Només una lletra fa una gran diferència conceptual: prebiòtics i probiòtics, encara que es complementen, no són el mateix. Els probiòtics són microorganismes que, en ser consumits en la quantitat adequada, aporten un benefici de salut a qui els consumeix. I els prebiòtics són el substrat, és a dir, el «menjar» que utilitzen els probiòtics.
Què són exactament els prebiòtics i on els trobem?
Els prebiòtics són fibres en la majoria dels casos, és a dir, són associacions de carbohidrats simples que formen carbohidrats complexos no digeribles pels éssers humans. I, encara que nosaltres no els digerim, la nostra pròpia flora intestinal o els probiòtics que prenem sí que poden fer-ho, aprofitant-los per al seu propi creixement. Trobem prebiòtics en diversos productes vegetals com els plàtans, les cebes, la xicoira i l’all. Molts fabricants afegeixen prebiòtics als aliments, per la qual cosa potser veus iogurts, cereals, pa, o postres on posa «font de prebiòtics» a l’etiqueta. Alguns opten per utilitzar una «descripció molecular» dels prebiòtics: fructooligosacàrids (FOS), galactooligosacàrids (GOS), oligofructosa (OF), inulina, o fibra de xicoira són alguns dels noms que reben els prebiòtics.
Què passa quan prenem prebiòtics?
Els humans prenem prebiòtics des que som nadons, ja que la llet materna conté prebiòtics anomenats Oligosacàrids de la llet humana (HMO, per les sigles en engonals de Human Milk Oligosaccharides). Moltes fórmules infantils han afegit HMOs a la seva fórmula per a ajudar a modular els bacteris intestinals del nadó, permetent que els bacteris que són part de la flora normal es reprodueixin i que els bacteris patògens no trobin lloc. Així, entre els prebiòtics i l’alimentació adequada, la flora intestinal normal del nen es desenvoluparà correctament amb el pas dels mesos.
Quan ja som adults i fem un canvi a la dieta i prenen més prebiòtics (tant en vegetals com en preparats), és possible que sentim molèsties digestives els primers dies, com ara gasos o còlics suaus. Un canvi en el consum de prebiòtics es tradueix com un canvi en la transformació dels aliments en l’intestí, i com a conseqüència poden aparèixer aquests símptomes. El cos s’acostuma al canvi i tot torna a la normalitat en uns dies, però si les molèsties són importants, pots baixar la dosi diària de prebiòtics per a anar pujant-la gradualment. Si les molèsties persisteixen, deixa de prendre’ls i consulta amb el teu metge.
Quins beneficis aporten els prebiòtics?
Entre els beneficis dels prebiòtics estan la millor absorció del calci, la millor fermentació bacteriana del menjar i el suport a les tasques de defensa que realitza l’intestí. Hi ha diverses línies de recerca obertes que permetran saber més sobre els mecanismes de funcionament dels prebiòtics en els pròxims anys, però ara per ara podem afirmar que una dieta variada que inclogui prebiòtics i probiòtics pot ser molt beneficiosa la teva salut.
Lorena Crosa és llicenciada en Química i Farmàcia en la Universitat de la República (2000 – 2004). S’ha format com a professora tècnica de Química en l’Institut Normal d’Educació Tècnica (2004-2005). Compta amb estudis de postgrau en Ciències en la Universitat Camilo José Cela (2009) i posteriorment ha realitzat un segon grau de carrera de Farmàcia en la Universitat de Barcelona (2010 – 2013).
La seva experiència laboral s’ha centrat en el camp de la ciència, dins d’hospitals com a científica de laboratoris clínics (2005 – 2007), així com docent d’educació química en diferents universitats com el CEPRODIH i la Universitat de la República.
Després de llicenciar-se en la seva segona carrera de Farmàcia, va centrar la seva experiència en les oficines de farmàcia, a més de treballar com a consultora tècnica en empreses de la indústria farmacèutica.
En Farmàcies Ecoceutics, Lorena Crosa ha estat un membre actiu i de gran valor des de 2018 fins a l’actualitat, sent la responsable de continguts de l’empresa fent ús del seu expertise.