El lupus és una malaltia autoimmune, és a dir, una malaltia causada per un «error» del sistema immune en atacar molècules pròpies en comptes de molècules alienes al nostre organisme (parlem més del sistema immune i de les malalties autoimmunes en aquests articles). En el cas particular del lupus hi ha més d’una mena de presentació perquè, segons quin òrgan o òrgans es vegin afectats, serà la presentació clínica. Et comptem en aquest article què és el lupus, com es tracta, i què es pot fer per a millorar la qualitat de vida del pacient amb lupus.
Quin és el mecanisme del lupus?
El mecanisme del lupus no està 100% descobert, però ja se sap bastant sobre aquest tema.
D’una banda, tenim cèl·lules que no moren adequadament. Les nostres cèl·lules estan programades per a morir de forma molt ordenada, però quan aquest procés es descoordina, poden quedar fragments cel·lulars els nostres disponibles perquè les cèl·lules immunes els trobin i desenvolupin immunitat contra ells.
D’altra banda, el nostre sistema immune té mecanismes per a estimular la creació de cèl·lules que ataquen molècules que ens són alienes i per a bloquejar la proliferació de cèl·lules que ataquen les nostres pròpies molècules. Però aquests mecanismes poden fallar, creant-se cèl·lules i molècules capaces d’atacar elements propis.
Quan ajuntem totes dues fallades obtenim anticossos contra molècules com el mateix ADN, proteïnes involucrades en la lectura de l’ADN, proteïnes involucrades en la síntesi d’ARN a partir de l’ADN o en el processament de l’ARN: apareix el lupus. Les reaccionis proinflamatòries pròpies del sistema immune, que porten a una inflamació important dels òrgans afectats, causen els diferents quadres de lupus.
Quins factors incideixen en l’aparició del lupus?
El lupus és una malaltia autoimmune, però hi ha factors genètics, hormonals i ambientals que incideixen en la seva aparició i en el desenvolupament de brots.
- Les dones són més propenses a desenvolupar lupus
- L’edat. És més freqüent veure diagnòstics a partir de l’adolescència i abans dels 45 anys.
- Tenir parents amb lupus. Tenir un parent amb lupus augmenta la possibilitat de ser diagnosticat amb lupus en un 10-15%.
- Exposició al sol. L’exposició al sol pot causar un brot de lupus.
- Ús de certs medicaments. Es creu que són medicaments que causen una reacció creuada, és a dir, el medicament «confon» als anticossos que acaben atacant a molècules pròpies.
Quins són els símptomes del lupus?
Hi ha moltes presentacions de lupus, amb molts símptomes, segons l’afectació dels òrgans de cada pacient. Perquè et facis una idea, aquests són els principals tipus de lupus i algun dels seus símptomes:
- Lupus cutani. És una forma de lupus que només ataca a la pell. Té diferents presentacions; la típica cursa amb una rojor en forma de papallona en la cara, però també poden aparèixer lesions amb descamació, lesionis tipus psoriasis, lesions en les mucoses que s’acaben ulcerant, pèrdua de cabell difusa o pèrdua de cabell localitzada.
- Lupus induït per medicaments. Hi ha més de 40 medicaments associats a l’aparició de brots de lupus. Són medicaments que es prenen durant mesos o anys i el lupus sol remetre poc temps després de retirar el medicament en qüestió. Alguns dels medicaments més relacionats amb l’aparició de lupus són la hidralazina (antihipertensiu) i la isoniazida (antibiòtic).
- Lupus eritematós sistèmic. Molta bibliografia es refereix a aquesta mena de lupus quan no aclareix exactament el tipus. És la forma més freqüent de lupus i va a brots; a vegades la persona té una inflamació continuada en el temps, a vegades empitjora sobtadament, i a vegades no hi ha símptomes. Els símptomes no són propis de la malaltia, amb el que és difícil de diagnosticar només per la clínica:
- Brots en la pell
- Dolor articular
- Peus i ulls inflats
- Fatiga important
- Febrícules
- Símptomes derivats de complicacions a nivell hepàtic, renal, cardiovascular, cerebral… depenent de cada pacient poden ser més lleugeres o més greus.
- Lupus neonatal. És una complicació que sofreixen alguns nens nascuts de mares amb lupus. La placenta deixa passar anticossos materns, per la qual cosa és possible que alguns autoanticossos passin i el nen desenvolupi una forma de lupus que desapareixerà quan desapareguin els anticossos materns. En alguns casos molt, però molt poc freqüents pot haver-hi un bloqueig cardíac que causa que el cor del fetus bategui amb lentitud, però pot detectar-se i tractar-se abans del naixement.
Com veus, no hi ha moltes coses que indiquin clarament que estem enfront d’un lupus. La clínica, la presència de certs autoanticossos detectats en analítiques, les analítiques d’altres molècules i/o una biòpsia seran les que indiquin al metge que està enfront d’un pacient amb lupus.
Quins tractaments hi ha per al lupus?
Com cada pacient té la seva pròpia forma de lupus, i com la reacció als medicaments pot ser diferent en cada cas, el tractament del lupus s’ajusta a les necessitats de cada persona. Els tractaments s’orienten a controlar l’activitat del sistema immune, a evitar el mal dels òrgans i a controlar el dolor, millorant la qualitat de vida del pacient. Alguns medicaments utilitzats per a tractar el lupus són:
- Antiinflamatoris i analgèsics per a controlar el dolor, com l’ibuprofèn, el celecoxib o el paracetamol.
- Hidroxicloroquina. És un antimalàric que controla certes reaccions del sistema immune, per aquest motiu tingui utilitat en el tractament del lupus.
- Corticoides. Els corticoides són antiinflamatoris capaços de controlar reaccions inflamatòries del sistema immune. Prevenen mal orgànic i disminueixen el dolor. La dosi s’ajusta a la menor possible durant el menor temps possible per a evitar complicacions.
- Immunosupressors. Són molècules que controlen diferents reaccions del sistema immune per un mecanisme diferent del dels corticoides, controlant així els símptomes i la progressió de la malaltia. Entre ells trobem l’azatioprina, el metotrexat, el micofenolat, la leflunomida o la ciclosporina.
- Biològics. Són les molècules més noves i bàsicament són anticossos sintètics. S’uneixen una molècula específica del sistema immune, bloquejant les reaccions de forma menys «general» que els immunosupressors.
- Calci i vitamina D. Se solen afegir per a evitar l’osteoporosi derivada de l’ús de corticoides.
- Medicaments per a controlar el mal cardiovascular, com antihipertensius o anticoagulants.
L’usual és començar amb hidroxicloroquina i glucocorticoides; a mesura que passa el temps s’afegeixen i retiren medicaments en funció de la resposta del pacient.
Quines altres coses ha de considerar una persona amb lupus?
Hi ha alguns consells molt útils per a les persones amb lupus:
- Mantenir les vacunes al dia. L’ús d’immunosupressors fa que siguin pacients més sensibles a infeccions. El metge valorarà les necessitats de cada pacient, però usualment la vacuna contra el pneumococ i contra la grip estan entre les recomanades.
- Fer exercici. El bon estat físic millora la qualitat de vida, pel benestar mental que aporta i per la seva influència en la salut. Els pacients amb lupus tenen risc augmentat de diabetis, hipertensió o osteoporosi, cosa que l’esport ajuda a mantenir a ratlla.
- Evitar l’exposició al sol. La radiació solar empitjora el lupus i, a més, alguns medicaments són fotosensibilitzadors.
- Evitar el tabac. El lupus és una malaltia amb risc cardiovascular associat a causa de la inflamació dels vasos sanguinis. Si a això li afegim els riscos de tabaquisme és molt més probable desenvolupar malalties cardiovasculars.
- No «saltar-se» els controls mèdics. Alguns controls mèdics són per a seguiment dels símptomes, mentre que uns altres són per a controlar que els medicaments no estiguin causant efectes adversos que justifiquin la seva retirada.
- No automedicar-se. Alguns medicaments no han de prendre’s més de certa quantitat de dies, uns altres no han de passar de certes dosis, i uns altres eviten que apareguin símptomes i sembla que «no fan res» però en realitat fan molt. Si hi ha dolor, si apareixen efectes adversos o si hi ha canvis en el teu quadre, és millor parlar amb un professional de la salut abans de prendre o deixar de prendre medicaments pel teu compte. Això compte també per a les plantes medicinals; natural no significa innocu.
Amb les cures adequades, el lupus és una malaltia crònica amb la qual es pot conviure i no canvia l’expectativa de vida del pacient. En la teva farmàcia de confiança també estem a la teva disposició perquè puguis tenir les millors cures i qualitat de vida possible. Si tens qualsevol dubte respecte al teu tractament, o creus que alguna cosa no està funcionant, compta amb nosaltres. Com a professionals del medicament coneixem els teus tractaments i podrem resoldre els teus dubtes sobre aquest tema.
Lorena Crosa és llicenciada en Química i Farmàcia en la Universitat de la República (2000 – 2004). S’ha format com a professora tècnica de Química en l’Institut Normal d’Educació Tècnica (2004-2005). Compta amb estudis de postgrau en Ciències en la Universitat Camilo José Cela (2009) i posteriorment ha realitzat un segon grau de carrera de Farmàcia en la Universitat de Barcelona (2010 – 2013).
La seva experiència laboral s’ha centrat en el camp de la ciència, dins d’hospitals com a científica de laboratoris clínics (2005 – 2007), així com docent d’educació química en diferents universitats com el CEPRODIH i la Universitat de la República.
Després de llicenciar-se en la seva segona carrera de Farmàcia, va centrar la seva experiència en les oficines de farmàcia, a més de treballar com a consultora tècnica en empreses de la indústria farmacèutica.
En Farmàcies Ecoceutics, Lorena Crosa ha estat un membre actiu i de gran valor des de 2018 fins a l’actualitat, sent la responsable de continguts de l’empresa fent ús del seu expertise.