qualsevol cas, s’han d’utilitzar quan s’està segur que és la millor intervenció per a un pacient i que no hi ha necessitat de medicació «de debò».

El que sí que és clar és que encara ens falta molt per saber sobre el nostre cervell i la seva interacció amb el cos, i els placebos són la millor prova d’això.