Salut

Què és la salut?

L’Organització Mundial de la Salut va definir a la salut, l’any 1948, com «un estat de complet benestar físic, mental i social, i no només l’absència d’afeccions o malalties». Sembla fàcil veritat?

A què es va considerar «salut» en temps anteriors?

La pregunta «Què és la salut?» ha rebut diferents respostes al llarg de la història. Per exemple:

En les antigues cultures egípcia o grega, la salut era alguna cosa que depenia del favor dels déus.

  • Per a Hipòcrates de Cos, un dels fundadors de la medicina que va viure al voltant del segle V aC, la salut es donava quan hi havia un equilibri entre els humors del cos. Aquest concepte va influir la medicina europea durant segles.
  • Segons Paracels (segle XVI) la salut es trobava en la correspondència harmònica entre el microcosmos de l’ésser humà i el macrocosmos de l’univers sencer.
  • Al segle XVII el metge italià Giovanni Morgagni va considerar la bona salut com l’estat d’integritat clínica i anatòmica del cos humà.

A mesura que es van succeir els avanços en les ciències biològiques, el concepte de salut va anar canviant, fins a arribar a l’última definició oficial de l’OMS.

Per què no serveix solament «l’absència d’afeccions o malalties»?

Les definicions que parlen solament d’»absència de malalties» abocaven a la medicina a ser un «reparador de malalties» i no a la prevenció, ja que si no hi ha malaltia, no hi ha res a fer. I encara que el concepte no s’ajustava tan malament al cos físic, sí que fallava a l’hora de reconèixer malalties mentals o problemes socials, per la qual cosa aquests dos aspectes de la salut de l’ésser humà van ser pràcticament ignorats fins al segle XX.

Què és el «benestar complet»?

El complet benestar és difícil de definir en la pràctica. Intuïtivament diríem que «quan tot està bé» hi ha benestar complet, però això és molt difícil d’obtenir. Per exemple:

  • Si em vaig fer un petit tall en un dit netejant un ganivet i em fa mal quan em rento les mans el meu benestar és complet? Estic sa mentre em fa mal el dit?
  • Si estic trist perquè es va morir un familiar és «normal» però estic sa o estic malalt mentalment si al mes continuo trist?
  • Si estic estressat perquè el meu treball és exigent i fa 7 dies que no dormo bé, estic sa? Estic malalt? Necessito medicació per a reparar la situació?
  • Si tinc una càries però encara no m’he assabentat, què puc dir del meu benestar?
  • Si els preus de l’habitatge a Barcelona em generen ansietat i depressió per no poder mudar-me sol, estic malalt? Com puc arribar al meu complet benestar quan la societat no em dóna les eines per a desenvolupar-me com volgués?
  • Si tinc una malaltia incurable com l’artrosi però minimitzo l’impacte de la malaltia en la meva vida i mantinc una rutina adequada què puc dir del meu benestar?

I així podríem llistar molts exemples. Les grans crítiques a aquesta definició passen per quants de nosaltres estem realment sans amb aquesta definició? Què s’està definint: salut o felicitat?

La potència i la revolució d’aquesta definició radica en el fet que, en comptes de considerar a la salut com una cosa “sanitària» que hem de recuperar quan ho perdem, la considera un estat que és font de riquesa per a la nostra vida quotidiana que implica el físic, a la ment i a la nostra funcionalitat social. Encara que no és una definició perfecta va permetre desenvolupar conceptes com a «salut mental», «salut ocupacional» i «promoció de la salut», que abans no eren considerats com a part integral de la salut de la persona. Avui dia s’estan plantejant noves definicions de salut que intenten englobar situacions que han sorgit en els últims anys, com la cronicitat de les malalties, però encara no tenen el rang d’»oficial» que té la definició de l’OMS de 1948.

Article redactat per
Lorena Crosa
Lorena Crosa

Lorena Crosa és llicenciada en Química i Farmàcia en la Universitat de la República (2000 – 2004). S’ha format com a professora tècnica de Química en l’Institut Normal d’Educació Tècnica (2004-2005). Compta amb estudis de postgrau en Ciències en la Universitat Camilo José Cela (2009) i posteriorment ha realitzat un segon grau de carrera de Farmàcia en la Universitat de Barcelona (2010 – 2013).

La seva experiència laboral s’ha centrat en el camp de la ciència, dins d’hospitals com a científica de laboratoris clínics (2005 – 2007), així com docent d’educació química en diferents universitats com el CEPRODIH i la Universitat de la República.

Després de llicenciar-se en la seva segona carrera de Farmàcia, va centrar la seva experiència en les oficines de farmàcia, a més de treballar com a consultora tècnica en empreses de la indústria farmacèutica.

En Farmàcies Ecoceutics, Lorena Crosa ha estat un membre actiu i de gran valor des de 2018 fins a l’actualitat, sent la responsable de continguts de l’empresa fent ús del seu expertise.

facebook twitter linkedin