Quan parlem “d’ungles trencadisses” podem referir-nos a una d’aquestes dues situacions:
- Un problema estètic que percep una persona, però que no arriba a ser un problema mèdic. La persona percep que l’ungla és trencadissa quan es trenca amb freqüència i no creix fins a una longitud suficient per veure’s bonica.
- La síndrome d’ungles trencadisses. És un problema que presenta prop d’un 20% de la població i sol estar associat a la maduresa i tercera edat. Les ungles es parteixen en direcció longitudinal, se separen en capes, es parteixen en trossos, s’estoven i/o perden elasticitat. Pot significar un problema a l’hora de treballar amb les mans a causa de la inflamació i infeccions associades als constants trencaments i a la desprotecció de la punta del dit.
Podem fer alguna cosa sobre aquest tema? Quines mesures són les adequades per a prevenir el trencament de les ungles? Què podem fer perquè creixin més fortes? Vegem…
Com és una ungla correctament formada?
El material de l’ungla és bàsicament queratina, una proteïna molt rica en un aminoàcid anomenat cisteïna. La cisteïna té un àtom de sofre en la seva composició; el sofre és capaç d’unir-se amb si mateix, fent “ponts” entre cisteïnes que estan en diferents llocs. Així, la queratina crea una xarxa resistent que li dona duresa a l’ungla. Però al mateix temps és una xarxa que té certa flexibilitat: l’ungla pot doblegar-se per a poder resistir sense trencar-se.
L’ungla també és rica en minerals: en l’ungla sana podem trobar calci, ferro, coure, fòsfor, zinc o sodi. Els minerals més rics són el sofre (al voltant d’un 5% de la massa de l’ungla) i el calci (al voltant d’un 1% de la massa de l’ungla).
Quins nutrients es relacionen amb les ungles trencadisses?
Existeix el mite que l’ungla és trencadissa quan li falta calci, però res més lluny de la realitat. El calci és part de l’estructura de l’ungla, però en malalties en les quals hi ha excés de calci en l’ungla com el kwashiorkor, s’ha vist que l’ungla és més tova de l’esperat, no més resistent. Queda així desmentit el mite que el calci li dona fortalesa a les ungles.
El que sí que sabem és que:
- Diversos estudis han trobat que nivells baixos de l’aminoàcid cisteïna semblen estar relacionats amb ungles més trencadisses.
- La concentració de minerals en el cos està relacionada amb la concentració de minerals en l’ungla. Per exemple, les persones amb anèmia tenen baix nivell de ferro en les ungles.
Per això, perquè l’ungla creixi ràpid, sana i forta, s’utilitzen complements alimentaris amb cisteïna, ferro, vitamina E, biotina i altres minerals i vitamines involucrades en el creixement de l’ungla, però no calci.
Ungles trencadisses: ungla que neix sana i es torna trencadissa.
Parlem d’un problema estètic quan l’ungla creix aparentment sana, però percebem que es trenca i no aconsegueix créixer fins a la longitud que es considera “bonica”. Algunes causes darrere d’aquesta fragilitat poden ser:
- Treballar amb les ungles. Treballar amb les mans i que es donin cops a les ungles, usar les ungles per a “desenganxar” alguna cosa… L’ungla és resistent i pot doblegar-se davant de certs estímuls, però té un límit de resistència i pot partir-se. Si aquests estímuls succeeixen amb freqüència, l’ungla es trencarà amb freqüència. Es veu en persones que tenen ocupacions en els quals es treballa molt amb les mans (treballadors de la llar, fusters, etc.).
- Treballar amb productes químics. Es veu en casos tan variats com treballadors de la indústria química o personal de neteja exposats a l’aigua i sabó. El sabó i els productes químics alteren l’ungla, fent-li perdre els productes grassos que naturalment posseeix. L’ungla es torna menys flexible, més dura i més fàcil de trencar.
- Abusar dels enduridors. Alguns enduridors d’ungla contenen formalina, una molècula orgànica que crea ponts entre els àtoms de nitrògens de la queratina. Aquests ponts de nitrogen són similars als del sofre i la cisteïna i permeten reforçar l’estructura 3-D de l’ungla. Però molta formalina pot generar massa ponts, fent que l’ungla sigui més rígida, perdi flexibilitat i sigui més trencadissa.
- Abusar dels esmalts i les ungles de gel. Els esmalts i les ungles de gel no són per si mateixes un problema. Treure’ls ja és un altre tema: alguns dissolvents són molt agressius si s’utilitzen amb freqüència i treure les ungles de gel pot portar a un mal de l’ungla que després la faci més trencadissa.
En aquests casos, en els quals l’ungla està bàsicament bé, però després es trenca per motius externs, és fonamental protegir les ungles per a evitar que es continuïn trencant.
Ungles trencadisses: ungla que neix trencadissa i alterada.
La síndrome d’ungles trencadisses cursa amb una ungla que des del naixement presenta una estructura alterada, es trenca amb facilitat i es veu alterada a simple vista:
- Onicorrexis: existeixen línies longitudinals i paral·leles al llarg de l’ungla. Poden ser superficials o profundes, en tota la superfície de l’ungla o només una part. L’ungla es parteix al llarg d’aquestes línies davant d’un cop que es percep com a “suau”.
- Onicòsquisis: separació “en capes”.
- Canvis superficials de la queratina: l’ungla es veu irregular, amb zones estriades i tacades de blanc-groguenc.
L’ungla està seca i trencadissa. Davant dels cops pot fer-se fallida amb facilitat, arribant fins i tot a arrencar-se un tros gran i desprotegir el dit. En aquest cas és més complicat reparar el problema perquè hi ha diverses possibles raons darrere de la síndrome d’ungles fràgils:
- Edat. És freqüent veure-ho en persones majors de 50 anys. Amb l’edat, l’ungla creix més lentament, s’assequen tant la pell com les ungles i els canvis en l’alimentació (menjar menys, menjar pitjor per no cuinar, beure menys aigua per sentir menys set, etc.) impacten en la salut de l’ungla.
- Problemes nutricionals. Aquesta síndrome és freqüent en persones amb anorèxia.
- Manipulació excessiva. “Passar-se” de manicures pot portar a una fragilitat extrema de l’ungla.
- Malalties de l’ungla. La psoriasi, els èczemes al voltant de l’ungla, el liquen pla o les infeccions per fongs poden ser causes d’una ungla molt trencadissa.
- Malalties sistèmiques. La malaltia de Raynaud (“mala circulació a les mans”), l’anèmia o problemes de les tiroides poden estar darrere d’una ungla trencadissa. En aquests casos sol haver-hi més símptomes a més de la fragilitat de l’ungla.
- Medicaments. La quimioteràpia, alguns antivirals i els retinoides tenen com a efecte advers una ungla trencadissa.
En aquests casos cal protegir les ungles i cal resoldre la causa de fons (quan és possible) perquè l’ungla torni a créixer bé.
Com protegir les ungles trencadisses?
Hi ha coses que no podrem canviar, com l’edat o la necessitat de quimioteràpia. Però sí que podem instaurar canvis perquè l’ungla neixi menys fràgil o suporti millor els impactes i traumes. Algunes mesures poden ser:
- Utilitzar guants. Els guants eviten el contacte amb l’aigua, el sabó i uns altres solvents.
- Utilitzar emol·lients per a l’ungla. Les “cremes d’ungla” reposen els lípids i mantenen la hidratació de l’ungla. Compte: no és el mateix que la crema de mans. Hi ha fórmules per a “mans i ungles” i fórmules exclusives per a ungles.
- Revisar la dieta. Una ungla sana necessita una bona aportació de proteïnes, vitamines i minerals.
- Utilitzar complements nutricionals. Alguns estudis han mostrat que els complements poden ajudar a accelerar el creixement de l’ungla i afavoreixen que creixi més sana.
- Mantenir les ungles curtes, amb manicura una vegada per setmana. Quan les ungles sigui menys trencadisses es podran deixar llargues; mentre l’ungla continuï sent trencadissa ha de mantenir-se curta, perquè l’ungla llarga està més exposada a accidents que la trenquen.
- Utilitzar enduridors basats en fibres. Els enduridors basats en fibres generen una capa superficial que aporta resistència a l’ungla sense canviar la seva estructura, com sí que ho fa la formalina. Poden utilitzar-se sols o alternant amb l’enduridor basat en formalina. A la teva farmàcia sabran indicar-te els productes que funcionen sobre la base d’una manera o l’altra.
Si res d’això funciona, consulta amb el teu metge de capçalera. Però sobretot, paciència: l’ungla tarda al voltant de sis mesos a renovar-se, per la qual cosa els canvis que implementes avui tardaran mínim un parell de mesos a veure’s.
Lorena Crosa és llicenciada en Química i Farmàcia en la Universitat de la República (2000 – 2004). S’ha format com a professora tècnica de Química en l’Institut Normal d’Educació Tècnica (2004-2005). Compta amb estudis de postgrau en Ciències en la Universitat Camilo José Cela (2009) i posteriorment ha realitzat un segon grau de carrera de Farmàcia en la Universitat de Barcelona (2010 – 2013).
La seva experiència laboral s’ha centrat en el camp de la ciència, dins d’hospitals com a científica de laboratoris clínics (2005 – 2007), així com docent d’educació química en diferents universitats com el CEPRODIH i la Universitat de la República.
Després de llicenciar-se en la seva segona carrera de Farmàcia, va centrar la seva experiència en les oficines de farmàcia, a més de treballar com a consultora tècnica en empreses de la indústria farmacèutica.
En Farmàcies Ecoceutics, Lorena Crosa ha estat un membre actiu i de gran valor des de 2018 fins a l’actualitat, sent la responsable de continguts de l’empresa fent ús del seu expertise.