El tractament de problemes de salut amb plantes medicinals és una de les formes més antigues de tractament. La farmàcia de l’antiguitat utilitzava compostos vegetals, purs o amb una certa transformació, i depenia sobretot de les plantes de l’entorn.
Cada apotecari, cada preparador de medicaments de l’antiguitat, coneixia les plantes medicinals del seu entorn. Moltes vegades van encertar amb les seves propietats medicinals, altres vegades les hi van atribuir erròniament, però l’important era que sabien què oferia la Naturalesa, i què es podia aprofitar. Però quan es volia compartir informació començaven els problemes: qui «batejava» a una planta, i quins criteris seguia? Com podem parlar tots el mateix idioma per a identificar plantes i animals, i curar sense errors a les persones?
La disciplina que classifica als éssers vius, la taxonomia, té arrels en l’antiga Grècia. Aristòtil va inventar un sistema basat en les capacitats dels éssers vius: va separar plantes d’animals, i després va classificar en funció de propietats tals com en quin mitjà viuen?, poden volar? Va ser una classificació binomial que va sobreviure bastant bé al llarg dels segles afegint-se preguntes, però a mesura que es descobrien més espècies el sistema anava mostrant les seves fallades.
La situació va arribar a tal caos que una mateixa planta podia rebre diversos noms, depenent en què s’havia fixat l’un o l’altre botanista en nomenar-la. La confusió va durar fins a l’any 1735, en el qual Carl von Linné, o Linneo, va publicar una proposta de classificació dels éssers vius que, de certa manera, continua vigent fins avui.
Carlos Linneo va néixer a Suècia l’any 1707. Des de petit va mostrar afició per les plantes, cosa que el seu pari va estimular ensenyant-li’l nom de les plantes que tenien al jardí familiar i donant-li un tros de jardí per a conrear.
Va estudiar medicina en Lund i en Upsala, i els seus primers treballs acadèmics van girar al voltant de la botànica. Va realitzar inventaris de jardins i hivernacles, va treballar en jardins botànics, i va estudiar els sistemes de classificació realitzats pels botanistas anteriors.
Tot això va ser l’avantsala del Sistema naturae, una obra en la qual proposa un sistema de classificació dels éssers que troba en la Naturalesa. Carlos Linneo, va publicar una primera edició l’any 1735, i l’última edició supervisada per ell es va publicar entre 1766-1768.
En la seva obra Linneo va proposar la classificació en tres regnes (animal, mineral i vegetal) i després va subdividir cadascun d’aquests regnes en subcategories o “tàxons” anomenades ordre, classe, gènere i espècie, a partir de característiques que podia observar en els éssers vius. Els últims dos tàxons, gènere i espècie, són els que s’utilitzen per a identificar als éssers vius.
Aquesta classificació va ser tan útil que es manté fins al dia d’avui: s’han creat noves classes, s’han afegit nous tàxons, i fins i tot s’han canviat algunes classificacions a mesura que es coneix millor a l’ésser viu que s’estudia, però la nomenclatura per a «batejar» les espècies creades per Linneo encara s’utilitza. Per exemple l’hipèric, anomenat també «Herba de Sant Joan», o «St. John’s Wort» en països de parla anglesa, rep el nom de Hypercum perforatum L., basat en el seu gènere i espècie respectivament. La L indica «Linneo»: Linneo la va classificar i li va donar el nom, i així coneixem avui internacionalment a la planta.
L’any 1753 publica el Species plantarum, llibre en el qual classifica més de 7300 espècies vegetals utilitzant el seu sistema. Molts alumnes seus van viatjar al voltant del món i li van enviar noves plantes perquè classifiqués, donant a conèixer el seu nou sistema amb els viatges. A Linneo se’l coneix com “el pare de la botànica moderna” per aquests treballs: la seva simplicitat, classificant plantes en funció d’aspectes senzills de mirar en una flor, va suposar un canvi important per a la botànica dels anys següents.
La taxonomia va anar ajustant-se en els següents segles, però el següent gran canvi es va produir al voltant de l’any 1940, quan es va proposar agrupar els éssers vius en funció d’ancestres comuns que tenen les diferents espècies.
La tecnologia que permet estudiar en ADN va facilitar aquesta nova forma de classificar els éssers vius, ja que es poden buscar elements comuns en el codi genètic. Però el sistema de Linneo no ha estat desbancat completament, sinó que coexisteix amb el nou, demostrant el geni del pare de la botànica.
https://en.wikipedia.org/wiki/Carl_Linnaeus
https://hipertextual.com/2018/09/carlos-linneo-responsable-catalogar-homo-sapiens-resto-especies
Ens complau anunciar que la Farmàcia Òptica Ecoceutics Rocío Marco ja opera sota el concepte…
#NovaFarmàciaTransformada La #FarmàciaEcoceutics Arranz Sallés, situada prop de la icònica platja de la Mar Bella…
Aquesta és una pregunta que ens solen fer en el taulell de la farmàcia, usualment…
La gelea reial és un complement alimentari provinent del regne animal. Originalment, és un aliment…
Estem molt contents de compartir que hem inaugurat la #PrimeraFarmacia fora de Catalunya amb el…
L'ibuprofèn és una de les molècules més receptades en el Sistema Nacional de Salut. Ens…