La proposta de valor a la farmàcia

Segur que tots hem escoltat parlar de proposta de valor, i en major o menor mesura, tenim clar la funció d’aquesta. Per a mi, una definició curta i molt simple és “on pots maximitzar el valor dels teus actes, centrant-te en el que vol el receptor d’aquests”. Lògicament, a aquesta “definició” li falten molts matisos, podem afegir-li coses, però no sobra res.

Llavors, si això de la proposta de valor va de “aportar valor als teus actes”, de quina manera es pot maximitzar el valor dels teus actes? Com podem aportar valor a aquests? Al meu entendre, centrant-se en allò que et fa diferent, centrant-te en allò que fas millor. Els farmacèutics exerceixen en la primera línia de l’atenció sanitària i estan obligats a cursar un grau de cinc anys, en tractar-se d’una carrera que habilita per a l’exercici d’una professió sanitària, amb la qual cosa, Què els fa diferents, on els seus actes tenen més valor?, al meu entendre, fent de farmacèutics. Pot semblar una deducció simple, però segur que molts coneixem a farmacèutics que no poden dedicar-se al que els apassiona, que és ajudar a les persones. Han d’estar comprant productes, verificant factures, negociant acords.… realment aporten valor en totes aquestes accions?. Soc conscient que totes aquestes accions tenen que ser realitzades, perquè les farmàcies no funcionen soles, algú ha de comprar, negociar, subministrar….però, i si utilitzem la tecnologia?.

Hi ha un aspecte substancial del que significa “valor” que no hem esmentat:

Qui decideix el que és “valor”?

Parem un segon. En el teu treball, el que decideix si el que tu fas és valuós és el teu “cap”, en un equip de futbol, és el teu entrenador, en un metge, els pacients que acudeixen a ell.…. i en una farmàcia?, els clients, les persones, els pacients. Per això, va bé de tant en tant preguntar-se; Els clients han canviat?. Han deixat de venir?. Consumeixen d’una altra forma?. Hi ha noves maneres de fer?. Hi ha nous competidors?.

Cadascun tindrà la seva opinió, encara que és important tenir una mirada objectiva i no veure el que ens interessa. M’agrada molt la reflexió del professor Ariño, que més o menys afirma “Solem tenir una percepció subjectiva de la realitat sistemàticament esbiaixada i gairebé sempre a favor nostre, veiem les coses com ens agradaria que anessin i no com realment són i quan alguna cosa ens va malament, sovint atribuïm als altres les nostres errors. Davant d’un examen, solem afirmar “he aprovat” i si no em va tan bé “m’han suspès”, si uns altres mantenen la seva postura, és que són tossuts, encara que si la mantinc jo, és que tinc conviccions”.

La societat evoluciona de manera contínua, però l’arribada de la digitalització (sobre el que jo entenc per digitalització parlare un altre dia), el ecommerce, i l’aparició del COVID19 ha accelerat la velocitat dels canvis. Canvis que haguessin requerit de 5 anys, s’han dut a terme en 1 any, amb la qual cosa, Com puc pretendre continuar fent el que feia i de la mateixa manera que ho feia, quan el meu entorn, la societat, els meus pacients, han canviat? Penso que tot comerç, empresa, professional..etc., que no camini al costat dels seus clients, que no s’adapti a ells, té les de perdre. Tal vegada a curt termini no, però a llarg termini no es pot anar contra el que volen els clients. I com podrà ser la “proposta de valor” si ja no camines al costat dels teus clients?.

És complex predir exactament quin ha de ser la proposta de valor del farmacèutic en el futur, encara que del que estic segur és que ha de tenir un paper més rellevant en el sistema nacional de salut, centrat en el seu extens coneixement tècnic i científic. Per a aconseguir-ho, estic convençut que puntejant factures i fent comandes, està més pròxim de ser irrellevant, tant per al sistema nacional de salut com per a la societat.

Valero Pallàs
Director General de Farmacias Ecoceutics