El tocilizumab és un medicament d’ús hospitalari a Espanya, és a dir, el recepta un metge d’hospital i les persones que l’utilitzen han de recollir-lo en la farmàcia de l’hospital. Els medicaments hospitalaris no són molt coneguts pel públic en general… «tret que»:
- Tret que s’utilitzin per a una malaltia molt coneguda, com els antiretrovirals per al VIH.
- Tret que arribin a les notícies per algun problema/retirada/escàndol, com el Sovaldi®: aquest medicament cura l’hepatitis C i va arribar a les notícies en el 2015 pel seu preu alt i els problemes que implicava pagar el tractament.
- Tret que comenci a utilitzar-se per a lluitar contra una pandèmia: és el cas del tocilizumab, que s’ha proposat com a tractament per a la covid-19.
T’expliquem avui què és el tocilizumab, per a què s’utilitzava fins a la pandèmia de covid-19, i per què es considera que és d’utilitat en la lluita contra aquesta pandèmia.
Què és el tocilizumab?
El tocilizumab és un anticòs monoclonal recombinant humanitzat inhibidor del receptor de la interleukina-6. Anem a pams i aclarim l’embarbussament:
- El tocilizumab és un anticòs perquè té l’estructura d’una immunoglobulina tipus IgG, com les que el nostre propi sistema immune pot sintetitzar.
- És un anticòs monoclonal perquè tots els anticossos que hi ha en les caixes de medicament provenen de la mateixa font i són tots iguals.
- És recombinant i humanitzat perquè la molècula del tocilizumab combina prop d’un 90% d’anticòs humà amb prop d’un 10% d’anticòs de ratolí. La part humana és la que marca el tipus (immunoglobulina IgG1) i la del ratolí és la part de l’anticòs que identifica a l’antigen (pots llegir el nostre article sobre el sistema immune si això d’antigen i anticòs et sona a xinès).
- És inhibidor del receptor de la interleukina 6 perquè és capaç de reconèixer al receptor de la interleukina 6 (IL-6) i unir-se a ell, impedint la seva funció. I per què importa això? Perquè quan la IL-6 s’uneix al seu receptor s’inicia una cascada de reaccions que originen un estat inflamatori. Impedir la unió de la IL-6 amb el seu receptor equival a impedir l’evolució de malalties inflamatòries.
Tot això està amagat en el nom del tocilizumab. TOCI és una combinació posada pel fabricant, però:
- LI significa que reconeix a una molècula del sistema immune (en aquest cas el receptor de IL-6).
- ZU significa que és un anticòs recombinant humanitzat.
- MAB significa que és un anticòs monoclonal.
La nomenclatura dels fàrmacs és meravellosa!
Per a què serveix el tocilizumab?
La fitxa tècnica del tocilizumab recull que el tocilizumab pot usar-se sol o en combinació amb altres medicaments antiinflamatoris com el metotrexat per a tractar:
- Artritis reumatoidal en adults.
- Artritis juvenil idiopàtica (abans anomenada artritis reumatoidal juvenil).
- Arteritis de cèl·lules gegants, una inflamació de la capa que recobreix les artèries.
- Síndrome d’alliberament de citocines greu o potencialment mortal. La síndrome d’alliberament de citocines es produeix després de certs tractaments oncològics. Les citocines són molècules senyalitzadores del nostre sistema immune molt necessàries, però quan s’alliberen totes juntes i en excés poden aparèixer símptomes com a febre, nàusees, mal de cap, granellades, batecs cardíacs ràpids, pressió arterial baixa i dificultat per a respirar.
Com totes aquestes malalties estan relacionades d’una manera o un altre amb les reaccions inflamatòries intervingudes per la IL-6, el tocilizumab resulta d’utilitat. Fora de fitxa tècnica s’estudia la possibilitat d’utilitzar aquest medicament en altres reaccions inflamatòries en les quals les citocines juguen un paper essencial com en els trasplantaments, l’esclerosi o la COVID-19.
Per què es va suggerir el tocilizumab per a la COVID-19?
Perquè, coneixent el mecanisme de funcionament del tocilizumab, era lògic pensar que podria servir per a controlar el mal que la covid-19 produeix en deslligar una resposta immune exagerada. Però això, encara que sembli lògic, cal demostrar-ho en assajos clínics. Els investigadors es van posar a la feina i es van organitzar diversos estudis, sent un dels més grans l’assaig RECOVERY. En data de febrer de 2021 RECOVERY va mostrar els següents resultats preliminars:
- Menys pacients moren quan s’utilitza tocilizumab (29% de morts en grup tocilizumab vs 33% de mort amb cura estàndard, mesurat 28 dies després de tractament).
- Entre els pacients que no necessitaven respirador a l’inici del tractament, menys pacients van evolucionar cap a l’ús de respirador o van morir (33% vs 38% entre tocilizumab i cura estàndard).
- La combinació amb dexametasona va mostrar clars avantatges: la mortalitat es va reduir un terç entre els pacients que van necessitar oxigen i gairebé a la meitat entre pacients que van necessitar ventilació.
Quan escrivim aquest article (finals de març de 2021) aquests resultats encara no havien estat validats per la comunitat científica: encara faltava la famosa «revisió per parells», etapa en la qual científics experts que no van participar en l’assaig analitzen els resultats per a veure que tot estigui correcte i que no els hagi passat per alt res als realitzadors de l’assaig. A més, és necessari unir aquesta informació a la qual tenim d’abans; els organitzadors del RECOVERY no van ser els primers a avaluar el tocilizumab i alguns assajos clínics van donar resultats menys bonics. És més, algun assaig va demostrar que el tocilizumab anava pitjor per a alguns pacients. I no tenen per què ser resultats contradictoris, perquè variacions entre característiques dels pacients poden portar a resultats diferents amb el mateix medicament. És important unir tota la informació per a poder decidir qui i quan es veurà més beneficiat pel tractament amb tocilizumab, transformant els tractaments experimentals en guies clíniques.
Lorena Crosa és llicenciada en Química i Farmàcia en la Universitat de la República (2000 – 2004). S’ha format com a professora tècnica de Química en l’Institut Normal d’Educació Tècnica (2004-2005). Compta amb estudis de postgrau en Ciències en la Universitat Camilo José Cela (2009) i posteriorment ha realitzat un segon grau de carrera de Farmàcia en la Universitat de Barcelona (2010 – 2013).
La seva experiència laboral s’ha centrat en el camp de la ciència, dins d’hospitals com a científica de laboratoris clínics (2005 – 2007), així com docent d’educació química en diferents universitats com el CEPRODIH i la Universitat de la República.
Després de llicenciar-se en la seva segona carrera de Farmàcia, va centrar la seva experiència en les oficines de farmàcia, a més de treballar com a consultora tècnica en empreses de la indústria farmacèutica.
En Farmàcies Ecoceutics, Lorena Crosa ha estat un membre actiu i de gran valor des de 2018 fins a l’actualitat, sent la responsable de continguts de l’empresa fent ús del seu expertise.