La niacina és el nom que agrupa els compostos amb l’activitat vitamínica de l’àcid nicotínic i el seu derivat, la nicotinamida. Aquests dos compostos són necessaris per a la síntesi d’una molècula anomenada dinucleòtid d’adenina i nicotinamida, o NADH, que juntament amb NADPH (NADH més fòsfor i oxigen en un «grup fosfato») estan presents en una gran quantitat de reaccions químiques del nostre metabolisme.
Inicialment va rebre el nom de «vitamina PP» perquè, en el començament de les recerques sobre les vitamines, es va descobrir que quan hi ha manca de niacina apareix una malaltia anomenada Pel·lagra; el nom «PP» prové de factor Protector contra la Pel·lagra. També se’n va dir vitamina B3 i vitamina B5 en diferents publicacions, però avui el seu nom oficial acceptat és niacina.
La seva funció en reaccions químiques és coneguda des de principis del segle XX, però es van necessitar més anys de recerca per a conèixer com funciona i com se sintetitza el NADH en el nostre cos.
Fins al dia d’avui es continua investigant per a dilucidar certs aspectes del funcionament de la niacina en el nostre organisme, ja que realment són molts i molt variats els mecanismes en els quals participa.
Fonts de niacina
Tots els animals, inclosos els éssers humans, som capaços de sintetitzar niacina a partir de l’aminoàcid triptòfan. El problema és que és un procés poc eficient, ja que requereix molt triptòfan per a rendir poca niacina, i depèn de factors com les reserves de niacina, el nivell de ferro en sang, o la quantitat de greix que s’ingereix en la dieta.
La variabilitat del resultat d’aquesta síntesi fa que els éssers humans necessitem fonts externes de niacina per a cobrir tots els nostres requeriments. Però encara sense cobrir totes les nostres necessitats metabòliques, aquesta síntesi és suficient per a protegir-nos de la manca: quan apareix la pel·lagra usualment també hi ha manca de triptòfan o de vitamina B6.
Els adults necessitem entre 12-18 mg diaris de niacina per a cobrir les nostres necessitats diàries. La niacina es troba en molts aliments, sent els més rics les carns, les nous, i els cereals integrals com el blat, l’ordi i l’arròs, i el llevat. Les quantitats de niacina no solen canviar en escalfar, cuinar o emmagatzemar l’aliment que la conté perquè és una vitamina molt estable.
Una curiositat gastronòmica: el blat de moro és dels vegetals més rics en niacina, però conté en el seu interior un producte anomenat niacinògen que evita que el nostre cos absorbeixi i aprofiti la vitamina. La cocció tradicional duta a terme pels asteques, que es feia amb llima i cendres, inactivava el niacinògen i va protegir a aquesta cultura de la pel·lagra. Encara que els asteques van basar la seva alimentació en el blat de moro, la correcta cocció va evitar que tinguessin problemes de salut.
Quina funció compleix la niacina en el nostre cos?
La niacina està present en una gran quantitat de reaccions del nostre organisme a través del NADH i el NADPH. Per a començar, participa en el metabolisme energètic a través de reaccions de «transferència d’electrons»: sense complicar-nos la vida, podem dir que la transferència d’electrons és una manera d’obtenir energia de carbohidrats, lípids i aminoàcids. Més de 500 reaccions de transferència d’electrons del nostre organisme estan mitjançades pel NADH o el NADPH, i són molt específiques d’aquests dos coenzims, és a dir, cap altra molècula pot complir els mateixos rols que compleixen el NADH i el NADPH en qualsevol d’aquestes reaccions.
La niacina també és part de l’anomenat cofactor de tolerància a la glucosa, una molècula present en els llevats que millora la resposta a la insulina. La niacina lliure no té aquest efecte, sinó que és aquest cofactor, que inclou niacina i crom, el veritable responsable d’aquesta activitat.
Finalment, s’ha vist que la niacina pot afectar l’estabilitat de l’ADN. La manca de niacina està relacionada amb un problema de funcionament de certes proteïnes nuclears, fent que les estructures en les quals s’emmagatzema la informació genètica no siguin tan estables com deguessin.
Què passa si ens falta niacina?
La falta de niacina es relaciona amb una malaltia anomenada pel·lagra, capaç de causar canvis en l’aparell digestiu, la pell i el sistema nerviós central. Per aquest motiu a la pel·lagra també se la coneix com la malaltia de les tres D: Diarrea, Dermatitis i Demència.
- La pell canvia sobretot en zones que reben sol com les mans i la cara, i poden tenir aspecte de cremada solar, descamació, hiperpigmentaciói engruiximent de la pell.
- L’aparell digestiu presenta alteracions que van des de lesions en la mucosa bucal fins a la diarrea, que pot portar a l’anèmia.
- Els símptomes neurològics de la pel·lagra inclouen depressió, apatia, irritabilitat, marejos i maldecaps.
Durant molts anys es va creure que la pel·lagra succeïa en absència de niacina exclusivament. Aquesta conclusió va sorgir en observar que la pel·lagra es cura quan s’afegeix niacina a la dieta. No obstant això, avui sabem que la pel·lagra està relacionada amb una manca de nutrients més complexa, ja que quan apareix la pel·lagra hi ha problemes amb la niacina però també amb el triptòfan, i sovint amb la vitamina B6.
També la manca de zinc sembla estar involucrada en la pel·lagra, perquè la niacina requereix zinc per a la seva correcta síntesi. El primer tractament de la pel·lagra és donar-li niacina al pacient, però usualment s’afegeix també la resta del complex B i es busca revertir el problema que va causar la pel·lagra en primer lloc (alcoholisme, dieta pobra en niacina, etc.).
Suplementació amb niacina
La niacina es comercialitza en multivitamínics per a complementar la dieta que contenen aproximadament la quantitat diària recomanada de niacina. Però també es comercialitza com a dosis altes d’àcid nicotínic, ja que s’ha vist que aquesta forma pot ser un bon tractament per a baixar el colesterol i els triglicèrids alts.
L’àcid nicotínic redueix la síntesi de triglicèrids en el fetge, manté el colesterol HDL (el «colesterol bo») circulant en sang, i evita que les cèl·lules que emmagatzemen grassa alliberin triglicèrids a la sang. Les dosis han de ser bastant més altes que les que requereix la dieta, del voltant d’1-2 grams diaris, per a veure una reducció del risc de mort per problemes cardiovasculars. Hi ha resultats clínics prometedors sobre aquest tema, però encara no és un tractament que estigui tan establert com les estatines (simvastatina, atorvastatina) o altres medicaments hipolipemiants. En aquestes dosis l’àcid nicotínic també actua com a vasodilatador, per la qual cosa pot causar rojor facial important quan es pren en aquestes quantitats. Pot ser molest perquè cursa amb picor i sensació de calor, però amb el temps el cos sol desenvolupar tolerància.
És important que, si desitges prendre dosis altes d’àcid nicotínic, ho facis baix control professional. S’han reportat casos de resistència a la insulina, descens de la pressió arterial, problemes estomacals, i augment dels nivells d’enzims hepàtics en sang durant la suplementació amb àcid nicotínic, i amb l’ús crònic de niacina a altes dosis pot arribar a aparèixer mal hepàtic. El risc de mal hepàtic augmenta quan s’utilitza àcid nicotínic al costat de medicaments que poden pujar els enzims hepàtics, com les pròpies estatines, o amb un consum elevat d’alcohol.
Lorena Crosa és llicenciada en Química i Farmàcia en la Universitat de la República (2000 – 2004). S’ha format com a professora tècnica de Química en l’Institut Normal d’Educació Tècnica (2004-2005). Compta amb estudis de postgrau en Ciències en la Universitat Camilo José Cela (2009) i posteriorment ha realitzat un segon grau de carrera de Farmàcia en la Universitat de Barcelona (2010 – 2013).
La seva experiència laboral s’ha centrat en el camp de la ciència, dins d’hospitals com a científica de laboratoris clínics (2005 – 2007), així com docent d’educació química en diferents universitats com el CEPRODIH i la Universitat de la República.
Després de llicenciar-se en la seva segona carrera de Farmàcia, va centrar la seva experiència en les oficines de farmàcia, a més de treballar com a consultora tècnica en empreses de la indústria farmacèutica.
En Farmàcies Ecoceutics, Lorena Crosa ha estat un membre actiu i de gran valor des de 2018 fins a l’actualitat, sent la responsable de continguts de l’empresa fent ús del seu expertise.